Vés al contingut

Volodímir Kuts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vladimir Kuts)
Plantilla:Infotaula personaVolodímir Kuts
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 1927 Modifica el valor a Wikidata
Olèksine (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, sobredosi de barbitúrics
alcohol Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPreobrazhenskoye Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada172 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes72 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófondista, entrenador d'atletisme, atleta Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva5.000 metres llisos Modifica el valor a Wikidata
Entrenat perLeonid Khomenkov (en) Tradueix
Aleksander Tšikin (en) Tradueix
Grigory Isayevich Nikiforov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1956Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 Modifica el valor a Wikidata
Premis


World Athletics: 14358556 Olympics.com: vladimir-kuts Find a Grave: 138943695 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Atletisme
Representa:  Hongria
Jocs Olímpics Anells olímpics
Or Melbourne 1956 5.000 metres
Or Melbourne 1956 10.000 metres
Campionat d'Europa d'atletisme
Or Berna 1954 5.000 metres

Volodímir Kuts (Olèksine, 7 de febrer de 1927 - Moscou, 16 d'agost de 1975) fou un atleta ucraïnès, que va competir sota bandera soviètica, especialista en curses de fons. Va guanyar les curses dels 5.000 i 10.000 metres als Jocs Olímpics d'Estiu de 1956, establint rècords olímpics en ambdues proves.[1]

Biografia

[modifica]

Kuts va néixer a Olèksine, Ucraïna, URSS.[2] El seu pare va morir a causa de l'alcoholisme quan Kuts tenia tan sols cinc anys.[3] Durant la Segona Guerra Mundial va falsificar la seva edat i va servir dos anys a l'exèrcit soviètic com a missatger.[3] Va començar a córrer després de la guerra, mentre continuava el seu servei militar com a franctirador de la marina. El 1951 va guanyar els seus primers títols nacionals, en els 5.000 i 10.000 metres, un èxit que va repetir de 1953 a 1956. El seu primer èxit internacional va arribar el 1954, quan va derrotar els favorits: Emil Zátopek i Christopher Chataway en els 5.000 metres del Campionat d'Europa, establint un nou rècord mundial. Va perdre el rècord mundial mesos després davant Chataway, per recuperar-lo 10 dies després.[1]

Després d'haver perdut de nou el seu rècord mundial el 1955, Kuts encara era un dels favorits per als Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 a Melbourne. El seu principal oponent als 5.000 metres va ser el corredor britànic Gordon Pirie, el qual havia batut el rècord del món a començaments d'aquell any. Tanmateix, Kuts havia establert un nou rècord mundial de 10.000 metres poc abans dels Jocs. A la primera final, els 10.000 metres, Kuts va liderar la cursa des del començament i va guanyar per un ampli marge. La final dels 5.000 metres, 5 dies després, va acabar de manera similar, amb Kuts liderant la cursa de principi a fi.[1] La seva victòria, per 11 segons, era la més àmplia de la història olímpica per aquesta distància.[4]

Kuts va millorar el rècord mundial de 5.000 metres el 1957, deixant-lo en 13:35.0 minuts, un temps que romandria imbatut fins a 1965, quan va ser superat per l'australià Ron Clarke. Tot i que només va ser batut en un parell d'ocasions, Kuts es va retirar als 32 anys, l'any 1959. Sovint havia patit dolors d'estómac i a les cames, a les quals havia patit congelacions mentre servia a la Marina. Aquests problemes van dificultar greument la seva carrera entre 1957 1959 i tot el que va quedar de vida.[1][3]

Després de retirar-se de les competicions va treballar com a entrenador d'atletisme. El 1972, després d'un accident de trànsit, va patir un ictus, que li va impedir acompanyar els deixebles als Jocs Olímpics de 1972.[3] Va morir el 1975 en un aparent suïcidi provocat per la barreja de pastilles per dormir i alcohol. Cap al final de la seva vida pesava uns 120 kg, uns 50 kg més de l'habitual.[1]

Kuts es va casar dues vegades, primer amb Raisa Andreyevna Kuts i després amb Raisa Timofeyevna Kuts. Va conèixer la seva primera dona l'any 1953, quan ella li feia entrevistes com a periodista. Més tard li va ensenyar gramàtica russa, ja que Kuts sols havia estudiat sis anys abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial, i sovint barrejava el rus i l'ucraïnès. Van tenir un fill, Iuri, futur científic. Després del segon divorci, el 1973, va viure sol.[3]

Millors marques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Olympedia – Vladimir Kuts». [Consulta: 28 novembre 2021].
  2. «Vladimir Kuts | Soviet athlete | Britannica» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «БЕГ ЗА РОДИНУ БОСЯКОМ» (en rus), 1050264000000. [Consulta: 28 novembre 2021].
  4. «Còpia arxivada». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2020. [Consulta: 28 novembre 2021].
  5. «Track and Field Statistics». [Consulta: 28 novembre 2021].