Viquiprojecte:Viquidones Wikimujeres/Taller:Com ser efectives editant a Viquipèdia 2024

La Viquipèdia

Sobre la Viquipèdia

Basada en el programari Wiki, del hawaià wiki wiki: “ràpid ràpid”.
36 milions d’articles segons el seu propi article a 342 idiomes (329 actius). Ho podem veure a Meta
Creada el 2001
Ocupa el lloc 7 a el rànquing de SimilarWeb de llocs més visitats del món (Maig de 2024).

Veiem en viu l’edició

En Wikipedia recent changes map

Normes de la Viquipèdia

Segons el seu propi article:

Neutralitat del contingut
Llicència dels continguts
Protecció de dades

Els 5 pilars de la Viquipèdia

La Viquipèdia és una enciclopèdia
La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral
La Viquipèdia és de contingut lliure
La Viquipèdia segueix unes normes d’etiqueta
La Viquipèdia no té normes inamovibles…

Recordem les llicències

Llicències Creative Commons, via Creative Commons

Anatomia d’un article de la Viquipèdia

Vegeu l'article de la Lucía Abello a la Viquipèdia. Particularment:

Enllaç per fer canvis
Discussió de l’article
Edició de l’article, mode visual i de codi
Vegeu l’historial

Els projectes Wikimedia

Diverses eines i comunitats en els projectes. Vigila 3:

Un query a Wikidata

Click aquí per executar el query

La interacció de les eines

Fer biografies per a la Viquipèdia

Coses que cal fer

Buscar la informació sobre

Nom i cognoms complets (possible nom de soltera, possible pseudònim...)
Data i lloc de naixement (i data i lloc de mort, si és el cas)

Recollir informació sobre:

Context familiar, si es considera pertinent (noms de mare i pare, si es tenen, german o germanes, ambient, si es va canviar de ciutat o de país...)
Etapa de formació i aprenentatge: quan? on? estudis, cursos, màsters...
Carrera professional o activitat pública principal (incloent càrrecs, publicacions, premis...) i també les activitats secundàries, si és el cas. També possible compromís o activisme social, activitat política, etc. Exemple: arquitecta + alcaldessa; atleta + psicòloga; biòloga + professora, acadèmica, filantropa; pianista + compositora; compositora + pianista...

Les referències: un tema molt important

Anotar les referències d’on recollim la informació, perquè després s’hauran de consignar a l’apartat final ‘Referències’. Cal recordar que si un article no té referències, s’esborra immediatament.

Qüestions de redacció

L’ordre dels continguts

que es van redactant per a la biografia pot ser cronològic o temàtic. En cada cas concret la viquipedista valorarà si és més clar un ordre que segueixi el fil cronològic o bé un ordre que organitzi els continguts per apartats temàtics, per àmbit d’actuació, o altre. En algun cas també es poden combinar tots dos sistemes, sempre procurant la claredat en l’exposició dels continguts.

El to ha de ser enciclopèdic.

És a dir, s’hi han de fer constar les informacions objectives i abstenir-se en tot cas de fer-ne valoracions supèrflues, apreciacions gratuïtes, consideracions subjectives.

Cal redactar el text amb paraules pròpies,

que no copiïn literalment el text de la font de referència (seria una vulneració dels drets d’autoria). Si en algun cas hi ha paraules que sigui important consignar literalment –que no és habitual–, cal que vagin entre cometes.

Totes les informacions que s’inclouen en la biografia han de poder ser comprovades en les referències que es consignen al final. Així, doncs, no hi poden figurar continguts que hem obtingut per coneixement directe o per investigació pròpia, o bé que no podem referenciar al final.

Apartats

Una introducció

(sense títol) que ha de contenir les informacions inicials: nom, data i lloc de naixement, data i lloc de defunció, si és el cas, professió o activitat per la qual és coneguda...

