Vologès IV de Pàrtia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle II  Pàrtia | ||
| Mort | 191 Pàrtia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Família | |||
| Família | Arsàcides | ||
| Fills | Vologès V de Pàrtia | ||
| Pare | Mitridates IV de Pàrtia | ||
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Va donar un cop d'estat el 147,[1] marcant l'establiment d'una nova branca de la dinastia arsàcida al tron part.[2] Vers el 150 va sotmetre el regne de Caracene que probablement es mantenia independent des del 115 o 116. Consolidat al poder, el 161 es va decidir a entrar a Armènia, on va deposar a Sohemo, rei que era senador i cònsol de Roma i va col·locar al tron al seu fill Pacoros. Això va suposar la guerra amb Roma. El 162 el governador de Capadòcia, Marc Sedaci Severià va envair Armènia però fou derrotat a Elegeia i es va suïcidar.[3]
El 163 un rei de nom Wael va prendre el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l'emperador Marc Aureli va enviar a Armènia al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Cenèpolis, que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren); allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al 185. Marci Ver, que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital. El 165 Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei.
El 166 els romans dirigits per Avidi Cassi van entrar a Mesopotàmia creuant l'Eufrates i després el Tigris, arribant fins a Susa. Selèucia del Tigris fou ocupada i l'exèrcit romà va entrar a la capital Ctesifont que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, perquè les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs de l'Imperi.
Vers el 190 es va rebel·lar Osroes II a l'Atropatene,[4] però a la mort del rei el 191 fou Vologès V, de la branca arsàcida d'Armènia, qui es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.
Referències
[modifica]- ↑ Dąbrowa, Edward. «The Arsacid Empire». A: Daryaee, Touraj. The Oxford Handbook of Iranian History (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 391–392. ISBN 978-0-19-987.
- ↑ Gregoratti, Leonardo «Epigraphy of Later Parthia» (en anglès). Voprosy Epigrafiki: Sbornik statei, 2013, pàg. 281.
- ↑ Dió Cassi, Hist. rom. LXXI, 2
- ↑ Sellwood, David. «Parthian Coins». A: Yarshater, Ehsan. The Cambridge History of Iran (en anglès). Vol. 3(1): The Seleucid, Parthian and Sasanian Periods. Cambridge: Cambridge University Press, 1983, p. 297. ISBN 0-521-20092-X.
| Precedit per: Vologès III |
Imperi Part | Succeït per: Vologès V |
