Wen Shu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1595  Suzhou (RP Xina) |
| Mort | 1634 (38/39 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura floral |
| Ocupació | pintora, poetessa |
| Moviment | Wu School (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Zhao Lingjun |
| Fills | Shi Deyin |
| Pare | Wen Congjian |
| Germans | Wen Nan |
Wen Shu o Wen Chou (en xinès: 文俶; en pinyin: Wén Chù), malnom: Duanrong (en xinès: 端容; en pinyin: Duān Róng) (Suzhou, 1595 - 1634) va ser una pintora xinesa.
Biografia
[modifica]Pintora de flors i insectes, va ser filla de Wen Congjian (1574-1648) i besneta de Wen Zhengming. Estava casada amb Zhao Lingjun (1591-1640).[1]
Les artistes xineses de la dinastia Ming
[modifica]
En la societat xinesa, les dones han estat subordinades als homes durant molts mil·lennis. Les doctrines de Confuci conegudes com «Les tres subjeccions» i «Les tres autoritats cardinals» com a base ideològica de l'estabilitat social són instituïdes pels governants feudals.
- Les tres subjeccions requereixen que una dona obeeixi al seu pare abans del matrimoni, al seu marit durant la seva vida conjugal i als seus fills durant la viduïtat.[2]
- Les tres autoritats cardinals diuen que el sobirà dirigeix els seus súbdits, el pare els seus fills, i el marit la seva dona. Des del naixement fins a la mort, les dones no gaudeixen d'un estatus social autònom, les seves accions i l'expressió de les seves idees es reprimeixen, la seva personalitat i els seus talents s'ofeguen. Per això hi ha poques artistes femenines en la història xinesa.[2]
Aquesta situació comença a canviar cap al final de la dinastia Ming, quan el seu nombre comença a augmentar. Segons Tang Shuyu en el seu Yutai huashi (Història de la pintura de les Terres de Jade), entre les 216 artistes femenines conegudes des de l'antiguitat fins al regnat de l'emperador Jiaqing (1796-1820) de la dinastia Qing, la meitat va viure durant la dinastia Ming, de les quals 4/5 parts al final d'aquesta dinastia.[Nota 1] Malgrat el paper circumscrit de les dones en la societat, algunes podien convertir-se en pintores com a part d'una tradició familiar o rebre formació artística per preparar-se com concubines o cortesanes.[2]
Estil i tradicions
[modifica]Entre les dones més famoses de la dinastia Ming, Wen Shu, filla de Wen Congjian i besneta de Wen Zhengming, es va casar amb Zhao Jun, fill de Zhao Huanguang. El pare de Wen Shu va heretar la tradició familiar i va mostrar el seu talent en la pintura del paisatge. El seu sogre, un pintor de l'Escola del Sud, va destacar en cal·ligrafia a l'estil del segell, i el seu marit era capaç de gravar segells i col·leccionar-los. De vegades, quan acabava una pintura, afegia una inscripció.[3]
Les obres de Wen Shu representen flors, herbes, insectes. Esbossos de flors i papallones (Museu de Xangai), pintat el 1628, és típic del seu estil. La pintura representa tres varietats de flors, una pedra i tres papallones. La composició és escassa, proporcionant un sentiment de tranquil·litat i buit. Les papallones, executades amb meticulositat, tenen una naturalitat perfecta. Les flors, dues o tres de cada espècie, solen superposar-se entre si. El seu treball de pinzell és fresc i delicat. Els colors són brillants, però no cridaners. Les flors mostren una exquisida bellesa.[3]
Les composicions florals de Wen Shu són bastant senzilles. Entre el dibuix i la pintura pot haver-hi brodats a mà. En aquella època, se suposava que cada noia sobresortia en la costura, i els quatre talents que requeria una dona inclouen filar, teixir, brodar i cosir. Per tant, és natural que Wen Shu adopti de vegades en els seus patrons de pintures característiques del brodat.[4]
En una pintura sobre paper groc de 1630, Convolvulus tricolor i roca, la roca es presenta amb pinzellades poc intenses però sempre delicades. Una convolvulus tricolor de fulles verdes i flors grogues creix darrere de la roca. El color és agradablement sobri i la composició és senzilla. Tradicionalment, la convolvulus tricolor expressa pietat filial. Aquesta pintura pot haver estat usada per celebrar l'aniversari d'una persona major perquè la roca, que sembla una muntanya, és un símbol de la longevitat. A més, el vermell amb fons daurat representa per als xinesos els colors de l'alegria col·lectiva.[4]
Notes
[modifica]- ↑ El Yutai huashi (Història de la pintura de les Terres de Jade) es va compilar sota la dinastia Qing per identificar les dones pintores. Es divideixen en quatre categories: concubines imperials, dames famoses, concubines o serventes, i cortesanes. 3 dones artistes figuren en la primera categoria, totes les concubines de prínceps. «Dama» significa la primera esposa o filla d'un oficial o d'un home comú; 57 dones artistes pertanyen a aquesta categoria. Algunes d'elles només pinten retrats de bodhisattvas o per a les quals la pintura és només un passatemps juvenil. Les poques que es converteixen en artistes famoses estan influïdes per la seva família, tenint un pare o un marit artista. Entre elles hi ha la filla de Dai Jin; Qiu Zhu (ca 1550) filla de Qiu Ying; i Wen Shu, filla de Wen Congjian.
Referències
[modifica]- ↑ Dictionnaire Bénézit 1999, p. 541
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Yang Xin, Richard M. Barnhart, Nie Chongzheng, James Cahill, Lang Shaojun, Wu Hung 1997, p. 246
- ↑ 3,0 3,1 Yang Xin, Richard M. Barnhart, Nie Chongzheng, James Cahill, Lang Shaojun, Wu Hung 1997, p. 247
- ↑ 4,0 4,1 Yang Xin, Richard M. Barnhart, Nie Chongzheng, James Cahill, Lang Shaojun, Wu Hung 1997, p. 249
Bibliografia
[modifica]- Dictionnaire Bénézit. Dictionnaire des peintres,sculpteurs, dessinateurs et graveurs (en francès). 14. Éditions Gründ, 1999. ISBN 978-2-7000-3024-2.
- Yang Xin; Richard M. Barnhart; Nie Chongzheng; James Cahill; Lang Shaojun; Wu Hung. Trois mille ans de peinture chinoise (en francès). Arles: Éditions Philippe Picquier, 1997. ISBN 978-2-87730-341-5.