Wanda Coleman
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 novembre 1946 Watts (Califòrnia) |
Mort | 22 novembre 2013 (67 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
Grup ètnic | Afroamericans |
Formació | Universitat Estatal de Califòrnia a Los Angeles Universitat Stanford |
Activitat | |
Ocupació | guionista, poetessa, escriptora |
Premis | |
| |
Wanda Coleman (13 de novembre de 1946 a Los Angeles, Califòrnia – 22 de novembre de 2013 a Los Angeles) fou una poeta afroamericana estatunidenca que va ser coneguda com "la Blueswoman de Los Angeles" i "la poeta laureada no oficial de los Angeles".[1][2][3]
Vida
[modifica]Wanda Evans va néixer al barri Watts de Los Angeles, on va créixer. Els seus pares foren George i Lewana (Scott) Evans. El 1931 el seu pare va anar a viure a Little Rock, Arkansas després que linxessin a un jove. Ell era un exboxejador que fou amic del campió dels pesos pesats Archie Moore. La seva mare va treballar com a majordoma per Ronald Reagan i altres celebritats.[4]
Després de graduar-se a l'Institut John C. Fremont de Los Angeles, va estudiar a Los Angeles Valley College de Van Nuys. Després va estudiar a la Universitat estatal de Califòrnia a Los Angeles però no va acabar els seus estudis.[4]
Poc després d'abandonar la universitat, es va casar amb Charles Coleman, un home blanc del sud que formava part del Student Non-Violent Coordinating Committee.[4] Posteriorment es va casar dues vegades més. El seu tercer marit fou el poeta Austin Straus.
Després de divorciar-se del seu primer marit, Wanda va treballar en moltes feines com escriure i fins i tot editar en una revista pornogràfica.[5]
Entre el 1981 i el 1996 va dirigir el programa de ràdio "poetry connection" a la ràdio pacífica. En aquest programa va entrevistar a escriptors locals i internacionals.[6]
En les seves obres, tant de ficció com assajos i poemes, Coleman introdueix personatges que pateixen desigualtats socials.[7]
Coleman va rebre beques de la Fundació John Simon Guggenheim, la National Endowment for the Arts i el Consell de les Arts de Califòrnia. Enre els premis que ha rebut, destaca un premi emmy (1999), el premi Lenore Marwhall i va ser finalista el 2001 en els Premis Nacionals de Literatura.[8]
Controvèrsia
[modifica]Tot i que solia rebre crítiques positives de les seves obres, Coleman va esdevenir notable després de fer una crítica negativa del llibre de Maya Angelou, A Song Flung Up to Heaven. Coleman va dir que aquest llibre era petit i poc autèntic, sense idees ni visió. Aquesta crítica va provocar respostes positives i negatives, a més de cancel·lacions d'alguns esdeveniments que havia de protagonitzar.[9]
Obres
[modifica]- The World Falls Away. University of Pittsburgh Press, 2011. ISBN 9780822961642.
- Jazz and Twelve O'Clock Tales. Black Sparrow, 2008. ISBN 9781574232127.
- My Crowning Glory. Brickbat Revue. 2006.
- The Riot Inside Me: More Trials & Tremors. Black Sparrow, 2005. ISBN 9781574232004.
- Wanda Coleman--Greatest Hits: 1966-2003. Pudding House Publications. ISBN 9781930755192.
- Ostinato Vamps Pitt Poetry Series, 2003-2004. ISBN 9780822958338
- Mercurochrome. Black Sparrow, 2001. ISBN 9781574231533. finalista del premi National Book.
- Mambo Hips and Make Believe: A Novel. Black Sparrow, 1999. ISBN 9781574230949.
- Bathwater Wine. Black Sparrow, 1998. ISBN 9781574230642.
- Native In a Strange Land: Trials & Tremors. Black Sparrow, 1996. ISBN 9781574230222.
- American Sonnets Woodland Pattern 1994.
- Hand Dance. Black Sparrow, 1993. ISBN 9780876858967.
- African Sleeping Sickness: Stories & Poems. Black Sparrow, 1990. ISBN 9780876858127.
- A War of Eyes and Other Stories. Black Sparrow, 1988. ISBN 9780876857359.
- Heavy Daughter Blues: Poems & Stories 1968-1986 Black Sparrow 1987.
- Imagoes Black Sparrow 1983. ISBN 9780876855096
- Mad Dog Black Lady. Black Sparrow, 1979. ISBN 9780876854129.
Bibliografia
[modifica]- "Revising Western Criticism Through Wanda Coleman," essay by Krista Comer; Western American Literature: The Journal of the Western Literature Association, Vol. XXXIII, No. 4., Utah State University, Dept. of English, Logan UT, hivern de 1999.
- "Literature and Race in Los Angeles," by Julian Murphet, Cambridge University Press, 2001.
- AMERICAN WRITERS: A Collection of Literary Biographies, Jay Parini, Editor, article by Tony Magistrale, 2002.
- "City of Poems: The Lyric Voice in Los Angeles Since 1990," by Laurence Goldstein, from THE MISREAD CITY: New Literary Los Angeles, Dana Gioia and Scott Timberg, Editors, Red Hen Press, 2003.
- "What Saves Us" interview of Coleman by Priscilla Ann Brown, Callaloo Vol. 26, No.3, Dept. of English, Texas A & M University, 2003.
- "Wanda Coleman" biographical essay, A-Z of African American Writers, Philip Bader, Editor, Facts-on-File, NY, 2004.
- "Wanda Coleman," cover and interview by Jeff Jensen, Chiron Review, Issue 79, estiu de 2005.
- "Wanda Coleman," featured poet in Quercus Review #6, Sam Pierstorff, Editor, Dept. of English, Modesto Junior College, California, 2006.
Referències
[modifica]- ↑ Academy of American Poets
- ↑ «Wanda Coleman's Book Club». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 octubre 2019].
- ↑ «LA's Unofficial Poet Laureate Dies At 67». CBS Los Angeles, 13-11-1946. [Consulta: 25 novembre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Coleman, Wanda. The Riot Inside Me: More Trials & Tremors. David R. Godine Publisher, 2005. ISBN 9781574232004.
- ↑ McInnis, Jarvis Callaloo, 37, 2, 2014, pàg. 190–193 [Consulta: 8 març 2018].
- ↑ Ryan-Bryant, Jennifer Hecate, 40, 1, 2014, pàg. 56–57 [Consulta: 8 març 2018].
- ↑ Ryan, Jennifer MELUS: Multi-Ethnic Literature of the U.S., 40, 1, 2015, pàg. 195–205 [Consulta: 8 març 2018].
- ↑ «Wanda Coleman born» (en anglès). African American Registry. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ «Book Reviewing, African-American Style». The Nation, 16-09-2002. [Consulta: 30 maig 2015].