Von Kármán (cràter marcià)
|
No s'ha de confondre amb Von Kármán (cràter). |
 Von Kármán | |
|---|---|
  | |
| Dades generals | |
| Tipus | cràter de Mart |
| Cos astronòmic | Mart |
| Epònim | Theodore von Kármán |
| Dades geogràfiques | |
| Coordenades | 64° 16′ S, 301° 18′ E / 64.27°S,301.3°E |
| Diàmetre | 90,3 km |
| Quadrangle | Quadrangle Argyre |
| Localització | |
  | |
| Identificadors | |
| Gazetteer of Planetary Nomenclature | 6441 |
Von Kármán és un cràter d'impacte del sud-oest del quadrangle Argyre de Mart, localitzat en les coordenades 64.6° Sud de latitud i 58.5° Oest de longitud. Té 90 km de diàmetre i deu el seu nom (aprovat per la UAI en 1973) al científic hongarès nacionalitzat nord-americà Theodore von Kármán.[1][2]
Altres cràters propers destacats són Phillips a l'est, Du Toit a l'est-sud-est, Schmidt al sud-oest; i a l'oest-nord-oest es localitza Fontana, a poc més de mig camí pel que fa a la ubicació de Argyre Rupes, una cresta elevada.
A l'oest del punt mitger del cràter apareix una petita muntanya central amb dos cims, amb un cràter minúscul just al centre. Un cràter petit està unit al brocal occidental, i part del brocal occidental se situa dins del quadrangle Thaumasia.
Von Kármán conté un gran camp de dunes, on es produeixen fenòmens geològics lligats als cicles de congelació i descongelació del terreny. Normalment, les dunes són molt fosques perquè contenen sorra basàltica formada a partir de roques volcàniques també fosques. Així i tot, a l'hivern apareixen cobertes per les gelades. Les imatges de l'article mostren la gelada desapareixent. Aquests punts foscos també són característics de dunes situades en latituds més altes de Mart.
A vegades es formen guèisers de CO2 prop d'aquests llocs. Tenen dues característiques principals: dunes amb punts foscos i canals ramificats la forma dels quals recorda a la d'una aranya. Apareixen a principis de la primavera marciana, sobre els camps de dunes coberts amb diòxid de carboni congelat (CO2 o 'gel sec'), principalment en els punts alts i en els talussos de les dunes; al començament de l'hivern desapareixen. La forma d'aquests punts foscos és generalment arrodonida, i en els pendents és normalment ovalada.[3][4]
En aquestes zones els grans minerals poden estar coberts per una pel·lícula prima d'aigua que pot provocar l'alteració química dels minerals, contribuint a la hipotètica supervivència d'organismes marcians. Estudis realitzats a l'efecte han demostrat que poden existir pel·lícules primes d'aigua en certes èpoques i llocs de Mart. En alguns punts foscos, les capes primes d'aigua líquida podrien formar-se al llarg de 38 sols (dies marcians), coincidint amb els períodes més càlids del dia.[5][6]
Amb el sol més fort de primavera a certes regions, es formen fumaroles de diòxid de carboni que projecten pols fosca en l'aire. Aquesta pols fosca augmenta l'absorció de llum i causa que augmenti la temperatura del terreny, facilitant que l'aigua pugui existir en fase líquida durant períodes curts.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Gazetteer of Planetary Nomenclature | Von Kármán». usgs.gov. International Astronomical Union. [Consulta: 4 març 2015].
- ↑ http://www.google.cat/mars/ Google Mars
- ↑ «Annual change of Martian DDS-seepages» (PDF). lpsc.
- ↑ Conferència: USRA.EDU
- ↑ Zent, A.P., Haver-li, R.M., Howard, C.H., Jakosky, B.M., 1993. A coupled subsurface boundary layer model of water on Mars. J. Geophys. Cap de bestiar. 98, 3319–3337.
- ↑ Mohlmann, D., 2004. Water in the upper martian surface at mid- and low-latituds: Presence, state, and consequences. Icarus 168, 318–323.
- ↑ Kereszturi, A., I. Rivera-Valentin. 2012. Locations of thin liquid water layers on present-day Mars. Icarus: 221, 289–295.
Enllaços externs
[modifica]- "Von Kármán (cràter marcià)". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)