Vés al contingut

Viquiprojecte:Viquimodernisme/Auditoria final

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Introducció

[modifica]

Un cop finalitzat el curs acadèmic 2012-2013 i finalitzat també el període cronològic d'aplicació del Viquiprojecte:Viquimodernisme, ha arribat el moment d'avaluar el desenvolupament i els resultats d'aquest viquiprojecte, per tal de donar-lo per finalitzat i generar documentació que serveixi de referència i utilitat en un futur.

Realitzada durant els mesos d'agost i octubre de 2013, l'auditoria final sobre aquest viquiprojecte té tres objectius principals:

  • Determinar el resultat del viquiprojecte:viquimodernisme a partir de l'anàlisi tant de la mostra inicial de 25 articles utilitzada en l'auditoria prèvia al projecte com del treball efectuat durant el curs, tot emprant els mateixos indicadors quantitatius i qualitatius que s'utilitzaren en l'auditoria prèvia i comparant els resultats obtinguts als resultats de l'auditoria prèvia.
  • Observar els punts forts i els aspectes a millorar del viquiprojecte, i proposar possibles respostes a aplicar en situacions futures.
  • Proposar línies d'actuació per si el projecte es volgués replicar en un futur.

(Quan no s'indiqui el contrari, les dades postVP foren aplegades el 8 d'abril de 2013)

Estat dels interwikis sobre el modernisme i conceptes afins

[modifica]

Per bé que el treball sobre els articles genèrics sobre el modernisme català i conceptes afins no va entrar en el marc d'actuació directa del viquiprojecte i es va prendre com un indicador d'un estat de la qüestió en termes generals, s'ha considerat interessant observar la situació dels mateixos articles en el present, un any després del primer anàlisi.

S'ha observat un increment del número de versions idiomàtiques de pràcticament tots els articles genèrics que es van avaluar a l'auditoria prèvia. L'únic creixement negatiu detectat (article modernity, que passa de 23 versions a 13) cal interpretar-lo com una migració i reorganització d'articles que pels seus continguts corresponien a versions idiomàtiques de modernism, i que eventualment —sobretot durant la implantació de wikidata— foren enllaçats correctament. Aquest creixement, sense entrar a considerar-ne el ritme, és quelcom inherent a la pròpia naturalesa de la viquipèdia, un organisme viu i en constant evolució, i serà una realitat que s'anirà constatant al llarg de tota l'auditoria.

No obstant, pel que fa als articles de qualitat o articles bons d'aquests articles genèrics sobre el modernisme i conceptes afins, no s'ha observat cap tipus d'increment, i per es pot atribuir aquesta situació a dues realitats: per una banda, les dificultats que s'esdevenen, en un entorn com la viquipèdia, en l'elaboració col·laborativa i per part (sovint) de no experts d'articles de qualitat sobre conceptes molt genèrics; per l'altra, de l'interès i voluntat existents de treballar directament aquests articles per tal de millorar-los, els quals es podrien qualificar de modestos si es tenen en compte els historials de revisions, els quals revelen edicions relativament menors (a nivell d'octets) i força espaiades en el temps.

Acepció en anglès Descripció Idiomes AdQ Bo Idiomes postVP AdQ postVP Bo postVP
Art Nouveau Concepte genèric 59 2 0 64 2 0
Modernisme Modernisme català 19 0 0 20 0 0
Secession (art) Secessió 9 0 0 12 0 0
Modernism Art modern 56 1 0 64 1 0
Modernity Modernitat 23 0 0 13 0 0
Modern Art Art modern 31 0 0 36 0 0

(Dades preses el 10 d'agost de 2013)

La mostra seleccionada

[modifica]

La mostra de 25 articles no s'ha treballat directament durant el desenvolupament del viquiprojecte. Tanmateix, això no significa que s'hagin mantingut absolutament invariables durant un any, sinó que han estat objecte de canvi, tant a la viquipèdia en català com en altres idiomes, per bé que tret d'excepcions, el canvi no ha estat especialment substancial. De totes maneres, disposar d'una mostra d'articles que no han estat intervinguts direcament en el marc del viquiprojecte ens permet generar un retrat força acurat de les dinàmiques i el funcionament tant de la Viquipèdia com de la comunitat que la constitueix.

Així doncs, l'anàlisi comparatiu de la mostra seleccionada, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu (comptabilitzant el número de versions idiomàtiques, articles de qualitat, articles bons, referències, imatges i octets de cadascun dels articles), ens ha permès determinar que sense haver-hi cap intervenció directa dels participants del viquiprojecte, els articles presos com a mostra han crescut una mitjana de 5.118 octets cadascun, i no s'ha pogut observar una relació directa entre el percentatge de creixement dels articles i la seva mida inicial en octets, de tal manera que la millora o l'increment d'octets dels articles que han crescut s'han d'atribuir principalment als interessos dels usuaris.

