Wallisià
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Fakaʻuvea | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 29.968 |
| Autòcton de | Oceania, Europa |
| Estat | Wallis i Futuna, Nova Caledònia, Polinèsia Francesa, França. |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central llengües polinèsies llengües polinèsies nuclears East Uvean-Niuafo'ou (en)  | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | wls |
| SIL | wls |
| Glottolog | wall1257 |
| Ethnologue | wls |
| IETF | wls |
El wallisià (Fakaʻuvea) és una llengua polinèsia parlada a l'illa Wallis, una de les que formen la regió d'ultramar de Wallis i Futuna. També és anomenada Uveà de l'est per tal de diferenciar-la de l'Uveà de l'oest, parlat a Ouvéa, una de les Illes Loyauté (Nova Caledònia).
El wallisià ha estat classificat com a llengua polinèsia nuclear, molt propera al tongalès, ja que formà part de l'Imperi Tu'i Tonga. És propera també al samoà i al malgaix com mostra la tabla següent.
| Correspondència dels fonemes | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Fonema | Tongalès | Samoà | Wallisià | Malgaix | Català | |||||
| /ŋ/ | *taŋata | tangata | tagata | tagata | ranada | home | ||||
| /s/ | *sina | hina | sina | hina | sina(matsaho) | cana | ||||
| /ti/ | *tiale | siale | tiale | tiale | fialy | Gardenia | ||||
| /k/ | *waka | vaka | vaʻa | vaka | baka | canoa | ||||
| /f/ | *fafine | fafine | fafine | fafine | vaviny | dona | ||||
| /ʔ/ | *matuqa | motuʻa | matua | matua | matoa | pare | ||||
| /r/ | *rua | ua | lua | lua | roa | dos | ||||
| /l/ | *tolu | tolu | tolu | tolu | telo | tres | ||||
Alfabet
[modifica]Les cinc vocals estàndard: a, e, i, o, u, amb les seves variats allargades: ā, ē, ī, ō, ū.
Les consonants: f, g (sempre pronunciada com ŋ (ng)), h, k, l, m, n, s (rara, només en paraules estrangeres), t, v, '.
La ʻ, representa l'oclusiva glotal sorda (vegeu també okina), és coneguda en wallisià com a fakamoga (pertanyent a la gola). La fakamoga és avui dia ensenyat a les escoles, i es pot escriure amb apòstrof corb o invertit. De manera similar, el màcron (wallisià: fakaloa, 'allargar') és ensenyat a les escoles per marcar les vocals llargues, encara que la generació de més edat mai ha marcat l'aturada glotal o allargat les vocals.
Per exemple: Mālō te ma'uli ('bon dia').
Expressions essencials
[modifica]| Català | Wallisià |
|---|---|
| Hola | Mālō |
| Bon dia | Mālō te mā’uli |
| Bona tarda | Mālō te kataki |
| Passi-ho bé | ‘Alu la |
| Adéu | Nofo la |
| Com estàs? | ‘E (ke) lelei pe? |
| Estic bé | Ei, ‘e lelei pe |
| Gràcies | Mālō te ofa |
| Moltes gràcies | Mālōpe si ofa |
| Sí | Ei |
| No | Oho |
| Em dic ... | Ko toku higoa ko ... |
Enllaços externs
[modifica]
- Informació sobre la política lingüística a Wallis i FutunaArxivat 2011-09-03 a Wayback Machine. (francès)
- Ethnologue (anglès)
- Un diccionari wallisià-francès i francès-wallisià amb vocabulari themàtic (Dominik Ramik 2013)