Wang Su-bok
| Nom original | (ko) 왕수복 (ko-hani) 王壽福  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 març 1917 Kangdong (ocupació japonesa de Corea) |
| Mort | 1r juny 2003 (86 anys) Pyongyang (Corea del Nord) |
| Sepultura | cementiri dels Màrtirs Patriòtics |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Gènere | Música popular coreana |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Columbia Records Polydor Records |
| Família | |
| Parella | Lee Hyo-seok |
Wang Su-bok (coreà: 왕수복) (Kangdong, 5 de març de 1917 - Pyongyang, 1 de juny de 2003) va ser una cantant nord-coreana, la més popular de tot Corea el 1935, durant l'ocupació japonesa. És generalment reconeguda com una artista femenina transformadora i precursora del K-pop modern.
Biografia
[modifica]Nascuda el 1917,[1] Wang Su-bok va estudiar a la Chosen Dancing Girls School de Pyongyang, que estava especialitzada en l'entrenament de kisaeng.[2][3] Allà es formava les noies en cant, ball, música i vestuari.[4] Ella es va graduar el 1931.[5] Va debutar com a cantant kisaeng tot seguit, el 1933, i va gaudir d'una àmplia popularitat durant la resta de la dècada.[6][1][7][8] Una de les seves cançons més populars va ser Ulchi marayo (lit. ‘No ploris’).[9] Entre d'altres, cantava a l'estil kinminyo, un estil tradicional de folk.[10] En aquella època, va signar tant amb Columbia Records com amb Polydor Records.[9] Alguns artistes populars coetanis eren Lee Eun-pa i les germanes Jeogori.[2]
El gener del 1934, Wang va aparèixer a la primera emissió de ràdio en coreà en directe al Japó. La transmissió va ser organitzada per la Corporació Emissora del Japó, i va estar acompanyada per la Kyongsong Broadcasting Orchestra.[11] El 1935, va guanyar un concurs de popularitat per a cantants organitzat per Samcheolli Co.[6] El novembre d'aquell any, era la cantant femenina més popular a Corea.[12]
El 1936, quan estava al cim de la seva popularitat, Wang era coneguda com la «reina de les cançons populars». Es va mudar al Japó per a estudiar música occidental i s'hi va formar com a mezzosoprano; cantava sobretot cançons populars de la dinastia Joseon emulant l'estil vocal occidental. En una entrevista d'aquell temps, va declarar: «Vull cantar moltes cançons populars de Joseon, tal com Choi Seung-hee va recuperar la dansa de l'època». Els japonesos, que havien colonitzat Corea, van intentar impedir l'ús de la llengua coreana en la música popular, així que la carrera musical de Wang va aturar-se vora el 1942.[5] La va reprendre el 1953, passat l'armistici amb Corea del Sud, com a cantant amb la Central Radio Broadcasting Commission. El 1955, s'havia convertit en vocalista de l'Orquestra Simfònica Nacional de Corea del Nord.[13]
El 1977, pel seu 60è aniversari, el president nord-coreà Kim Il-sung li va enviar un regal. El 1997, pel seu 80è natalici, el seu fill i successor Kim Jong Il també li va enviar un regal.[14] Va morir el 2003.[1]
Premis
[modifica]El 1959, se li va concedir el títol d'actor merescut de la República Popular Democràtica de Corea.[14]
Llegat
[modifica]Wang Su-bok va aparèixer en un llibre i una exposició de Choi Kyu-sung, titulats Ancestors of Girl Groups, que descrivien les dones cantants pioneres de Corea i que precedien la popularitat dels grups de noies de K-pop al país.[15]
Vida personal
[modifica]Wang va ser parella del novel·lista Lee Hyo-seok, a qui va conèixer a la cafeteria de la seva germana a Pyongyang. Més tard, es va casar amb l'economista Kim Kwang-jin, que, al seu torn, havia estat amb el poeta No Chun-myeong.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Atkins, E. Taylor. History of Popular Culture in Japan: From the Seventeenth Century to the Present (en anglès). Bloomsbury Publishing, 8 September 2022. ISBN 978-1-350-19594-3.
- ↑ 2,0 2,1 «Why Korean girl groups conquering music charts are nothing new» (en anglès). South China Morning Post, 23-05-2018. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ Weintraub, Andrew N. Vamping the Stage: Female Voices of Asian Modernities (en anglès). University of Hawaii Press, 31 July 2017, p. 114. ISBN 978-0-8248-7419-3.
- ↑ Kim, Youna. Routledge Handbook of Korean Culture and Society (en anglès). Taylor & Francis, 1 December 2016, p. 285. ISBN 978-1-317-33722-5.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 김은주. «[김은주의 시선 최초의 대중가요 스타, 평양기생 왕수복]» (en coreà). Yonhap News Agency, 13-04-2017. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Foundation, The Korea. Koreana 2019 Spring (English) (en coreà). 한국국제교류재단, 12 April 2019. ISBN 979-11-5604-304-1.
- ↑ Shin, Hyunjoon. Made in Korea: Studies in Popular Music (en anglès). Taylor & Francis, 13 September 2016. ISBN 978-1-317-64574-0.
- ↑ Maliangkay, Roald. Broken Voices: Postcolonial Entanglements and the Preservation of Korea's Central Folksong Traditions (en anglès). University of Hawaii Press, 31 March 2018, p. 69. ISBN 978-0-8248-7833-7.
- ↑ 9,0 9,1 Suh, Dae-Sook. Korean Studies: New Pacific Currents (en anglès). University of Hawaii Press, 1 January 1994, p. 42. ISBN 978-0-8248-1598-1.
- ↑ Shepherd, John. Continuum Encyclopedia of Popular Music of the World Part 2 Locations (5 Vol Set): Volumes III to VII (en anglès). Bloomsbury Academic, 18 April 2005, p. 46. ISBN 978-0-8264-7436-0.
- ↑ Suh, Dae-Sook. Korean Studies: New Pacific Currents (en anglès). University of Hawaii Press, 1 January 1994, p. 76. ISBN 978-0-8248-1598-1.
- ↑ Kim, Kyung Hyun. The Korean Popular Culture Reader (en anglès). Duke University Press, 7 March 2014, p. 267. ISBN 978-0-8223-7756-6.
- ↑ «이효석과 왕수복의 사랑 이야기» (en coreà). www.koya-culture.com. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ 14,0 14,1 «조선 유행가의 여왕 왕수복 아시나요» (en coreà). The Hankyoreh, 21-09-2006. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ «History of Korean girl groups revisited» (en anglès). koreatimes, 22-05-2018. [Consulta: 22 gener 2023].