En la xifra mitjana anteriorment mencionada s'hi comptabilitzen 6 casos de creixement terriblement modest (entre 0 i 1.000 octets), que es visualitzen en articles com Antoni Gaudí (+398 octets), Parc Güell (+592) o Lluís Domènech i Muntaner (+307), entre altres, acompanyats de 8 casos de creixement notable (entre 1.000 i 10.000 octets), com els articles de la Casa Batlló (+1.016 octets), Josep Puig i Cadafalch (+4.894) o Joaquim Raspall (+9.690). Ambdós tipus de creixement, tant el qualificat de modest com de notable, es pot atribuir a aportacions de caràcter puntual per part d'usuaris que tenen una relació tèbia amb el subjecte de l'article, i que el modifiquen lleugerament amb la intenció de millorar-ne la redacció, actualitzar o ampliar breument la informació disponible. De totes maneres, cal destacar molt especialment —per la seva particulaitat— tres casos de creixement excepcional (més de 10.000 octets), corresponents als articles sobre el modernisme català (+44.787 octets), el Palau Güell (+44.234 octets) i Santiago Rusiñol (+14.590 octets). Aquests increments de la informació que presenten els articles no són casuals ni es poden qualificar d'espontanis, sinó que són el resultat del treball d'un o diversos usuaris especialment interessats en l'ampliació i la millora dels continguts dels articles. Finalment, també cal mencionar els 8 casos de creixement negatiu, els quals s'expliquen principalment per la migració d'informació —sobretot dels interwikis— a wikidata, de tal manera que tots els articles de la viquipèdia han viscut una pèrdua d'octets, que en el cas dels articles seleccionats com a mostra de l'auditoria del viquiprojecte ha sigut majoritàriament de caràcter modest (entre 0 i 1.000 octets), i només en un cas (Sagrada Família, -1057 octets) pot qualificar-se de notable.

Pel que fa a les traduccions disponibles, la mitjana de versions idiomàtiques dels articles de la mostra s'ha vist incrementada en 1'24 punts. L'increment de traduccions per article és força similar entre els 25 ítems de la mostra, per bé que és de justícia destacar l'increment de 8 traduccions que ha experimentat l'article sobre Antoni Gaudí, que ha passat de 72 idiomes inicials a 80, essent l'article més traduït de la mostra tant l'agost de 2012 com un any després, quan fou elaborat aquest estudi.

Finalment, només resta mencionar el manteniment pràcticament estable del número tant d'articles de qualitat com d'articles bons en diversos idiomes dels articles de la mostra. Les variacions al respecte (+1 article de qualitat i +1 article bo) s'han d'atribuir principalment a dos factors: per una banda, les polítiques d'avaluació de qualitat dels articles de la viquipèdia, els quals són examinats per la mateixa comunitat i només són distingits després d'un llarg i exigent procés. Per l'altra, i en íntima relació amb el que acabem d'exposar, l'obtenció de la distinció d'article de qualitat o d'article bo és una tasca que requereix compromís per part de l'usuari que es proposa aquesta escomesa, tant abans com durant el procés d'avaluació de l'article que ha treballat per tal d'obtenir aquest mèrit. Així doncs, no ha de sorprendre que la quantitat d'articles de qualitat i articles bons de la mostra seleccionada s'hagi mantingut pràcticament invariable durant un any; però —basant-nos en el creixement excepcional dels articles dedicats al modernisme català i al Palau Güell—, podem aventurar que en un futur és ben possible que aquests dos articles acabin resultant distingits com a articles de qualitat a la viquipèdia en català.

Idiomes, AdQ i articles bons de la mostra seleccionada

[modifica]
Article Idiomes preVP AdQ preVP Bo preVP Idiomes postVP AdQ post VP Bo postVP
Modernisme català 19 0 0 20 0 0
Antoni Gaudí 72 4 1 80 4 1
Parc Güell 32 2 1 32 2 1
Sagrada Família 64 4 0 64 4 0
Casa Batlló 27 1 1 28 1 1
Lluís Domènech i Montaner 19 1 0 20 1 0
Josep Puig i Cadafalch 14 1 0 17 1 0
Santiago Rusiñol 17 0 0 18 0 0
Casa Milà 34 1 0 35 2 1
Palau de la Música Catalana 28 1 0 30 1 0
Casa Vicens 22 0 0 23 0 0
Cripta de la Colònia Güell 7 0 0 8 0 0
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 25 1 0 27 1 0
Palau Güell 21 0 1 22 0 1
Ramon Casas 11 0 0 12 0 0
Casa Trinxet 1 1 0 3 1 0
Mansana de la discòrdia 7 1 0 7 1 0
Enric Sagnier 4 1 1 5 1 1
Josep Maria Jujol 11 1 0 10 1 0
Lluís Muncunill 1 1 0 2 1 0
Joaquim Raspall 2 1 0 2 1 0
Ceràmica i mosaics de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 2 1 0 2 1 0
Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1 1 0 1 1 0
Joan Maragall 11 1 0 13 1 0
Concurs anual d'edificis artístics 2 1 0 2 1 0
TOTAL 454 26 5 483 27 6
MITJANA 18'16 1'04 0'2 19'32 1'08 0'24

