Vol-au-vent
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | França  |
| Inventor | Marie-Antoine Carème |
| Detalls | |
| Tipus | rebosteria, pastís de carn i aliment |
| Ingredients principals | pasta fullada |
El vol-au-vent és un pastís de pasta fullada, de grandària i forma diverses (rodona, oval o quadrada), que hom farceix amb preparacions salades o dolces.[1] A l'origen, el vol-au-vent designava formalment la crostada de pasta de full però el significat ha derivat per a incloure la guarnimenta. Destinat a diverses persones, té un diàmetre generalment de 15 a 20 cm, però actualment es confon amb la bouchée individual de talla inferior (una desena de centímetres, la més coneguda és la bouchée à la reine) i la mini-bouchée de 4/5 dita antany « bouché mignonne ».
Malgrat el seu origen francès, és un plat molt típic de Bèlgica.[2][3]
Origen
[modifica]El vol-au-vent és atribuït a Marie-Antoine Carême[4][5] (1784-1833), pastisser i cuiner francès, autor d'obres sobre la cuina, encara que l'expressió gâteau vole-au-vent ja es va observar l'any 1750, és a dir abans del seu naixement.[6][7] De fet, va sistematitzar l'ús d'una pasta fullada més lleugera i cruixent per fer les seves tartes o tourtes, salades o dolces, que havia convertit en una especialitat. Vol-au-vent designa llavors el continent de pasta de full, i ofereix nombroses receptes salades. Els vol-au-vent de fruites, per un excès d'humitat i perquè estovaven la crosta, foren abandonats des del primer moment.
A partir del mitjans del s. XX la mida dels vol-au-vent es confondrà amb aquella de les bouchées, à la reine o no.[8]
Guarniment
[modifica]Els guarniments de vol-au-vent poden ser molt variats, a base de carn, panets dolços, peixos, crustacis, cargols, bolets, tot lligat amb una galeta, una salsa beixamel, amb crema, à la Nantua (el plat se serveix amb cues d'escamarlans i de vegades tòfona en rodanxes fines) o à la financière (el plat se serveix amb la salsa financière composta de tòfona llescada, quenelles, lletons d'anyell, olives, crestes i ronyons de gall, etc.), etc.[9]
Expressió derivada
[modifica]En el llenguatge popular francès, un vol-au-vent designa un cap, un crani. L'expressió avoir une écrevisse dans le vol-au-vent ("tenir un cranc de riu al vol-au-vent"), emprada per exemple a l'Almanach du Hanneton (1867), significa estar una mica tocat del bolet, grillat.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Vol-au-vent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ « Trois adresses pour savourer un vol-au-vent, weekend.levif.be (consultat el 14 gener 2019).
- ↑ « Chez Bobonne : un voyage dans le monde des bières belges artisanales », www.brusselslife.be (consultat el 14 gener 2019).
- ↑ Jules Favre, Dictionnaire de cuisine, 1890.
- ↑ Alexandre Dumas. Grand dictionnaire de Cuisine par Alexandre Dumas. Alphonse Lemerre, 1873, p. 362–.
- ↑ Georges Bernier, Antonin Carême (1783-1833). La sensualité gourmande en Europe, Paris, 1989.
- ↑ 7,0 7,1 Vol-au-vent, Centre national de ressources textuelles et lexicales.
- ↑ « Bouchée ou vol-au-vent, blanc bonnet ou bonnet blanc », lacuisinefrancaisedantan-jadere.blogspot.fr.
- ↑ William Pembroke Fetridge. Harper's Phrase-book, Or Hand-book of Travel Talk for Travellers and Schools .... Harper, [etc., etc.,], 1875, p. 84–.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Receptes de vol-au-vent (francès)