Vladímir Fok

Vladímir Fok

Medalla commemorativa amb Fok tercer per l'esquerra
Biografia
Naixement	(ru) Владимир Александрович Фок 22 desembre 1898 Sant Petersburg (Rússia)
Mort	27 desembre 1974 (76 anys) Sant Petersburg (Unió Soviètica)
Sepultura	Cementiri de Komarovo, 2-я поперечная дорожка, правая сторона 60° 12′ 16″ N, 29° 48′ 01″ E
Residència	Rússia Sant Petersburg
Formació	Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg (1916–1922)
Director de tesi	Dmitri Rozdestvenski i Vladímir Arnold
Activitat
Camp de treball	Física teòrica
Lloc de treball	Unió Soviètica
Ocupació	físic, professor d'universitat
Ocupador	Institut de Problemes Físics (1954–1964) Institut de Física Lébedev (1944–1953) Institut de Física Lébedev (1934–1941) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1932–1974) Institut Estatal d'Óptica Vavilov (1928–1941) Institut Ioffe (1924–1936) Institut Estatal d'Óptica Vavilov (1919–1923)
Membre de	Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia internacional de ciència quàntica molecular
Professors	Alexander Friedmann
Alumnes	Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov, Fiodar Fiodaraŭ, Vladimir Perel, Yuri Yappa i Olga Bazilevskaya
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Mètode de Hartree-Fock Matriu de Fock operador de Fok Espai de Fock Estat de Fock Simetria de Fok-Lorentz
Estudiant doctoral	Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov i Nikolai Krilov
Família
Pare	Aleksander Fok
Premis
(1971)  Medalla Helmholtz (1968)  Heroi del Treball Socialista (1968)  Orde de Lenin (1960)  Premi Lenin (1958)  Orde de Lenin (1953)  Orde de Lenin (1946)  Premi Stalin, 1r grau (1945)  Orde de Lenin (1944)  Medalla de la defensa de Leningrad (1937)  Medalla Lobatxevski (1936)  Medalla Mendeleev  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Orde de la Bandera Roja del Treball  Medalla del 250è Aniversari de Leningrad

Vladímir Fok (rus: Владимир Александрович Фок) (Sant Petersburg, 22 de desembre de 1898 - Sant Petersburg, 27 de desembre de 1974) fou un físic soviètic, que va realitzar desenvolupaments fundacionals en mecànica quàntica i electrodinàmica quàntica.

Biografia

Va néixer el 1898 a St. Petersburg, Rússia. El 1922 es va llicenciar a la Universitat de Petrograd, on feu també el doctorat i esdevingué professor el 1932. De 1919 a 1923 i 1928 a 1941 va col·laborar amb l'Institut Estatal d'Òptica Vavilov, del 1924 al 1936 amb l'Institut de Físiques i Tecnologia de Leningrad, i els períodes 1934–1941 i 1944–1953 amb l'Institut Lébedev de Física.

Les seves contribucions científiques principals són en el desenvolupament de la física quàntica, tot i que també contribuí significativament als camps de la mecànica, òptica teòrica, teoria de la gravitació, i física de medis continus. El 1926 va derivar l'equació de Klein-Gordon. Va donar el seu nom a l'espai de Fok, la representació de Fok i l'estat de Fok, i va desenvolupar el mètode de Hartree–Fok el 1930. Fok va fer contribucions importants en la teoria de la relativitat general, concretament en problemes amb N-cossos.

A Leningrad, Fok va crear una escola científica en física teòrica i va rellançar l'educació de física en l'URSS a través dels seus llibres. Va escriure el primer llibre de text sobre les Fundacions de mecànica quàntica (1931) i una monografia molt influent sobre La teoria de l'espai, temps i gravitació (1955).

Historiadors de la ciència, com Loren Graham, veuen en Fok el representant i proponent de la teoria de relativitat d'Einstein dins del món soviètic. Així quan els filòsofs més marxistes presentaven objeccions a la teoria de relativitat, Fok emfasitzava la comprensió materialística de la relativitat que coincidia filosòficament amb el marxisme.

Fou membre de ple dret (acadèmic) de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS (1939) i membre de l'Acadèmia Internacional de Ciència Quàntica Molecular.

Tomba de Fok al cementiri de Komarovo

Referències

• Graham, L. (1982). "La recepció de les idees d'Einstein : Dos exemples contrastant cultures polítiques." En Holton, G. I Elkana, Y. (Eds.) Albert Einstein: perspectives Històriques i culturals. Princeton, NJ: Princeton, pp. 107–136
• Fok, V. A. (1964). "La Teoria de l'Espai, Temps i Gravitació". Macmillan.

Bibliografia

• Chelikowsky, James R. Introductory Quantum Mechanics with MATLAB (en anglès). Wiley VCH Verlag, 2019. ISBN 978-3-527-40926-6. 
• Gorelik, Gennady. «Vladimir Fock: Philosophy of Gravity and Gravity of Philosophy». A: John Earman, Michel Janssen, John D. Norton (eds.). The Attraction of Gravitation: New Studies in the History of General Relativity (en anglès). Birkhäuser, 1993, p. 308-331. ISBN 0-8176-3624-2. 
• Mortimer, Robert G. Physical Chemistry (en anglès). Elsevier, 2008. ISBN 978-0-12-370617-1. 
• Прохоров, Лев Васильевич «В. А. Фок - классик XX века» (en rus). Вестник Санкт-Петербургского университета. Серия 4, Vol. 4, 2009, pàg. 139-148. ISSN: 0132-4624.
• Rickles, Dean. Covered with Deep Mist: The Development of Quantum Gravity (1916-1956) (en anglès). Oxford University Press, 2020. ISBN 978-0-19-960295-7. 
• Трифонов, Евгений Дмитриевич «Мои воспоминания о В. А. Фоке» (en rus). Вестник Санкт-Петербургского университета. Серия 4, Vol. 4, 2009, pàg. 149-153. ISSN: 0132-4624.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vladímir Fok» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Бучаченко, А.Л. «ФИЗИК В.А.ФОК ЗАЩИЩАЕТ ХИМИЮ». Институт истории естествознания и техники им. С.И. Вавилова, 2001. Arxivat de l'original el 16 de setembre 2019. [Consulta: 22 febrer 2021]. (rus)
• Martinez, Jean Philippe; Lacki, Jan. «Vladimir Fock and the defense of modern theories in Soviet Union». Schweizerische Physikalische Gesellschaft, 2015. [Consulta: 22 febrer 2021]. (anglès)