(Dades preses el 10 d'agost de 2013)

Referències, imatges i octets de la mostra seleccionada

[modifica]
Article Referències imatges octets Refs post VP Imatges post VP Octets postVP Visites (10 juliol -10 agost)
Modernisme català 6 4 19.761 14 21 64.548 602
Antoni Gaudí 52 57 82.407 81 57 82.805 1209
Parc Güell 2 22 9.941 2 18 10.533 793
Sagrada Família 83 51 82.224 85 51 81.167 1731
Casa Batlló 122 41 118.947 124 54 119.963 574
Lluís Domènech i Montaner 57 41 60.502 57 40 60.809 532
Josep Puig i Cadafalch 64 65 90.144 65 69 95.038 670
Santiago Rusiñol 4 8 13.164 51 6 27.754 184
Casa Milà 22 33 41.818 23 36 41.928 612
Palau de la Música Catalana 28 19 51.022 28 20 50.412 884
Casa Vicens 4 5 5.321 4 5 4.881 305
Cripta de la Colònia Güell 14 16 12.296 14 16 12.120 422
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 28 58 84.674 30 58 83.770 633
Palau Güell 0 5 5.796 49 15 50.030 301
Ramon Casas 4 5 12.339 6 12 15.785 354
Casa Trinxet 19 8 18.124 20 8 18.578 124
Mansana de la discòrdia 14 7 25.044 14 7 24.876 169
Enric Sagnier 47 45 54.931 47 48 56.791 314
Josep Maria Jujol 47 38 58.378 47 38 59.170 467
Lluís Muncunill 49 70 78.708 50 73 80.366 182
Joaquim Raspall 71 253 126.240 74 254 135.930 325
Ceràmica i mosaics de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 11 66 29.582 11 67 29.435 65
Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 11 51 25.101 11 51 24.878 80
Joan Maragall 83 3 63.810 83 6 64.896 603
Concurs anual d'edificis artístics 79 80 69.256 79 77 71.017 94
TOTAL 921 1051 1.239.530 1081 1107 1.367.480 12.229
MITJANA 36'84 42'04 49.581'2 43'24 44'28 54.699'2 489'16

(Dades preses el 10 d'agost de 2013)

Categoritzacions

[modifica]

La revisió de la categoria modernisme català de la viquipèdia posa de manifest que, en un any, la categoria s'ha vist incrementada en 84 articles, els quals poden ser tant de nova creació com fruit de treballs d'organització dels continguts de la categoria.

En aquesta auditoria final, la revisió de l'arbre de categories que arrenca a partir de la categoria modernisme català s'ha efectuat prenent els mateixos paràmetres que els que s'empraren a l'auditoria prèvia. Val a dir, però, que en el cas de la viquipèdia en català, la revisió no és exhaustiva perquè existeix un gran nombre de categories, sobretot pel que fa a arquitectura modernista, que no es mencionen explícitament a les taules següents però suposen un nombre important d'articles, que sí que són comptabilitzats perquè s'integren a la categoria immediatament superior de la que en formen part. Així doncs, dins de modernisme català existeix la categoria arquitectes modernistes catalans, que al seu torn inclou una categoria anomenada arquitectes modernistes barcelonins. Els continguts d'aquesta darrera categoria s'inclouen dins la categoria arquitectes modernistes catalans, per tal que la revisió del número d'articles inclosos en cadascuna de les categories principals en què s'organitza la categoria modernisme català sigui el més entenedora possible.

La comparativa de l'estat de la categoria modernisme català un any després del seu anàlisi arran de l'auditoria prèvia revela un creixement generalitzat, sobretot a la viquipèdia en català, castellà i anglès. No obstant, la revisió de l'estat de la categoria en altres versions idiomàtiques de la viquipèdia —on originalment el número d'articles categoritzats com a tal era molt discret— revela un creixement notablement menor i, en alguns casos (noruec, portuguès), nul.

