Emil Zátopek
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
Representa:  Txecoslovàquia
| |||
| Jocs Olímpics | |||
|
Londres 1948 | 10.000 metres | |
|
Londres 1948 | 5.000 metres | |
|
|
Hèlsinki 1952 | 5.000 metres | |
|
|
Hèlsinki 1952 | 10.000 metres | |
|
|
Hèlsinki 1952 | marató | |
| Campionat d'Europa | |||
|
|
Brussel·les 1950 | 5.000 metres | |
|
|
Brussel·les 1950 | 10.000 metres | |
|
|
Berna 1954 | 10.000 metres | |
|
Berna 1954 | 5.000 metres | |
Emil Zátopek (pronunciat en txec: [ˈɛmɪl ˈzaːtopɛk]) (Koprivnice, Moràvia Septentrional, 19 de setembre de 1922 - Praga, 22 de novembre de 2000) fou un atleta txec que va ser anomenat "la locomotora humana" pels seus rècords a llarga distància. Practicà una nova tècnica d'aquesta modalitat, consistent a començar la prova a un pas normal i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer el 19 de setembre de 1922, el mateix dia que Dana Zátopková que més tard es convertiria en la seva dona. Va començar a practicar atletisme quan treballava a la fàbrica de calçat Bata a Zlín, ofici que abandonaria el 1945 per ingressar en l'exèrcit txec.
Va aconseguir la seva primera plusmarca el 1944 i va acumular vuit campionats nacionals en 5.000 metres i 10.000 metres. En els Jocs Olímpics de Londres de 1948 va obtenir la medalla d'or en 10.000 metres i la d'argent en 5.000 metres.[1] Dos anys després, en el Campionat d'Europa d'atletisme de Brussel·les, es va imposar en ambdues proves. Però va ser en els Jocs Olímpics de Hèlsinki, on va aconseguir que el seu nom passés a la història de l'atletisme, després de vèncer, en el termini d'una setmana, en 5.000 metres, 10.000 metres i en la marató. La seva esposa Dana va guanyar la medalla d'or en el llançament de javelina tan sols una hora després que el seu marit guanyés la cursa de 5.000 metres.
Posteriorment va participar en el Campionat d'Europa de 1954, que va tenir lloc a Berna, on va aconseguir de nou el títol continental de 10.000 metres, així com la medalla de bronze en 5.000 metres. Aquest any, 1954, establí els seus darrers rècords en 5.000 metres i 10.000 metres.[1] En els Jocs Olímpics d'estiu de 1956 va ser sisè en la marató. El 1958, al Cross Internacional de Lasarte, va posar fi a la seva trajectòria esportiva guanyant la cursa. Al llarg d'aquesta va competir en 334 curses i va obtenir 261 victòries, establint un total de 18 rècords mundials en diferents distàncies. Superà la barrera dels 20 kilòmetres en una hora (20,052 km).[1]
A Txecoslovàquia va ser considerat un heroi nacional i pujà fins i tot fins al grau de coronel. Però a causa del suport que va prestar el 1968 a Alexander Dubček durant l'anomenada primavera de Praga, va ser expulsat del Partit Comunista i de l'Exèrcit. Va començar llavors una etapa fosca de la seva vida en què va treballar durant sis anys a les mines d'urani de Jachymov per ser traslladat després a Praga per treballar d'escombriaire, però els seus companys de feina es negaven que recollís les escombraries i la gent del barri on treballava l'aplaudia al passar. El règim comunista el traslladà al camp, declarat oficialment com a geògraf, la seva feina consistia a cavar forats per als pals telegràfics. Després de retractar-se el 1975, la seva figura va ser rehabilitada en part pel règim comunista i el traslladen finalment a Praga al centre d'informació dels esports.
Va morir el 22 de novembre de 2000 a Praga, un any en el qual li fou concedida la Medalla Pierre de Coubertin.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Emil Zátopek». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
|
| 5 milles |
|
|---|---|
| 10.000 metres |
|
|