Vladímir Tríbuts

Vladimir Tributs
Nom original	(ru) Владимир Филиппович Трибуц
Biografia
Naixement	28 juliol 1900 ; Sant Petersburg (Rússia)
Mort	30 agost 1977 (77 anys); Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Formació	Acadèmia Naval N.G. Kuznetsov
Activitat
Ocupació	oficial naval, historiador, polític
Activitat	1918-1961
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Lleialtat	Rússia (1900-1918) ; Rússia Soviètica (1918-1922) ; Unió Soviètica (1922-1977)
Branca militar	Marina Soviètica
Rang militar	Almirall
Comandant de (OBSOLET)	Flota del Bàltic
Conflicte	Guerra Civil Russa ; Gran Guerra Patriòtica: Defensa de Tallinn; Setge de Leningrad; Campanyes del mar Bàltic; Ofensiva Viborg-Petrozavodsk; Ofensiva de Prússia Oriental;
Premis
	Orde de Lenin (2) ; Orde de la Revolució d'Octubre ; Orde d'Uixakov (2)

Vladimir Filippovitx Tributs (rus: Владимир Филиппович Трибуц) (28 de juliol de 1900 – 30 d'agost de 1977) va ser un comandant naval soviètic i almirall des de 1943 i comandant de la Flota del Bàltic (1939-1947).

Tributs s'uní a la Marina el 1918, servint a bord del cuirassat Marat i del destructor Yakov Sverdlov. Es graduà a dues acadèmies navals, l'Escola Superior Naval i l'Acadèmia Naval. Entre 1926 a 1929 i 1932 a 1936 serví en diversos vaixells de la Flota del Bàltic. Des de febrer de 1938 a abril de 1939 serví com a Cap de l'Estat Major de la Flota del Bàltic, i des d'abril de 1939 i fins a 1947 la comandà.

Comandant naval durant el setge de Leningrad, Tributs organitzà l'evacuació soviètica de Tallin, organitzà diverses operacions militar en defensa dels ports de Kronstadt i Oranienbaum durant 1941-43, i preparà contraatacs de l'aviació naval de la Flota del Bàltic defensant l'assetjada Leningrad dels bombardeigs aeris. La seva participació activa en defensa de l'assetjada ciutat ajudà a salvar la ciutat d'encara més destrucció, però no aconseguí salvar els palaus dels tsars dels afores de la destrucció per part dels alemanys, com el Palau d'Estiu de Pere el Gran de Petrodvorets. Entre 1943-44 participà en el disseny i l'operació d'operacions destinades a trencar el bloqueig enemic a la zona de Leningrad, així com a Viborg i Svirsky i Ofensiva de Petrozavodsk; durant les que van cooperar tropes dels Fronts de Leningrad i de Carèlia. Posteriorment va dirigir les forces navals participants en l'operació amfíbia per conquerir l'arxipèlag de Muhu Vain i va donar suport al flanc marítim durant les operacions ofensives als Països Bàltics, la Prússia Oriental i la Pomerància Oriental.

Des de març de 1947 i fins a maig de 1947 va ser comandant de la 8a Flota del Bàltic; i entre 1947-48 va ser Cap Adjunt de les Tropes de l'Extrem Orient per a les forces navals.

Es retirà del servei actiu el 1961. Va encapçalar l'Institut Unificat d'Informació Científica i Tècnica (VINITI), i es dedicà a la història militar, publicant diversos llibres sobre la Flota del Bàltic i les seves operacions durant la Gran Guerra Patriòtica. El 1970 va ser nomenat Doctor en Història.

El destructor classe Udaloi Almirall Tributs va ser batejat en honor seu.

Condecoracions

Publicacions

Балтийцы наступают (Els mariners de la Flota del Bàltic estan avançant). Kalinigrad, 1968.
Балтийцы вступают в бой (Els mariners de la Flota del Bàltic s'uneixen a la batalla). Kaliningrad, 1972.
Балтийцы сражаются (Els mariners de la Flota del Bàltic lluiten). Kaliningrad, 1975.