Vés al contingut

Vladímir Vèksler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVladímir Vèksler
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1907 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Jitòmir (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut d'Enginyeria de l'Energia de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiYakov Umanskiy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica de partícules Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, físic nuclear Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Física Lébedev
Institut Unificat de Recerca Nuclear Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAndrey Kolomenskiy (en) Tradueix i Vladislav Sarantsev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNina Alexandrovna Sidorova Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vladímir Vèksler (Jitòmir, 19 de febrer de 1907 (Julià) - Moscou, 22 de setembre de 1966) Vladímir Iósifovitx Vèksler fou un prominent físic experimental soviètic.

Biografia

[modifica]

Veksler va néixer a Zhitomir el 4 de març de 1907 a l'Imperi Rus en el si d'una família jueva.[1]La família de Vèksler es va traslladar de Jitòmir a Moscou el 1915. A la capital russa es va graduar a l'Institut de l'Energia el 1931. D'ençà del 1936 va treballar a l'Institut de Física Lèbedev, on es va interessar pel desenvolupament del detector de partícules i per l'estudi dels raigs còsmics. Va participar en diverses expedicions a les muntanyes del Pamir i a l'Elbrús per tal d'estudiar la composició dels raigs còsmics. El 1944, va començar a treballar en el camp de la física dels acceleradors, on es va fer famós per la invenció del microtró,[2][3] i el desenvolupament del sincrotró en independència d'Edwin McMillan,[4] en el camp de la tècnica de l'acceleració de partícules; es va fer famós per haver formulat els principis bàsics del disseny de l'accelerador de partícules modern, que van propiciar el desenvolupament del sincrotró.[4] El 1956 va fundar i dirigir el Laboratori d'Altes Energies dins l'Institut Unificat de Recerca Nuclear a Dubnà, on va ser un dels impulsors de la construcció d'un dels acceleradors de protons circulars més grans del món d'aleshores, juntament amb el de Protvinó, tots dos a l'óblast de Moscou.[5]

Fou acadèmic corresponent de l'Acadèmia Soviètica de les Ciències des del 1946 i numerari d'ençà del 1958. A partir del 1963 va encapçalar el departament de física nuclear de l'Acadèmia. Del 1965 ençà fou l'editor en cap de la revista Iàdernaia Fízika ('Física Nuclear').[1]

Va rebre nombrosos guardons, entre els quals el Premi Stalin (1951) el Premi Lenin (1959),[6] l'Orde de la Bandera Roja del Treball (1962) i l'Atoms for Peace Award dels Estats Units (1963).[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Faces and Places / The enduring legacy of Vladimir Veksler». CERN Courier, 04-06-2007. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 12 maig 2012].
  2. Veksler, V.I. «A New Method of Accelerating Relativistic Particles» (en rus). Dokl. Akad. Nauk SSSR, vol. 43, 1944, pàg. 346–348. Arxivat 2017-05-10 a Wayback Machine.
  3. Veksler, V.I. «About the New Method of Accelerating Relativistic Particles» (en rus). Dokl. Akad. Nauk SSSR, vol. 44, 1944, pàg. 393–396.
  4. 4,0 4,1 J. David Jackson and W.K.H. Panofsky. «EDWIN MATTISON MCMILLAN: A Biographical Memoir». National Academy of Sciences, 1996. [Consulta: 15 gener 2012].
  5. «Faces and Places / The enduring legacy of Vladimir Veksler». CERN Courier, 04-06-2007. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 12 maig 2012].
  6. McMillan, Edwin M. «Obituary. Vladimir Iosifovich Veksler». Physics Today, vol. 19, 11, 1966, pàg. 103–104. Bibcode: 1966PhT....19k.103M. DOI: 10.1063/1.3047795.
  7. «Faces and Places / The enduring legacy of Vladimir Veksler». CERN Courier, 04-06-2007. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 12 maig 2012].