Wembley Stadium (1923)

Aquest article tracta sobre l'antic estadi. Vegeu-ne altres significats a «Wembley Stadium».

Infotaula edifici Wembley Stadium
Antic Wembley Stadium
Nom en la llengua original	(en) Wembley Stadium
Dades
Tipus	Antiga instal·lació esportiva i edifici desaparegut
Arquitecte	John William Simpson Maxwell Ayrton
Enginyer estructural	Owen Williams
Data de dissolució o abolició	30 setembre 2002
Obertura	28 abril 1923
Clausura	7 octubre 2000
Cronologia
1966	Mundial de Futbol 1966
1992	1992 Rugby League World Cup Final (en)
1995	1995 Rugby League World Cup (en)
1996	Eurocopa 1996
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït permanentment tancat
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Brent (Anglaterra)
Localització	Wembley Park, Wembley, London HA9 0WS
51° 33′ 20″ N, 0° 16′ 47″ O
Activitat
Propietat de	Wembley National Stadium Ltd (en) (1999–2002)
Capacitat màxima	82.000
Ocupant	Associació Anglesa de Futbol

El Wembley Stadium era un estadi multiús, però principalment utilitzat per a la pràctica del futbol, situat al barri del mateix nom a Londres, capital d'Anglaterra. Va ser l'estadi més famós de la Gran Bretanya i un dels més coneguts de tot el món.

Història

Va ser inaugurat el 1923 en ocasió de l'exposició imperial britànica que havia de realitzar-se l'any següent, de fet el seu nom original era "Estadi Imperial" (en anglès: Empire Stadium).

Era "la Catedral del futbol" segons Pelé, i per ella hi van desfilar grans figures del futbol mundial. A més, van succeir-hi jugades que van marcar la història del futbol, com el polèmic gol anglès a la final de la Copa del Món 1966 i la famosa parada coneguda com l'"escorpí", executada pel porter colombià René Higuita en un partit amistós davant Anglaterra.

No obstant això, l'estadi va ser enderrocat el 2000 amb la finalitat de construir en el mateix lloc el Nou Wembley, un estadi ultramodern multiús amb capacitat per a 90.000 persones que pogués hostatjar els Jocs Olímpics de Londres del 2012.

Esdeveniments

El 1948, va ser la seu principal dels Jocs Olímpics de Londres. S'hi van celebrar les proves d'atletisme, les semifinals i les finals d'hoquei i de futbol, el Premi de les Nacions d'equitació i una demostració de lacrosse.

El 1966 va ser una de les seus de la Copa del Món i l'escenari de la final, on Anglaterra es va proclamar campiona davant d'Alemanya. Així mateix, s'hi van disputar 5 finals de la Copa d'Europa: 1963, 1968, 1971, 1978 i 1992, quan el FC Barcelona es va proclamar per primera vegada campió d'Europa en superar a la UC Sampdoria amb un gol de Ronald Koeman. També va ser una de les seus de l'Eurocopa 1996 i l'escenari de la final. A més, era l'estadi on es disputaven habitualment els partits de la selecció anglesa i les finals de les competicions futbolístiques angleses.

A més, és la seu permanent de la final de la Copa Challenge de rugbi a 13 des del 1929. D'aquest esport, també ha estat la seu de diversos partits internacionals, com ara la final de la Copa del Món de Rugby League de 1995 entre Austràlia i Anglaterra, guanyada pels aussies.