Tendències
Segons Ana Landeta, Jordi Adell, et al, els EVA evolucionen cap a models d’e-learning orientats a formes d’aprenentatge actives i col·laboratives, amb incorporació d’eines socials, com blogs, wikis o sistemes de missatgeria instantània. L’aprenentatge en entorns virtuals s’està fent cada cop més present en les modalitats de formació presencial, esdevenint en una eina a tenir en compte en el disseny d’activitats d’aprenentatge. Els entorns virtuals tendeixen a ser cada cop més oberts, connectant l’àmbit formatiu amb la vida digital de l’usuari, tot incorporant els recursos de la xarxa i de les app dels dispositius mòbils.
Les noves eines possibiliten un aprenentatge més participatiu, on l’estudiant contribueix en el desenvolupament del seu entorn d’aprenentatge, fusionant aprenentatge formal i informal. Amb aquesta nova orientació, els EVA semblen convergir cap a entorns personals d’aprenentatge (PLE). En aquest entorn conflueixen la vida digital dels estudiants, l’activitat educativa formal i altres àmbits com la formació professional, l’activitat social o els centres d’interessos.
Segons això, l’EVA es configura amb:
- plataformes e-Learning, que són aplicacions creades específicament per a ser utilitzades com a escenaris d’ensenyament-aprenentatge. Hi ha diverses nomenclatures per referir-se a plataformes tecnològiques amb funcions específiques respecte a la gestió dels processos d’aprenentatge en entorns virtuals (LCMS, LMS)
- blogs, pàgines web estructurada com un diari personal, amb entrades i comentaris;
- Wikis, webs creades i editades de manera colaborativa;
- xarxes socials i d’altres eines web 2.0.
Referències
http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/9881/1/TRIPA_e-learning_catala.pdf, Evolució i reptes de l’educació virtual. Construint l’e-learning del segle XXI, (accés oct 2019), Jordi Adell et al, oct 2011, editorial UOC