Vytautas Bacevičius
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1905  Łódź (Imperi Rus) |
| Mort | 15 gener 1970 (64 anys) Nova York (Estats Units d'Amèrica) |
| Formació | Universitat Vytautas el Gran Universitat de París Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista |
| Gènere | Òpera, simfonia i música clàssica |
| Professors | Kazimierz Sikorski, Józef Turczyński, Kazimierz Wiłkomirski i Nikolai Txerepnín |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Pare | Vincas Bacevičius |
| Germans | Grażyna Bacewicz Kęstutis, Bacevičius Wanda Bacewicz |
| |
Vytautas Bacevičius (Łódź, Polònia, (aleshores Imperi Rus), 9 de setembre, 1905 - Nova York (Estats Units), 15 de gener, 1970), va ser un compositor lituà[1] de tendències radicals i modernistes. La majoria de les seves obres estan en un llenguatge àton ideat per ell mateix. Va desenvolupar una teoria de la "música còsmica" i va arribar a considerar la música de 12 notes de Schoenberg com a obsoleta, considerant-se a si mateix com el successor de Skriabin, Jolivet i Varèse.
Bacevičius va estudiar a Łódź amb, entre d'altres, Kazimierz Sikorski i es va traslladar a Kaunas a Lituània el 1926. El 1927 va anar a París, on va estudiar composició amb Nikolai Txerepnín i es va graduar al Conservatori de París el 1928.[2] Tornant a Lituània el 1928, es va establir com a pianista, compositor i professor. Es va convertir en el President de la Secció Lituana de l'ISCM. Va estar de gira per l'Argentina el 1939 quan els alemanys van envair Lituània, exiliant-lo a Amèrica. Es va traslladar als Estats Units l'any 1940 i va viure principalment a Nova York, continuant fent recitals però sobretot mantenint-se fent classes. Va fer el seu debut a Nova York al Carnegie Hall el 28 de novembre de 1940.[2] Va mantenir estudis a Nova York i Bridgeport, Connecticut.[3][4]
Encara que va néixer a Polònia, va adoptar la forma lituana del seu nom (Bacevičius); era germà de la compositora polonesa Grażyna Bacewicz,[5] a qui va dedicar la seva Segona Simfonia, della Guerra, el 1940. Bacevičius considerava les seves obres orquestrals com la part més important de la seva producció, i va compondre sis simfonies en total. com quatre concerts per a piano, un per a violí i nombroses obres per a piano sol.
Enregistraments
[modifica]- Orchestral Music: Graphique, Poème Électrique, Piano Concerto No. 1, Symphony No. 2, Della Guerra, Symphony No. 6, Cosmique; Aidas Puodžiukas, piano. Lithuanian State Symphony Orchestra dir. Vytautas Lukočius i Martynas Staškus, conductors. Toccata Classics 2007
Referències
[modifica]- ↑ New Statesman 136第 4851-4863 2007
- ↑ 2,0 2,1 "Noted Pianist to Visit Here". The Waterbury Democrat. Waterbury, CT. January 23, 1941. p. 3. Retrieved May 10, 2023 – via Newspapers.com. Open access icon
- ↑ "To Present Recital". The Bridgeport Post. Bridgeport, CT. January 14, 1960. p. 40. Retrieved May 9, 2023 – via Newspapers.com. Open access icon
- ↑ "Piano Studio Is Opened by Vytautas Bacevicius". The Bridgeport Post. Bridgeport, CT. October 11, 1964. p. 8. Retrieved May 11, 2023 – via Newspapers.com.
- ↑ "Concert Pianist, Composer, Teacher: That's the Broad Range of Bacevicius". The Bridgeport Post. Bridgeport, CT. July 23, 1961. p. 63. Retrieved May 12, 2023 – via Newspapers.com. Open access icon