Visarma

Visarma

Dos exemples de visarma
Tipus	arma de pal

Una visarma o guisarma és un tipus de llança el ferro de la qual posseeix d'un costat una forma de falç o semi dalla a partir de la qual es projecta una fulla aguda paral·lela a la seva asta. El mot prové del francès antic wisarme o guisarme, que sembla venir del fràncic wis, arm, ‘guia, braç'.

Desambiguació etimològica: Abans del segle xvi, i a partir dels literats vuitcentistes, es pot trobar visarma per a designar les destrals de doble tall denominades arcaicament bipennis (bipennes).

A més, es pot també trobar el terme visarma fent referència a llances enastades de la família dels glavis de ferros de fulla gran amb doble tall

Orígens

La visarma pot ser una evolució d'eines camperoles com la dalla o el rozón (en castellà) es creu que el seu desenvolupament es va fer a França o Anglaterra -cada especialista d'aquests respectius països la hi atribueix, o bé amb el nom de guisarme o bé amb el de Bill-Hook (en anglès) -, pel segle XI.

La visarma en la Història

La visarma va ser una arma suposadament emprada al principi per lleves —com diuen de gairebé totes les armes d'asta que contenen alguna forma similar a eines camperoles—, però es van popularitzar perquè les feien servir els cossos d'infanteria anglesos del segle XIV i els arquers francesos del segle xv. Per aquest esguard, sembla que la versió francesa (fins i tot es va dir durant un cert temps es digué guisarmier als arquers) és la més probable perquè hi ha molts problemes etimològics i de traducció amb la família d'armes d'asta de fulla multiforme, com: bill, bill-hook, guisarme, bisarme, partisane, partisan, glaive, voug(u)e, voulg(u)e, fauchard, alabarda, etc. Per això, algunes de les narracions històriques fan referència a una altra mena d'arma o bé es tradueixen erròniament. En definitiva, aquesta arma, que fou emprada sobretot als dos països abans esmentats, va servir com a arma de defensa de tropes del carrer o d'arquers o les dues coses, i consistia en un "ganxo" i una "punxa" agafats a una asta de prop de dos metres, no més.

Morfologia

La característica principal d'aquesta arma d'asta de fulla "composta" està en la seva funcionalitat, la d'enganxar i derrocar (ganxo) i la d'atacar a ferir punyint (punxa). Aquest va ser el seu primer ús i primera evolució. Més tard es va començar a afegir pues més petites que sobresortien del tall corbat tradicional per a assegurar-se "l'agafada" en els cops -evitar de sortir desviada per escuts i armadures-, més que per produir un major dany. Però això es va anar fent sense canviar la forma primitiva de punxa llarga en l'aturall i ganxo que surt del "ferro" de la llança a manera de serpentina.

Per a aclarir-ho més, cal dir que en anglès es denomina actualment aquesta arma com bill-hook o bill-guisarme, i quan no té la pûnxa superior la deixen pel seu nom, "guisarme". En francès, sí que diferencien més la seva procedència morfològica, prové del fauchard - faux de guerre (dalles de guerra), i rep el nom de "guisarme" la que es presenta en aquest article.

En referència a la seva longitud "pràctica", normalment aquest tipus d'armes d'asta de melé tenien la llargada parella a la d'un home amb el seu braç estès cap amunt, per a assegurar-se que canviant de costat a costat la llança la seva longitud no interferís en el seu ús. Cal recordar que aquest tipus d'armes precedeix a l'ús de llances llargues de grans formacions de segles posteriors. Per això, si prenem la mitjana d'altura d'un infant anglès de la Baixa Edat Mitjana (entre 170 i 180 centímetres) aquesta mena d'armes devia fer entorn dos metres passats.