Disciplines

[modifica]
Agost 2012
Categoria CA ES EN DE FR IT
Arquitectura modernista catalana 7 9 5 - - 1
Pintura modernista catalana 0 15 - - - -
Escultura modernista catalana 7 - 2 - - -
Literatura modernista catalana 10 - - - - -
Total 24 24 7 0 0 1
Agost 2013 (dades preses el 14 d'agost)
Categoria CA ES EN DE FR IT
Arquitectura modernista catalana 8 16 5 - 7 1
Pintura modernista catalana 0 15 - - - -
Escultura modernista catalana 8 - 2 - - -
Literatura modernista catalana 17 - - - - -
Total 33 31 7 0 7 1

Artistes

[modifica]
Agost 2012
Categoria CA ES EN DE FR IT
ca:Categoria:Arquitectes modernistes catalans 90 14 11 18 - 6
ca:Categoria:Pintors catalans del Modernisme 13 7 4 - - -
ca:Categoria:Escriptors modernistes catalans 9 - 5 - - -
ca:Categoria:Escultors modernistes catalans 6 - - - - -
Total 118 21 20 18 - 6
Agost 2013 (dades preses el 14 d'agost)
Categoria CA ES EN DE FR IT
ca:Categoria:Arquitectes modernistes catalans 97 28 14 24 13 -
ca:Categoria:Pintors catalans del Modernisme 23 - 5 - - -
ca:Categoria:Escriptors modernistes catalans 11 - 5 - - -
ca:Categoria:Escultors modernistes catalans 8 - - - - -
Total 139 28 24 24 13 -

Obres

[modifica]
Agost 2012
Categoria CA ES EN DE FR IT
ca:Categoria:Edificis modernistes de Catalunya 182 127 36 - -
ca:Categoria:Pintura modernista catalana 20 15 - - - -
ca:Categoria:Literatura modernista catalana 10 - - - - -
ca:Categoria:Escultura modernista catalana 7 - 2 - - -
Total 219 142 38 - - -
Agost 2013 (dades preses el 14 d'agost)
Categoria CA ES EN DE FR IT
ca:Categoria:Edificis modernistes de Catalunya 237 119 53 - 51 16
ca:Categoria:Pintura modernista catalana 45 30 - - - -
ca:Categoria:Literatura modernista catalana 17 - - - - -
ca:Categoria:Escultura modernista catalana 8 - 2 - - -
Total 307 149 55 - 51 16

Total categoria modernisme català

[modifica]
Categoria CA DE EN ES HE IT FR NO PT Total
Agost 2012 372 49 68 149 10 - - 13 20 681
Agost 2013 456 52 14 205 11 17 71 13 20 859

Número de visites, ús d'imatges

[modifica]

Probablement la millora és prou remarcable però encara queda molta feina per fer. Sempre hi haurà temes a tocar, i potser caldria pensar en penetrar a la viquipèdia en anglès.

Primer quadrimestre

[modifica]

Abans de començar les classes del curs 2012-2013, se celebrà una reunió entre els voluntaris d’Amical Wikimedia, els professors implicats en el projecte i altres membres del GRACMON. Es van presentar els resultats de l'auditoria prèvia i es va elaborar una llista dels articles necessitats d’acomplir uns criteris mínims de correcció en els diversos àmbits artístics que afecten al modernisme català i es van repartir entre les diverses assignatures dels professors que col·laboraven en el projecte. Durant el primer quadrimestre, el projecte afectà a 3 assignatures: Barcelona 1900, Fonts de la Història de l'Art i De les Arts decoratives a la cultura del Disseny.

Depenent de l’assignatura, el treball es realitzà de forma individual o en grups. Cada estudiant va triar un dels articles proposats i va procedir a ampliar o crear l'entrada corresponent a la Viquipèdia, amb l’objectiu d’elaborar un article mereixedor de la distinció d’article de qualitat. En tot moment es va romandre fidel a un principi de transparència i es van compartir els criteris d’avaluació del projecte que, segons l’assignatura, implicava una participació obligatòria, voluntària o per millorar la nota final, tot intentant ser el més inclusiu possible i adaptant-se a les realitats i costums educatives de cadascun dels professors participants. Es disposava de tot el quadrimestre per elaborar l’article, essent aquesta una activitat que es valoraria a la nota final de l'assignatura. A final del quadrimestre, els alumnes també havien de presentar oralment el treball de forma oral al grup.

Durant aquests 4 mesos, els alumnes van cercar la bibliografia específica sobre el tema, la van treballar i la van sintetitzar correctament tot redactant un text explicatiu adaptat al format viqui, que enriquiren il·lustrant-lo amb imatges, ja fos aprofitant continguts de Wikimedia Commons, o creant-les ells mateixos. El sistema de treball que es va recomanar era actuar directa i progressivament sobre la pàgina de l'article en qüestió per tal d’anar treballant de manera col·laborativa amb la resta de la comunitat.

