Vittinkiïta

Vittinkiïta
Fórmula química	MnMn₃Mn[Si₅O15]
Localitat tipus	mines de ferro de Vittinki, Ylistaro, Seinäjoki, Ostrobòtnia del Sud, Finlàndia
Classificació
Categoria	silicats
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,6980(3) Å; b = 7,6203(3) Å; c = 11,8473(5) Å; α = 105,663(3)°; β = 92,400(3)°; γ = 94,309(3)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	rosa a rosa clar
Exfoliació	perfecta en {201} i bona en {021} i {210}
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,68(2) g/cm3 (mesurada); 3,737 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,725(4) nβ = 1,733(4) nγ = 1,745(5)
Birefringència	δ = 0,020
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 75° (10), calculat: 79°
Dispersió òptica	feble, r < v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2017-082a
Any d'aprovació	2019
Símbol	Vtk
Referències

La vittinkiïta és un mineral de la silicats que pertany al grup de la rodonita. Rep el nom de les mines de ferro de Vittinki, a Finlàndia, la seva localitat tipus.

Característiques

La vittinkiïta és un silicat de fórmula química MnMn₃Mn[Si₅O₁₅]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional el 2019, sent publicada l'any 2020. Cristal·litza en el sistema triclínic. És un mineral dimorf de la piroxmangita, i isostructural amb la rodonita. De fet, algunes mostres de rodonita pobres en calci descrites anteriorment a la publicació d'aquesta espècies seran, probablement, vittinkiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 15061.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a les mines de ferro de Vittinki, situades al municipi de Seinäjoki (Ostrobòtnia del Sud, Finlàndia), on es troba en forma d'agregats granulars massius de color entre rosa i rosa clar, així com a grans tabulars de fins a 2 mm, associada a quars, rodonita, tefroïta i piroxmangita. També ha estat descrita en altres indrets d'Àustria, Grècia, Eslovàquia, Rússia, Austràlia i el Brasil.