Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov

No s'ha de confondre amb Pàvel Aleksàndrov, Aleksandr Pàvlovitx Aleksàndrov, o Aleksandr Vassílievitx Aleksàndrov.

Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov

Aleksandrov el 1954
Biografia
Naixement	(ru) Александр Данилович Александров 22 juliol 1912 (Julià) Volin (Rússia)
Mort	27 juliol 1999 (87 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Sepultura	Cementiri Bogoslóvskoie 59° 59′ 26″ N, 30° 23′ 41″ E
60è Rector Universitat Estatal de Sant Petersburg
1952 – 1964 ← Alexei Iliuxin – Kiril Kondratiev →
Dades personals
Formació	Universitat Estatal de Sant Petersburg (1929–1933)
Tesi acadèmica	К теории смешанных объемов выпуклых тел  (1938 )
Director de tesi	Boris Delone i Vladímir Fok
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial, materialisme dialèctic, filosofía de la física, geometria riemanniana, cronogeometria, geometria discreta, geometria hiperbòlica i matemàtiques
Lloc de treball	Novossibirsk Sant Petersburg
Ocupació	matemàtic, físic, professor d'universitat
Ocupador	Institut Steklov de Matemàtiques, Secció de Sant Petersburg (1986–1999) Institut de Matemàtiques de la Secció Siberiana de l'Acadèmia de Ciències de Rússia (1964–1986) Universitat Estatal de Novossibirsk (1964–1986) Institut Steklov de Matemàtiques (1937–1964) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1933–1964) Institut Estatal d'Óptica Vavilov (1930–1933)
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL
Professors	Vladímir Smirnov
Alumnes	Yuri Burago, Victor Zalgaller, Revolt Pimenov, Grigori Perelman i Yurii Reshetnyak
Obra
Obres destacables Teorema d'Aleksàndrov Problema d'Aleksandrov-Rassias Teorema d'unicitat d'Aleksandrov Inequació d'Aleksandrov-Fenchel
Estudiant doctoral	Grigori Perelman, Vladik Kreinovitx, Alexander Zamorzaev, Yurii Volkov, Vladimir Oliker, Iliya Bakelman, Yurii Borisov, Yuri Borovskii, Evgenii Sen'kin, Anna Zilberberg, Alexander Guts, Vasilii Sobchuk, Segrej Astrakov, Aleksandr Kuz'minykh, Anna Shajdenko, Aleksandr Levichev, Aleksei Verner, Yuri Burago, Victor Zalgaller, Revolt Pimenov, Yurii Reshetnyak i Alexei Pogorelov
Família
Germans	Vera Danilovna Alexandrova
Premis
(1999)  Orde d'Honor (1991)  Medalla d'or Leonard Euler (1982)  Orde de l'Amistat dels Pobles (1963)  Treballador honorífic de la ciència i la tecnologia de l'RSFSR (1961)  Orde de Lenin (1957, 1953, 1975, 1990)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1951)  Medalla Lobatxevski (1949)  Mestre de l'Esport de la URSS (1945)  Medalla de la defensa de Leningrad (1945)  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945 (1942)  Premi Stalin  Premi Stalin, 2n grau

Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov (rus: Александр Данилович Александров) (Volin, 22 de juliol de 1912 ^(Julià) - Sant Petersburg, 27 de juliol de 1999) va ser un matemàtic soviètic.

Vida i Obra

Tot i haver nascut en un petit poble de l'óblast de Riazan, Aleksàndrov va passar la seva infància i joventut a Leningrad on els seus pares eren professors de secundària. El 1929 va ingressar a la universitat de Leningrad en la qual es va graduar el 1933 en física i matemàtiques. Els seus professors van ser el matemàtic Boris Delone i el físic Vladímir Fok. El 1937 va defensar la seva tesi doctoral i va ser nomenat professor de geometria de la universitat i, a partir de 1938, també va col·laborar amb l'Institut Steklov de Matemàtiques. Durant la Segona Guerra Mundial va ser destinat a Kazan per evitar el setge de Leningrad (1941-1944). Des de 1952 fins a 1964 va ser rector de la universitat de Leningrad.