A més, al principi del quadrimestre, dos membres d’Amical Wikimedia van fer unes classes pràctiques presencials d’edició viqui als alumnes participants. D’aquesta manera es va presentar el projecte, la seva filosofia i es van resoldre els primers dubtes tècnics, però el gruix de la comunicació entre estudiants, professors i viquipedistes es va realitzar directament en un entorn viqui. Es va insistir especialment en aquest aspecte, ja que això permetia que no només els professors avaluessin els articles editats, sinó que la resta de la comunitat d’editors també actuava com a corrector i avaluador. La comunitat d’editors de la Viquipèdia va anar guiant els estudiants i recordant-los mancances formals com la falta de referències, aportant recomanacions a nivell d’estil o esborrant textos o imatges que violaven drets d’autor. Es donava la situació que l’alumnat no podia copiar de la Viquipèdia perquè hi estava treballant directament, però tampoc podia copiar d’un llibre perquè les referències emprades es comproven i es validen contínuament per part dels voluntaris, per tal de determinar si el text és copiat o original. En aquesta tipologia d’entorn l’alumne percep clarament el control sobre els continguts que elabora per part de tercers, un fet que va donar lloc a petites tensions i malentesos amb alguns editors, que es va aconseguir resoldre un cop es va clarificar el funcionament dels processos editorials de la Viquipèdia.

Articles nous 1Q

[modifica]

Articles nous creats 1Q

[modifica]

Dades preses el 17 d'agost de 2013

Article Referències imatges idiomes octets
El retrat femení (Francesc Miralles i Galaup) 31 8 1 36378
Pintures murals del vestíbul de la Casa Milà 2 3 1 17091
fr:Josep Tapiró i Baró 24 5 5 44427
fr:Pere Ysern i Alié 13 1 3 22256
es:El dibujo en Marià Pidelaserra 0 0 1 2295
Exposicions Josep Masriera i Manovens després de 1912 0 0 1 3856
Obra medallística d'Eusebi Arnau 5 5 1 21632
fr:Lucien Roisin Besnard 14 0 2 13780
Frederic Ballell i Maymí 5 2 2 10864
Francesc Serra i Dimas 7 1 1 12789
Lluïsa Vidal i Puig 43 42 3 61234
José Nogué Massó 9 3 2 16019
Recuerdos y bellezas de España 6 3 1 13956
Luz 31 24 1 59058
La Ilustración de la Mujer (revista) 7 5 1 19937
La Ilustración Ibérica 156 14 1 50101
Quatre Gats 19 16 1 16930
Forma 21 3 1 30175
Art Jove 54 14 1 53562
L'Atlàntida 14 8 1 23724
Garba 34 23 1 36238
Hispania 51 11 1 50338
Or y Grana 41 16 1 53062
Catalunya Artística 81 11 2 50005
La Ilustración 18 10 1 26967
Revista Ibérica de exlibris 21 11 1 28798
Carolina Montagne 13 0 1 15811
TOTAL 720 239 39 791283
MITJANA 26.6666666666667 8.85185185185185 1.44444444444444 29306.7777777778

Articles editats 1Q

[modifica]

Dades preses el 17 d'agost de 2013

Article idiomes octets preVP octets postVP refs postVP imatges postVP
Josep Armet i Portanell 3 1501 1579 2 1
Dionís Baixeras i Verdaguer 5 6110 19482 5 3
Antoni Caba i Casamitjana 3 3117 4807 0 3
Enric Galwey i Garcia 1 4858 18865 12 10
Juan Luna Novicio 14 2850 23847 22 26
Eliseu Meifrèn i Roig 2 3377 14602 15 1
Francesc Miralles i Galaup 3 1475 68812 35 17
Modest Urgell i Inglada 7 5267 21450 9 7
Manuel Humbert i Esteve 2 1906 16024 0 2
Iu Pascual i Rodés 2 2290 96190 3 11
Pau Milà i Fontanals 2 1955 20426 3 4
Joan Llimona i Bruguera 2 3931 22584 9 12
es:Luis Rigalt i Farriols 2 1368 24440 18 15
Ramon Casas i Carbó 12 12339 15740 6 12
Josep Berga i Boix 2 3999 23703 36 21
Miquel Utrillo i Morlius 4 4366 43455 39 23
Joan Brull i Vinyoles 4 3365 3445 2 1
Josep Masriera i Manovens 2 3575 34648 14 7
Ramon Pichot i Gironès 8 2259 3198 2 2
Ricard Opisso i Sala 5 3730 27177 28 8
Joaquim Vayreda i Vila 3 5955 30085 27 20
es:Marià Pidelaserra 2 3024 13370 0 0
Carles Mani i Roig 4 3398 31591 12 17
Agapit Vallmitjana i Barbany 2 2936 24455 20 8
Venanci Vallmitjana i Barbany 3 3800 20960 16 7
Agapit Vallmitjana i Abarca 2 2660 20858 17 10
es:Pere Carbonell 2 5710 13424 5 3
Miquel Blay i Fàbregas 2 6135 26145 9 14
Enric Clarasó i Daudí 3 2551 22768 3 6
Eusebi Arnau i Mascort 3 5718 37744 27 13
Rafael Atché i Ferré 2 2148 14820 8 21
Elies Rogent i Amat 5 4116 25666 12 15
Francesc de Paula del Villar i Carmona 4 1311 1561 0 1
Joan Rubió i Bellver 7 4271 31962 20 42
Josep Graner i Prat 1 2610 18228 9 6
Salvador Valeri i Pupurull 4 3801 4373 4 3
Joventut (revista) 2 1274 120646 314 35
La Ilustració Catalana 2 9344 61525 151 22
Catalònia 1 2879 40859 44 8
Pèl & Ploma 1 4920 74903 53 11
El Poble Català 2 7847 142778 421 5
Feminal 1 7180 39029 44 134
La Ilustració Llevantina 1 722 34225 29 2
Alexandre de Riquer i Ynglada 3 6863 36151 16 10
Joan Busquets i Jané 2 1217 16834 25 0
Gaspar Homar i Mezquida 2 3457 45973 29 29
Lambert Escaler i Milà 2 2531 58071 31 22
Francesc Masriera i Manovens 2 2022 49206 45 7
Lluís Masriera i Rosés 2 4030 78471 52 5
Santiago Rusiñol i Prats 18 13280 27616 53 6
Ismael Smith Marí 1 3060 19856 6 6
Oleguer Junyent i Sans 2 4951 25450 9 10
Francesc Vidal i Jevellí 2 2876 20306 14 2
TOTAL 180 212235 1734383 1785 686
MITJANA 3.39622641509434 4004.43396226415 32724.2075471698 33.6792452830189 12.9433962264151

