Wang Mingsheng
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1722 |
| Mort | 1797 (74/75 anys) |
| Grup ètnic | Xinesos han |
| Religió | Confucianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, pintor |
| Família | |
| Cònjuge | Chen Yu |
| Pare | Wang Erda |
Wang Mingsheng (xinès: 王鳴盛) (1722 - 1797) acadèmic,escriptor, historiador, filòleg i filòsof durant el regnat de l'emperador Qianlong de la dinastia Qing.
Biografia
[modifica]Wang Mingsheng 王鳴盛 ,nom de cortesia Fengxie 鳳 喈 o Wang Litang 王 禮堂 o Wang Xizhuang 王 西 莊. Va néixer a Jiading, provincia de Jiangsu (Xina). El seu avi Wang Hun va ser “juren” i el seu pare Wang Erda va ser acadèmic i professor. Va estudiar a l’Academia Ziyang a Suzhou i de molt jove Wang va destacar com a alumne brillant.
El seu germà Wang Mingshao va ser un important acadèmic, pintor i calígraf.
Va estudiar per passar els diferents graus dels exàmens imperials xinesos. El 1747 va aprovar l'examen provincial “juren”, però no va aprobar l'examen "gongshi" a nivell metropolità.[1] Més tard el 1754 va obtenir el títol de "jinshi" i va ocupar diferents càrrecs acadèmics (lector, examinador provincial, gran acadèmic i membre de l'Acadèmia Hanlin) i polítics (Viceministre de Ritus, Ministre de la Cort Imperial), fins que amb 36 anys va deixar la vida pública i va començar a estudiar els clàssics confucians.[2]
Wang Mingsheng va ser deixeble de Hui Dong 惠棟 (1697-1758) i, per tant, també un erudit molt interessat en el període Han 漢 (206 aC-220 CE) i de la interpretació dels clàssics confucians, els anomenats Hanxue 漢學 "estudis Han".[2]
Obres destacades
[modifica]Wang MIngshen conjuntament amb Qian Daxin, Wang Chang, Cao Renhu, Zhao Wenzhe, Wu Tailai i Huang Wenlian va formar part del grup que sota la direcció de Shen Diqian van fer la compilació “Wuzhong qizi shixuan”.[1]
Les principals aportacions acadèmiques de Wang van ser "Shiji shi shangjue 十七史商傕 " (Estudi crític de les disset històries dinàstiques) Shangshu hou’an 尚属 候案 i Yishu bian.
Wang Mingsheng també ha escrit els llibres, Shangshu houbian 尚書 後 辨, Zhouli junfu shuo 周禮 軍 賦 說 i Eshupian 蛾 術 篇.[2] i Jiang zuo shi zi shi chao : er shi juan.[3]
Amb els historiadors Qian Daxin i Zhao Yi se'l considera un dels autors que ha format part del grups d'autors que han conreat l'estil literàri anomenat "biji" (traduït com quaderns de notes).[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Sr, Arthur W. Hummel. Eminent Chinese of the Qing Period: 1644-1911/2 (en anglès). Berkshire Publishing Group, 2018. ISBN 978-1-61472-849-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Theobald, Ulrich. «Wang Mingsheng 王鳴盛 (www.chinaknowledge.de)» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Wang, Mingsheng, 1722-1798 | The Online Books Page». [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Chaussende, Damien, 1977- .... La Chine au XVIIIe siècle : l'apogée de l'empire sino-mandchou des Qing. París: Les Belles lettres, impr. 2013. ISBN 978-2-251-41051-7.
- ↑ El terme biji s'ha traduït a l'anglès com "notebook" i al francès com "notes au fil du pinceau"