Weekend (pel·lícula de 1967)
Week-end | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Jean-Luc Godard |
Protagonistes | |
Guió | Jean-Luc Godard, adaptació de la novel·la L'Autoroute du Sud de Julio Cortázar |
Música | Antoine Duhamel |
Fotografia | Raoul Coutard |
Muntatge | Agnès Guillemot |
Productora | Les Films Copernic (França) COMACICO Lira Films (França) Ascot-Cineraid (Itàlia) |
Distribuïdor | Gaumont |
Dades i xifres | |
País d'origen | França Itàlia |
Estrena | 1967 |
Durada | 95 minuts |
Idioma original | francès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | Comèdia dramàtica i satírica |
Lloc de la narració | Oinville-Sur-Montcient, Ile de France, França |
Weekend (títol original en anglès: Week-end) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean-Luc Godard estrenada el 1967. Ha estat doblada al català.[1]
La pel·lícula narra la surrealista història d'una parella casada en un viatge de carretera per visitar els pares de la dona amb la intenció de matar-los per l'herència.[2]
Argument
[modifica]Una parella d'un poble francès, Roland i Corine, mantenen relacions extramatrimonials, però com que no volen entremetre's en la vida de l'altre i planegen destruir-se mútuament. Els dos passaran el cap de setmana anant a la casa dels pares de Corinne, on el seu pare s'està morint, amb l'únic propòsit de rebre la seva herència.
El seu periple acaba en un tumultuós recorregut pels camps francesos, habitats per personatges grotescos i insòlits i marcat per devastadors accidents de trànsit. Després que el seu cotxe també resultés danyat en un accident, Corinne i Roland deambulen per una sèrie animada que crea un món oníric que barreja l'humor i la bellesa amb l'absurd i aterridor.
La parella finalment arriba a la casa dels pares de Corinne, però ja era massa tard, ja que el seu pare ja ha mort i troben a la seva mare ocultant-los part de la seva herència. Enfurits, la mataran pel botí, però a només fugir seran capturats per un grup de hippies revolucionaris.[3]
Estil
[modifica]Weekend ha estat comparat amb Alícia al País de les Meravelles, la sèrie James Bond, i les obres de Marquis de Sade.[4][5] Tim Brayton la va descriure com una "pel·lícula que es llegeix a si mateixa, li diu a l'espectador què hauria de ser aquesta lectura, i al mateix temps li diu a l'espectador que aquesta lectura és inexacta i ha de ser ignorada".[6]
Repartiment
[modifica]- Jean Yanne: Roland
- Mireille Darc: Corinne
- Jean-Pierre Kalfon: el cap du FLSO
- Jean-Pierre Léaud: Saint-Just
- Yves Beneyton: un membre del FLSO
- Valérie Lagrange: la dona del cap del FLSO
- Anne Wiazemsky: la noia a la granja i membre del FLSO
- Paul Gégauff: el pianista
- Daniel Pommereulle: Joseph Balsamo
- Yves Afonso: Gran Polze
- Virginie Vignon: Maria de Magdala
Al voltant de Week-end
[modifica]- Godard i Hara-Kiri — Jean-Luc Godard:
« | Week-end, no sé com presentar-la. És una pel·lícula que desagradarà segurament a la majoria d'espectadors… Perquè és molt dolenta, grollera, caricaturesca. És feta amb l'esperit de certs còmics d'abans de la guerra. És més dolenta que Hara-Kiri.[7] | » |
- Un dels més llargs tràvelings de la història del cinema — Per filmar la seqüència de l'embús, Godard ha dirigit un dels tràvelings més llargs de la història del cinema. Comentari del director de la foto Raoul Coutard, en relació amb aquest gegantí embús que la parella Corinne-Roland (Darc-Yanne) descobreix superant-lo :
« | Està rodada al costat de Saint-Cyr.
Ha calgut una setmana per instal·lar el tràveling perquè el camp feia baixada. Hi havia més o menys 1,50 m de desnivell entre la sortida del tràveling i l'arribada del tràveling. |
» |
- El crític cinematogràfic Roger Ebert, dona el seu punt de vista sobre la pel·lícula ;
« | "Weekend" tracta sobre la violència, l'odi, el final de la ideologia i el cataclisme que s'aproxima que destruirà la civilització. També es tracta del problema de com fer una pel·lícula sobre això. Les pel·lícules sobre The Bomb gairebé mai són efectives; el tema és massa gran. Godard abandona qualsevol intent de mostrar-nos la guerra o la destrucció "reals". En canvi, ens mostra actituds: la indiferència casual davant el sofriment que satura la nostra societat. | » |
— Roger Ebert, https://www.rogerebert.com/reviews/weekend-1968 |
Premis i nominacions
[modifica]Premis
- Premi Bambi, 1969, Hubert Burda Media
Nominacions
- Os d'Or, 1968, Festival de Cinema de Berlín
- Cahiers du Cinéma llista anual de les millors 10 pel·lícules, 1967, Cahiers du Cinéma (quedà 3a)
- Premi NSFC, 1969, National Society of Film Critics Awards, EUA
Referències
[modifica]- ↑ «Weekend». esadir.cat.
- ↑ «Week End» (en angles). IMBd, 27-09-1968.
- ↑ «WEEK-END» (en castellà). Sensacine.
- ↑ Hoberman, J. «Weekend: When Godard Burned the Movie House Down», 05-10-2011.
- ↑ «Weekend - Movie Reviews» (en anglès).
- ↑ Brayton, Tim. «Week End (1967) - Movie Review», 21-01-2008.
- ↑ A Télérama de gener de 1968.
- ↑ recollit per Laurent Devanne per a «Kinok», 17 de maig de 1999.