Vés al contingut

Wenzel Anton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWenzel Anton
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Wenzel Anton Kaunitz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1711 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1794 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Àustria a França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i diplomàcia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, col·leccionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMaria Ernestine Gräfin Starhemberg (1736–1749) Modifica el valor a Wikidata
FillsErnst Christoph von Kaunitz-Rietberg, Dominik Andreas Kaunitz-Rietberg-Questenberg, Franz Wenzel von Kaunitz, Joseph Clemens von Kaunitz-Rietberg Modifica el valor a Wikidata
ParesMaximilian Ulrich von Kaunitz Modifica el valor a Wikidata  i Maria Ernestine Francisca von Rietberg Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Wenzel Anton, Príncep de Kaunitz-Rietberg (en txec: Václav Antonín z Kounic a Rietbergu), alemany: Wenzel Anton Fürst von Kaunitz-Rietberg) (1711 –1794) va ser un diplomàtic i un home d'Estat del Sacre Imperi Romanogermànic.[1] El 1764 va ser fet príncep com a Reichfürst von Kaunitz-Rietberg i el 1776 príncep del Regne de Bohèmia.

La família Kaunitz era una antiga família de nobles de Bohèmia que descendien del Ducat de Troppau, del castell Slavkov (Austerlitz) de Moràvia. Estudià dret i diplomàcia a Viena, Leipzig i Leyden.

L'any 1735, va ser nomenat conseller àulic de l'Imperi (alemany: Reichshofrath). El març de 1741, va ser enviat en missió diplomàtica a Florència, Roma, i Torí, i l'agost de 1742 va ser nomenat ambaixador d'Àustria a Torí. Kaunitz va ser de fet cap de governs d'Àustria.[2][3]

El 1748, va ser el representant del Sagrat Imperi Germànic al Congrés d'Aquisgrà que va cloure la Guerra de Successió Austríaca. A contracor va acabar signant el resultant Tractat d'Aquisgrà pel qual Àustria perdia Silèsia. Glatzf Kaunitz també va ser ministre d'afers estrangers (1753-1793) i canceller d'estat. Kaunitz va patrocinar les arts i l'educació.[4]

Referències

[modifica]
  1. Kaunitz-Rietberg, W.A.; Beer, A. Joseph II., Leopold II. und Kaunitz: Ihr Briefwechsel (en alemany). W. Braumüller, 1873 [Consulta: 28 juliol 2023]. 
  2. Michael Ott. Wenzel Anton Kaunitz. 
  3. William J. McGill (1968), 'The roots of policy: Kaunitz in Italy and the Netherlands, 1742–1746', in: Central European History, 1:2, pp. 131–149.
  4. Kaunitz, Wenzel Anton. 

Bibliografia

[modifica]