Anàlisi quantitativa i qualitativa del treball del primer quadrimestre

[modifica]

Xxx

Conclusions primer quadrimestre

[modifica]

En finalitzar el primer quadrimestre es va dur a terme l’avaluació ja mencionada. Per tal de fer-ne difusió, es van publicar alguns articles en blogs relacionats amb la Viquipèdia, unes petites notes que van tenir un gran ressò i van acabar publicades a mitjans com la revista Núvol, el digital Global Voices o fins i tot al blog oficial de la Wikimedia Foundation. També es va presentar el projecte al congrés anual The Inclusive Museum, celebrat a Copenhaguen l’abril de 2013. Amb aquest primer resum realitzat, es va dur a terme una reunió d’avaluació entre el professorat participant durant el primer quadrimestre i el professorat que s’incorporaria a la segona fase del projecte, per tal de comentar els aspectes positius i millorables de l’experiència i intentar aprofitar al màxim les sinergies creades amb la comunitat d’editors voluntaris.

——————

Una altra dificultat que es va destacar mitjançant la realització d’aquest projecte va ser la manca de coneixement sobre temes relacionats amb els drets d’autor. Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure, només permet carregar imatges que formin part del domini públic o bé llicenciades en Creative Commons (CC-BY-SA o més obertes). Els alumnes, acostumats a aprofitar qualsevol imatge trobada a Internet en qualsevol plataforma (mails, xarxes socials, treballs…) tenien dificultats per comprendre els motius que els impedien utilitzar algunes fotografies a la Viquipèdia, i per què hi havia gent que “els les esborrava” amb celeritat quan violaven la legislació sobre drets d’autor. A més a més, el sistema de càrrega d’imatges a la plataforma Wikimedia Commons va donar més d’un maldecap als participants.

Es va haver de fer una especial atenció a aquest procediment, que va ocupar el gruix dels dubtes en les comunicacions entre viquipedistes, professors i alumnes. Una de les solucions va ser organitzar una segona trobada presencial entre estudiants i un membre d’Amical Viqupèdia en horari lectiu, on els alumnes van poder preguntar tot tipus de dubtes tècnics sobre com editar la Viquipèdia i com penjar imatges a Wikimedia Commons.Cal destacar que alguns editors voluntaris fins i tot van realitzar propostes de sistemes d’avaluació dels articles treballats. A l’assignatura Barcelona 1900, un grup d’editors va crear una taula d’avaluació basant-se en criteris tècnics (mida de l’article, estructura, número d’imatges, qualitat lingüística, referències, bibliografia, enllaços i contingut tècnic) valorats com un semàfor (verd/vermell) per a facilitar la posterior tasca avaluadora dels professors.Al final del quadrimestre es va procedir a realitzar una enquesta de satisfacció als alumnes, que es comentarà a l’apartat dedicat a les conclusions. En alguns casos, com a l’assignatura Barcelona 1900 i De les Arts Decoratives a la cultura del Disseny, es va aconseguir un creixement del 775% dels articles treballats, fet que indica que gràcies a aquest projecte s’han cobert buits molt destacats sobre conceptes determinats, on destaquen sobretot aquells articles que tracten sobre les publicacions periòdiques aparegudes en època modernista, creant una gran quantitat d’articles nous, molt complets i de qualitat.

