Walter Meissner

Walter Meissner

Nom original	(de) Walther Meißner
Biografia
Naixement	16 desembre 1882 Berlín (Alemanya)
Mort	16 novembre 1974 (91 anys) Múnic (Alemanya)
Residència	Alemanya
Formació	Universitat Tècnica de Múnic Universitat Humboldt de Berlín Universitat Tècnica de Berlín
Director de tesi	Max Planck
Activitat
Camp de treball	Física
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	físic, enginyer, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Tècnica de Múnic Physikalisch-Technische Bundesanstalt
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Ciències
Professors	Max Planck
Premis
(1970)  Simon Memorial Prize (en)  Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Orde Bavarès del Mèrit

Fritz Walter Meißner (Berlín, 16 de desembre de 1882 - Múnic, 16 de novembre de 1974) va ser un físic alemany.

Meissner va estudiar construcció de màquines i física a la Universitat Tècnica de Berlín, sent alumne de Max Planck. Després d'aquests estudis va començar a treballar a l'institut de metrologia Physikalisch-Technische Bundesanstalt (PTB), també a Berlín. Des de 1922 a 1925 va construir el tercer liquafactor d'heli més gran del món. L'any 1933 va descobrir l'efecte Meissner, la desaparició de tot camp magnètic a l'interior d'un superconductor. Un any més tard va ser nomenat director del departament de física tècnica a la Universitat Tècnica de Múnic.

Després de la segona guerra mundial va ser elegit president de l'Acadèmia de Ciències de Baviera. El 1946 es va convertir en el primer director de la comissió de recerca de l'Acadèmia en física de baixes temperatures. Els laboratoris en els quals treballava es trobaven a la ciutat de Herrsching am Ammersee fins al 1965, data en la qual van ser desplaçats a Garching. Walter Meissner va morir a Múnic el 1974.

Vegeu també

• Efecte Meissner

Enllaços externs

• Institut Walter Meissner (anglès)