El 1964 es va traslladar a Akademgorodok (Novossibirsk) per treballar a l'Institut de Matemàtiques de la branca siberiana de l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica i, simultàniament a partir de l'any següent, com cap del departament de topologia i geometria de la universitat estatal de Novossibirsk. El 1986 va retornar a Sant Petersburg, on va treballa a la secció local de l'Institut de Matemàtiques Steklov fins a la seva mort el 1999.

Aleksàndrov és autor de més de tres-cents treballs científics. Els seus treballs més notables van ser en el camp de la geometria i de la teoria de la relativitat. En el primer d'ells va dur a terme recerques fonamentals sobre cossos convexes, desenvolupant el concepte de volum mixt avançat per Hermann Minkowski i connectant-lo amb la teoria de les funcions d'una variable complexa.

Aleksàndrov va ser, a més, un notable alpinista, seguint els passos del seu mestre Boris Delone. El seu cinquantè aniversari el va celebrar amb una ascensió al Shakhdara Range, una muntanya de més de 6.700 metres d'alçada al massís del Pamir i la seva última ascensió va ser el 1982 al pic Panfilov. Una collada del Caucàs porta el seu nom. Per aquesta activitat ve rebre el diploma de mestre d'esports de la Unió Soviètica, que es va unir als nomnrosos premis que va rebre per la seva tasca de matemàtic.

Bibliografia

• Борисов, Ю.Ф.; Залгаллер, В.А.; Кутателадзе, С.С.; Ладыженская, О.А.; Погорелов, А.В.; Решетняк, Ю.Г. «Александр Данилович Александров (1912–1999)» (en rus). Сибирский математический журнал, Vol. 43, Num. 4, 2002, pàg. 735-738. ISSN: 0037-4474.
• Борисов, Ю.Ф.; Залгаллер, В.А.; Кутателадзе, С.С.; Ладыженская, О.А.; Новиков, С.П.; Погорелов, А.В.; Прохоров, Ю.В.; Решетняк, Ю.Г. «Александр Данилович Александров (некролог)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 54, Num. 5(329), 1999, pàg. 143-146. DOI: 10.4213/rm205. ISSN: 0042-1316.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Kutateladze, Semen S.; Novikov, Sergei P.; Reshetnyak, Yuri G. «Akeksandr Danilovich Aleksandrov (on the 100th anniversary of his birth)» (en anglès). Russian Mathematical Surveys, Vol. 67, Num. 5, 2012, pàg. 959-966. DOI: 10.1070/RM2012v067n05ABEH004813. ISSN: 1468-4829.
• Reshetnyak, Yu.G.; Kutateladze, S.S.. A.D. Alexandrov: Selected Works (en anglès). Gordon and Breach, 1996. ISBN 2-88124-984-1. 
• Sinai, Yakov. «Aleksandr Danilovich Aleksandrov». A: Russian Mathematicians In The 20th Century (en anglès). World Scientific, 2003, p. 529-547. ISBN 981-238-385-9. 
• Веснин, А.Ю.; Кутателадзе, С.С.; Решетняк, Ю.Г.; Тайманов, И.А. «Александр Данилович Александров (к 100-летию со дня рождения)» (en rus). Сибирский математический журнал, Vol. 53, Num. 4, 2012, pàg. 717-720. ISSN: 0037-4474.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Siu, Man Keung. «Aleksandr Danilovich Aleksandrov». History of ICMI - Università di Torino, 2020. [Consulta: 6 maig 2022]. (anglès)
• Козлова, В.В. «Александров Александр Данилович». Математическом институте им. В. А. Стеклова, 2009. [Consulta: 6 maig 2022]. (rus)
• Борисов, Ю.Ф.; et al. «Александр Данилович Александров». Институт математики им. С. Л. Соболева, 2009. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. [Consulta: 6 maig 2022]. (rus)
• «ALEKSANDROV, Aleksandr Danilovič». Enciclopedia Italiana, 1978. [Consulta: 6 maig 2022]. (italià)