Segon quadrimestre

[modifica]

De cara al segon quadrimestre es va proposar la col·laboració amb dues assignatures: Corrents estètics del teatre del segle xx i Història de la música en l'època contemporània. Al final només es va acordar iniciar el viquiprojecte amb l’assignatura relacionada amb el teatre, on els estudiants realitzarien dues biografies de dramaturgs, tant catalans com estrangers, seguint els mateixos procediments que durant el primer quadrimestre. El treball seria avaluable i voluntari, i com en la fase anterior, també s’ha realitzat una classe presencial per a formar als alumnes en edició viqui i s’està duent a terme un seguiment en línia del procés.

Articles nous 2Q

[modifica]

Dades preses el 17 d'agost de 2013

Article Referències Imatges Idiomes Octets
es:Santiago Rusiñol (teatro) 44 7 1 60400
Teatre de Mercè Rodoreda 86 2 1 48054
Un dia 13 1 1 7745
El parc de les magnòlies 6 1 1 3976
El torrent de les flors 4 1 1 2337
La Senyora Florentina i el seu amor Homer 9 1 1 7121
El maniquí 13 1 1 7459
Vsévolod Meierhold 30 7 25 37564
Jacques Copeau 52 5 17 42700
Peter Brook 12 1 25 23641
Jerzy Grotowski 0 2 23 23014
TOTAL 269 29 97 264011
MITJANA 24.4545454545455 2.63636363636364 8.81818181818182 24001

Articles editats 2Q

[modifica]
Article Idiomes Octets pre VP Octets post VP Referències post VP Imatges post VP
Adrià Gual i Queralt 3 13931 24533 13 2
Joan Puig i Ferreter 2 12012 35869 9 1
Joan Brossa i Cuervo 17 35213 62704 9 11
Antonin Artaud 40 2160 70926 22 4
Josep Palau i Fabre 9 7292 17489 3 1
es:Joan Oliver 7 3638 16185 2 0
es:Robert Wilson 16 18799 41604 29 0
es:Pina Bausch 31 7753 15696 2 3
TOTAL 125 100798 285006 89 22
MITJANA 31.25 25199.5 71251.5 22.25 5.5

Anàlisi quantitativa i qualitativa del treball del segon quadrimestre

[modifica]

Xxx

Conclusions segon quadrimestre

[modifica]

[història de la música]

Revisió dels alumnes

[modifica]

Què se n'extreu?

Conclusions i futures línies d'actuació

[modifica]

En aquest cas, els articles treballats durant el primer quadrimestre presenten unes característiques molt uniformes, que a la vegada ajuden a homogeneïtzar a l’alça l’aspecte dels continguts sobre modernisme català a la Viquipèdia. La mitjana d’octets dels articles treballats durant la primera fase se situa en poc més de 31.000, fet que suposa un creixement del 775% dels octets dels articles ja existents a l’inici del viquiprojecte. A més, els articles han passat a emprar una mitjana de 30 referències i 10 imatges cadascun i, per bé que el percentatge d’ús d’imatges categoritzades com a modernisme català a Wikimedia Commons per il·lustrar articles ha disminuït lleugerament (del 45% ha baixat al 39%), aquesta tendència s’explica perquè el repositori s’ha vist enriquit amb 5.000 imatges més d’aquesta temàtica, ja sigui en forma de càrregues noves com de millora de les categoritzacions.

Pel que fa a la mostra de 25 articles seleccionada per l’auditoria prèvia, per bé que no s’hi s’intervingué activament durant el desenvolupament del viquiprojecte, la revisió de les dades revela que alguns articles han experimentat certes millores, com l’augment del número de traduccions disponibles d’alguns articles (Antoni Gaudí ha passat de 71 a 75, i l’article sobre la modernitat ha passat a estar disponible en 62 idiomes, quan inicialment sols ho estava en 23), o un augment tímid dels articles de qualitat en les versions dels articles de la mostra en altres idiomes (la Casa Milà ha guanyat una distinció d’article de qualitat i una d’article bo, per exemple). Pel que fa a la seva mida o ús de referències, també s’han observat petites millores: actualment, els articles de la mostra han passat d’uns 45.000 octets de mitjana a més de 50.600, les referències han incrementat en uns cinc punts (de més de 36 a més de 42), i la mitjana d’imatges s’ha normalitzat, quedant en 44 imatges per article.