Els diversos apartats següents desenvolupen la biografia

i poden variar; depèn de cada cas que la biografia en tingui dos, tres, quatre o deu, és clar. O subapartats. Si l’article és breu no cal que tingui més apartats que ‘Biografia’, just després de l’encapçalament. Aquesta pot ser una guia de possibles apartats:

Formació, Etapa acadèmica, Primers anys
Trajectòria professional, Carrera Professional, Activitat professional
Obra, Obra publicada, Publicacions
Premis, Reconeixements, Honors, Distincions
Llegat i memòria, Reconeixements i memòria
Referències
Bibliografia
Enllaços externs

També hi ha la possibilitat de fer subtítols

Trajectòria professional
- Formació
- Divulgació dels clàssics
- Recuperació del llegat de dones poetes espanyoles

Exemples

Montserrat Guillén i Estany (estadística i economista): Trajectòria – Selecció d’obres i publicacions – Societats acadèmiques - Referències
Dolors Aleu (metgessa): Biografia – Llegat – Referències
Julie Makani (investigadora mèdica): Formació – Recerca biomèdica- Beques i altres premis – Referències – Enllaços externs
Marguerite Yourcenar (novel·lista): Primers anys – Carrera d’escriptora – Obres – Premis i reconeixements – Referències
Rosa Maria Malet i Ybern (historiadora de l'art): Trajectòria professional - Exposicions rellevants – Llibres publicats - Referències
Núria Montserrat Pulido (bioenginyera): Trajectòria acadèmica – Premis i reconeixements – Referències

Cal tenir en compte

El que és important de la persona biografiada és l’obra, l’activitat professional o social que exerceix, la rellevància de la seva tasca, de manera que els altres possibles trets de la biografia no han de ser necessàriament detallats, o no han de ser-ho en excés.
No és necessari parlar de la vida amorosa ni dels fills, però si es tenen aquestes informacions i es considera oportú de citar-les, es poden afegir al final en un apartat titulat ‘Vida personal’. Se sobreentén que en cas que la parella o parelles (o el pare o l’avi o altra persona) hagin estat rellevants per a la vida professional o l’activitat pública de la persona biografiada, caldrà esmentar-ho en el cos de la biografia.

Les referències

S’hi han d’anotar tots els documents, webs, llibres, revistes d’on s’ha tret la informació. La crida en el text pot situar-se en el lloc concret on hi ha la informació que es referencia o bé al final d’aquell paràgraf.

S’ha de recórrer a fonts fiables, de tercers, i publicades. Les fonts són material creïble publicat en un procés de publicació fiable: llibres, diaris i revistes, web institucionals...

Tip: si fas servir el gestor de referèncias bibliogràfiques Zotero, pots incloure referèncias exportades des d'aquest programari a la Viquipèdia.

Més coses que cal fer

Incloure la plantilla Infotaula de persona. Si no hi és, crear la fitxa a Wikidata.

Posar els enllaços a les entrades de Viquipèdia corresponents als dies de naixement i mort, localitats, conceptes específics -només quan apareixen per primer cop a la biografia.

Omplir les categories. De vegades és útil mirar en una biografia amb una activitat similar per trobar les adequades.

Posar la plantilla d’Autoritats. Altre cop fixar-se en les autoritats que presenta una biografia similar pot ajudar.

Mirar si a Commons hi ha alguna imatge o fotografia que pugui il·lustrar la biografia. Es pot posar a la fitxa de Wikidata, i en aquest cas apareixerà a la infotaula, o bé com una imatge dins del text.

Coses que NO s’han de fer (i que poden comportar l’esborrament de la pàgina)

Publicitat d’empreses, tallers o oficines obertes al públic en el moment actual.

Que la biografia sembli un currículum.

Fer servir com a referències fonts no prou fiables, com els blocs personals, les xarxes socials o similars, com ara Linkedin, per exemple.

Editar per interès propi o de propers. Això inclou interessos personals, mercantils o financers. Abstingueu-vos especialment d'editar la vostra pròpia biografia o la d’algú proper. El conflicte d’interessos ho fa completament incompatible.

Convé tenir presents els criteris generals d’admissibilitat per a les biografies, que són sempre matisables –cal esperar– aplicant-hi el sentit comú, però que estableixen uns límits.

Per després de la creació de la biografia

Després de publicar una biografia, es probable que altres persones t’enviïn missatges o demanin informació. Per tant, cal visitar les biografies després de la seva creació per respondre a la comunitat que col·labora en la Viquipèdia.

La comunitat es un grup de persones voluntàries. A més, hi ha una política que demana presumir bona fe en la gent. Has d'entendre els codis de comunicació a dins de la Viquipèdia, com l’espai de debat de l'article, l’espai de debat de la teva pàgina d’usuària o altres espais de comunicació.

Recorda que si tens dubtes pots comptar amb grups de dones com ViquidonesUPF.

Perles

La discussió per mantenir la biografia de la Lucía Abello (en anglès)

Dubtes, preguntes?

Envia'ns un missatge i t'ajudarem