Voggita
Voggita | |
---|---|
Fórmula química | Na₂Zr(PO₄)(CO₃)(OH)·2H₂O |
Epònim | Adolf Vogg (en) |
Localitat tipus | pedrera Francon, Mont-real, Quebec, Canadà |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DO.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DO.10 |
Dana | 43.5.16.1 |
Heys | 22.4.10 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 12,25Å; b = 6,55Å; c = 11,75Å; β = 116,12° |
Color | incolor, blanc |
Tenacitat | fràgil |
Lluïssor | vítria |
Diafanitat | transparent |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,569 nβ = 1,594 nγ = 1,622 |
Birefringència | δ = 0,053 |
Angle 2V | mesurat: 81° to 88°, calculat: 90° |
Dispersió òptica | r > v o r < v |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1988-037 |
Any d'aprovació | 1988 |
Símbol | Vog |
Referències | [1] |
La voggita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser anomenada en honor d'Adolf Vogg (1931-1995), col·lector de minerals que va ser el primer en trobar aquesta espècie mineral.[1]
Característiques
[modifica]La voggita és un fosfat de fórmula química . Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els seus cristalls són pseudohexagonals en forma d'agulla, allargats al llarg de [010], que mostren {100}, {101}, {001}, de fins a 1 mm; en conjunt, poden tenir l'aparença d'una estora peluda.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la voggita pertany a «08.DO - Fosfats, etc, amb , , » juntament amb els següents minerals: girvasita, peisleyita, perhamita, krasnoïta, saryarkita-(Y), micheelsenita, parwanita i skorpionita.
Formació i jaciments
[modifica]La voggita és un mineral molt rar que va ser descobert a la pedrera de roca calcària Francon, a Mont-real (Quebec, Canadà) en cavitats en un dic de basalt amigdaloide, alterat que s'introduïa en un ampit de silicocarbonatita amb contingut de zirconi.[1][2]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: dawsonita, calcita i quars.[2]