Com ja s’ha mencionat anteriorment, un cop finalitzada la primera fase el projecte es féu arribar una enquesta als alumnes participants, que va rebre un total de 35 respostes.15 La gran majoria dels enquestats revela una satisfacció generalitzada sobre el projecte, que qualifiquen d’interessant en un percentatge molt elevat (81%). Les respostes suggereixen que aquesta mena de projectes col·laboratius entre entorns acadèmics i de coneixement lliure tenen un recorregut força llarg en tant que l’estreta relació amb les noves tecnologies permet tant un aprofundiment en la matèria pròpia de l’ensenyament que es cursa com en el coneixement de la Viquipèdia i les dinàmiques de funcionament dels entorns viqui. En tant que un 74% dels enquestats va respondre que la corba d’aprenentatge en un entorn d’aquest tipus no resultà especialment pronunciada, el salt vers un ús més freqüent i normalitzat d’eines i plataformes com la Viquipèdia és viable i presenta potencialitats positives no només pel que fa al treball col·laboratiu, sinó també al procés avaluador i de seguiment de la tasca feta per part del professorat.

Entre els indicadors d’èxit de la proposta, convé destacar que la majoria dels participants visqueren una experiència compartida amb la participació activa de la comunitat d’editors de la Viquipèdia, i tan sols un 10% va percebre aquesta intervenció com quelcom negatiu, fet que s’atribueix en gran mesura al desconeixement de les particularitats del funcionament de la comunitat d’editors de la Viquipèdia per part d’un col·lectiu d’usuaris fonamentalment novells.

Recalquem que aquest no fou l’únic entrebanc que hagueren d’afrontar els participants del viquiprojecte, sinó que fou precisament la realització d’una proposta com viquimodernisme el que posà de manifest una situació certament complicada pels editors novells i que requeria de certa clarificació. Repetidament, al llarg del viquiprojecte, l’alumnat va topar amb la complexitat d’utilització del repositori Wikimedia Commons, especialment pel que feia a les polítiques de càrrega d’imatges i la legislació sobre la propietat intel·lectual, unes dificultats recentment alleugerides gràcies a la millora dels tutorials i ajudes de càrrega de fitxers.

Finalment, els darrers aspectes a destacar de la percepció del projecte per part de l’alumnat són els indicadors més clars de l’èxit de la iniciativa: un 16% dels participants va editar més articles a més del que els pertocava i un 73% afirma que tornaria a repetir l’experiència, revelant que aquesta mena de projectes presenten un potencial motivador de major intensitat que no pas les seqüències didàctiques tradicionals. Aquesta característica radica en bona part en la satisfacció expressada per l’alumnat als comentaris de l’enquesta, on manifestava repetidament l’orgull que li suposava haver realitzat quelcom amb certa transcendència i utilitat social, en un gest que fomenta l’aprenentatge significatiu i el compromís vers la tasca encarregada. És precisament el compromís una de les claus per a que projectes d’aquesta mena arribin a bon port: l’èxit de propostes com viquimodernisme es basa en un compromís ferm i de certa envergadura temporal per part de tots els agents involucrats.

Aquest viquiprojecte ha suposat un veritable canvi de paradigma del treball acadèmic, on ben pocs aspectes d’un treball tradicional han romàs intactes més enllà de l’ús de referències i bibliografia de qualitat per justificar els textos redactats. La realització d’aquest viquiprojecte ha suposat que el treball dels alumnes ha deixat d’ésser exclusivament seu per esdevenir una tasca oberta, un work in progress permanent, socialment útil, fàcilment accessible en diversos idiomes i eventualment ampliable i modificable gràcies a les llicències Creative Commons i als principis del coneixement lliure.

El GRACMON, per la seva banda, ha aportat el criteri necessari per valorar el projecte, a la vegada que ha incrementat l’accessibilitat a la recerca realitzada i finançada amb diner públic tot esdevenint notablement més visible més enllà dels entorns acadèmics gràcies a una aproximació positiva a eines en línia de difusió del coneixement. D’altra banda, la Viquipèdia i la societat en general s’han vist enormement beneficiats d’aquest projecte, ja que una quantitat massiva de coneixement de qualitat sobre el modernisme català s’ha posat a lliure disposició al sisè lloc web més visitat del planeta. Aquesta acció ha propiciat que els continguts adquireixin un potencial efecte de “taca d’oli” que en qüestió de mesos es farà visible, gràcies a les traduccions a múltiples idiomes dels textos elaborats pels alumnes, les quals faran que el modernisme català vegi multiplicat el seu factor de penetració gairebé exponencialment.

L’auditoria i la revisió final d’aquest projecte ens proporcionaran dades definitives del resultat i l’abast de la iniciativa. Subratllem, però, la nostra satisfacció pels resultats obtinguts a nivell preliminar d’un projecte fàcilment escalable i replicable en múltiples entorns educatius. La compleció d’un viquiprojecte d’aquesta complexitat, a més del potencial observat en aquesta experiència col·laborativa pilot entre acadèmia i Viquipèdia convida a l’optimisme, i els protocols d’actuació definits en cada una de les fases ens serviran de referència en futures experiències de caràcter similar en entorns GLAM, algunes de les quals ja avui en fase embrionària.