Watakushi-shōsetsu

Watakushi-shōsetsu (私小説 o watashi-shōsetsu i shishōsetsu), o "novel·la del jo", és un gènere literari de la literatura japonesa que s'utilitza per descriure un tipus de literatura confessional on els esdeveniments de la història corresponen a esdeveniments de la vida de l'autor.^[1] Aquest gènere es va fundar a partir de la recepció japonesa del naturalisme durant el període Meiji, i més tard també va influir en la literatura d'altres països asiàtics. Aquest gènere de literatura reflecteix una major individualitat i un mètode d'escriptura menys limitat. Des dels seus inicis, la novel·la I ha estat un gènere que també pretén exposar aspectes de la societat o de la vida de l'autor.^[2]

Hi ha diverses normes generals per a la creació d'una watakushi-shōsetsu. La primera i més important és que el protagonista ha de ser el mateix autor, d'aquí que el gènere s'anomeni watakushi-shōsetsu que significa "novel·la del jo". A la llengua japonesa hi ha nombrosos termes per a referir-se al "jo", no obstant, en aquestes novel·les se sol utilitzar la forma "watashi". Les "novel·les del jo" tenen per objectiu representar el món des d'un punt de vista realista (d'aquí que se les vinculi al Naturalisme) i descriure perfectament experiències reals través del llenguatge. Per a atènyer aquests objectius fonamentals, els autors utilitzaven les seves pròpies vivències com a tema de la novel·la. En general, els autors d'aquestes novel·les tenien una bona formació literària i això es reflectia en les seves obres, farcides de referències. No obstant, el llenguatge utilitzat era bastant informal comparat amb els estils d'escriptura més formals, molt influïts per la literatura xinesa.

Es creu que les primeres novel·les d'aquest gènere van ser Hakai (escrita per Shimazaki Tōson en 1906) i Futon (Katai Tayama, 1907). A Hakai, Toson descriu a un home pertanyent a un sector discriminat de la societat japonesa (burakumin) que decideix violar l'ordre del seu pare de no revelar el seu origen. A Futon, Tayama confessa la seva atracció cap a una alumna.

Entre els escriptors més notables del gènere es troben Naoya Shiga i Osamu Dazai.

Referències

↑ Fowler, Edward. The rhetoric of confession: shishōsetsu in early twentieth-century japanese fiction. 1. paperback printing.. Berkeley: University of California Press, 1988. ISBN 0-520-07883-7.
↑ «Japan's first 'I-novels' were written and published in 1906 and 1907», 12-10-2020. [Consulta: 12 gener 2021].

Bibliografia

Hijiya-Kirschnereit, Irmela: Rituals of Self-Revelation: Shishosetsu as Literary Genre and Socio-Cultural Phenomenon; Harvard University Press: 1996
Fowler, Edward:The Rhetoric of Confession - Shishosetsu in Early Twentieth-Century Japanese Fiction; Londres: 1988
Suzuki, Tomi: Narrating the Self - Fictions of Japanese Modernity; Stanford:1996

[:0-1] Fowler, Edward. The rhetoric of confession: shishōsetsu in early twentieth-century japanese fiction. 1. paperback printing.. Berkeley: University of California Press, 1988. ISBN 0-520-07883-7.

[2] «Japan's first 'I-novels' were written and published in 1906 and 1907», 12-10-2020. [Consulta: 12 gener 2021].

[1]

[2]