Vés al contingut

Wilhelm Kempff

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilhelm Kempff
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 novembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Jüterbog (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 1991 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Positano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Erlangen-Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, musicòleg, pianista, autobiògraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsRobert Kahn i Karl Heinrich Barth Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMarie-Françoise Bucquet Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i orgue Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDiana Kempff Modifica el valor a Wikidata
Premis


Spotify: 4F0h097DbL1XBqIbDw2xOj Apple Music: 4332757 Musicbrainz: 095311b3-786f-4905-af19-03ae6b242a57 Lieder.net: 4612 Discogs: 157707 IMSLP: Category:Kempff,_Wilhelm Allmusic: mn0000035876 Modifica el valor a Wikidata

Wilhelm Walter Friedrich Kempff (Jüterborg, Brandenburg, 25 de novembre de 1895Positano, Itàlia, 23 de maig de 1991) fou un pianista i compositor alemany.

Nascut en una família de músics, (era germà de Georg Kempff (1893-1975), també músic), va estudiar primer amb el seu pare i després a Berlín i Potsdam. Va fer el seu primer recital l'any 1917 a la Berliner Singakademie i l'any següent el seu primer concert com a solista amb la Filharmònica de Berlin.[1] En les dècades següents va realitzar gires per Alemanya, Escandinàvia, Japó i Sud-amèrica. Va fer la seva primera aparició a Londres l'any 1951 i a Nova York l'any 1964. Va fer la seva última actuació a París l'any 1981, després del qual es va retirar, ja que estava afectat de parkinsonisme.[1] Va morir a l'edat de 95 anys a Positano, on tenia casa des dels anys 1950.

És considerat un dels grans pianistes del segle xx i és conegut per les seves gravacions de Schumann, Brahms, Schubert, Mozart, Bach, Liszt, Chopin i, particularment, de Ludwig van Beethoven. Gravà durant un període de seixanta anys. Fou, a més, el primer a gravar totes les sonates de Franz Schubert, molt abans que esdevinguessin populars. També gravà dues vegades la integral de les sonates de Beethoven, una en mono (1951-56) i l'altra en estèreo (1964-65), i els seus concerts per a piano i orquestra, també dues vegades, amb la FIlharmònica de Berlin.

Kempff també tocà música de cambra amb Yehudi Menuhin i Pierre Fournier, entre d'altres. En aquest camp les seves gravacions més famoses són les sonates completes de Beethoven per a violí i piano amb Menuhin.

Com a intèrpret posava èmfasi en el lirisme i l'espontaneïtat, amb un estil especialment efectiu en les peces o passatges íntims. Perseguí sempre una qualitat lírica i cantable, i defugí els tempos extremats i l'exhibicionisme.

Va ensenyar durant la dècada dels 1920 a la Stuttgart Musikhochschule, que dirigí entre 1924 i 1929. Del 1931 al 1941 va donar cursos d'estiu al Marmorpalais de Potsdam, amb Walter Gieseking i Edwin Fischer. L'any 1957 fundà la Fondazione Orfeo a Positano (Itàlia), on impartia masterclasses anuals sobre Beethoven. En retirar-se, hi va ser succeït per Gerhard Oppitz i després per John O'Conor, ambdós antics alumnes i estrets col·laboradors seus. Altres pianistes destacats que van estudiar amb Kempff són Jörg Demus, Norman Shetler, Mitsuko Uchida, Peter Schmalfuss, Idil Biret i Ventsislav Yankov.[2]

Una activitat menys coneguda de Kempff era la composició. Va compondre per a quasi tots els gèneres. La seva segona simfonia fou tocada per primera vegada l'any 1929 al Gewandhaus de Leipzig per Wilhelm Furtwängler. També preparà un nombre de transcripcions de Bach, inclòs el Sicilià de la sonata de flauta en mi, que fou gravada per la pianista Ídil Birdet. En les seves versions dels concerts 1 a 4 de Beethoven va utilitzar les seves pròpies cadències.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Wilhelm Kempff Is Dead at 95». The New York Times, 25-05-1991 [Consulta: 5 maig 2016].
  2. 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Ed., 2015, p. 340. ISBN 978 2 3505 5192 0

Enllaços externs

[modifica]