Vés al contingut

Wardita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralWardita
Fórmula químicaNaAl₃(PO₄)₂ (OH)₄ ·2H₂O
EpònimHenry Augustus Ward Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusClay canyon, Fairfield (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMinerals fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.DL.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.8.DL.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.7.8.2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líTetragonal, trapezoèdric
Hàbit cristal·líCristalls piramidals o pseudo-octaèdric, típicament estriats; en agregats granulars i crostes, a vegades fibrós en esferulites
Grup espacialspace group P4₁2₁2 (en) Tradueix i space group P4₃2₁2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ColorIncolor a blanc, amb una lleugera coloració blava a verda, groga o marró
Duresa (Mohs)5 (Mohs)
LluïssorVítric
Color de la ratllaBlanca
Densitat2,81 - 2,87 g/cm³
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolWd Modifica el valor a Wikidata

La wardita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la wardita”. Va ser descoberta l'any 1896 a Fairfield (Utah), als Estats Units, sent nomenada així en honor de Henry A. Ward, mineralogista nord-americà.[1]

Característiques químiques

[modifica]

És un fosfat hidroxilat i hidratat de sodi i alumini.

És l'anàleg amb alumini de la cyrilovita, i l'anàleg amb OH de la fluoro-wardita. Pot ser confosa amb la variscita, molt semblant però del sistema cristal·lí ortoròmbic.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix com a component dels nòduls fosfàtics de baixa temperatura en roques sedimentàries. És un component inusual en complexos de roques pegmatites zonades.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: variscita, mil·lisita, crandal·lita, ferrisicklerita, mitridatita, whitlockita, montgomeryíta, fairfieldita o eosforita.

Usos

[modifica]

Pot ser emprada com a gemma, molt atractiva.[2]

Referències

[modifica]
  1. Davison J.M., 1896.
  2. Base de dades de gemes.