Vés al contingut

Vol-au-vent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarVol-au-vent
Característiques
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
InventorMarie-Antoine Carème Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusrebosteria, pastís de carn i aliment Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalspasta fullada Modifica el valor a Wikidata

El vol-au-vent és un pastís de pasta fullada, de grandària i forma diverses (rodona, oval o quadrada), que hom farceix amb preparacions salades o dolces.[1] A l'origen, el vol-au-vent designava formalment la crostada de pasta de full però el significat ha derivat per a incloure la guarnimenta. Destinat a diverses persones, té un diàmetre generalment de 15 a 20 cm, però actualment es confon amb la bouchée individual de talla inferior (una desena de centímetres, la més coneguda és la bouchée à la reine) i la mini-bouchée de 4/5 dita antany « bouché mignonne ».

Malgrat el seu origen francès, és un plat molt típic de Bèlgica.[2][3]

Origen

[modifica]

El vol-au-vent és atribuït a Marie-Antoine Carême[4][5] (1784-1833), pastisser i cuiner francès, autor d'obres sobre la cuina, encara que l'expressió gâteau vole-au-vent ja es va observar l'any 1750, és a dir abans del seu naixement.[6][7] De fet, va sistematitzar l'ús d'una pasta fullada més lleugera i cruixent per fer les seves tartes o tourtes, salades o dolces, que havia convertit en una especialitat. Vol-au-vent designa llavors el continent de pasta de full, i ofereix nombroses receptes salades. Els vol-au-vent de fruites, per un excès d'humitat i perquè estovaven la crosta, foren abandonats des del primer moment.

A partir del mitjans del s. XX la mida dels vol-au-vent es confondrà amb aquella de les bouchées, à la reine o no.[8]

Vol-au-vent cru », Jules Gouffé, Le Livre de pâtisserie (1873).

Guarniment

[modifica]

Els guarniments de vol-au-vent poden ser molt variats, a base de carn, panets dolços, peixos, crustacis, cargols, bolets, tot lligat amb una galeta, una salsa beixamel, amb crema, à la Nantua (el plat se serveix amb cues d'escamarlans i de vegades tòfona en rodanxes fines) o à la financière (el plat se serveix amb la salsa financière composta de tòfona llescada, quenelles, lletons d'anyell, olives, crestes i ronyons de gall, etc.), etc.[9]

Expressió derivada

[modifica]

En el llenguatge popular francès, un vol-au-vent designa un cap, un crani. L'expressió avoir une écrevisse dans le vol-au-vent ("tenir un cranc de riu al vol-au-vent"), emprada per exemple a l'Almanach du Hanneton (1867), significa estar una mica tocat del bolet, grillat.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Vol-au-vent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. « Trois adresses pour savourer un vol-au-vent, weekend.levif.be (consultat el 14 gener 2019).
  3. « Chez Bobonne : un voyage dans le monde des bières belges artisanales », www.brusselslife.be (consultat el 14 gener 2019).
  4. Jules Favre, Dictionnaire de cuisine, 1890.
  5. Alexandre Dumas. Grand dictionnaire de Cuisine par Alexandre Dumas. Alphonse Lemerre, 1873, p. 362–. 
  6. Georges Bernier, Antonin Carême (1783-1833). La sensualité gourmande en Europe, Paris, 1989.
  7. 7,0 7,1 Vol-au-vent, Centre national de ressources textuelles et lexicales.
  8. « Bouchée ou vol-au-vent, blanc bonnet ou bonnet blanc », lacuisinefrancaisedantan-jadere.blogspot.fr.
  9. William Pembroke Fetridge. Harper's Phrase-book, Or Hand-book of Travel Talk for Travellers and Schools .... Harper, [etc., etc.,], 1875, p. 84–. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Receptes de vol-au-vent (francès)