Wilhelm Rein
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 agost 1847 Eisenach (Alemanya) |
| Mort | 19 febrer 1929 (81 anys) Jena (Alemanya) |
| Sepultura | cementiri Nord |
| Rector de la Universitat de Jena | |
| abril 1918 (Julià) – abril 1919 (Julià) | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Jena Universitat de Leipzig |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Jena |
| Partit | National-Social Association (en)  |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Otto Dieden (en) |
Wilhelm Rein (Eisenach, 10 d'agost de 1847 - Jena, 19 de febrer de 1929) va ésser un pedagog alemany, deixeble de Tuiskon Ziller, i un dels grans representants de la pedagogia neoherbatiana.
Biografia
[modifica]Cursà l'educació de secundària a Eisenach. Ingressà a la Universitat de Jena el 1866 on seguí estudis de teologia i de pedagogia. En aquest darrer camp tingué per mestre a Karl Volkmar Stoy que havia estat deixeble de Johann Friedrich Herbart. El 1869 es graduava en teologia. Però s'inclinà per dedicar-se a la pedagogia. Per ampliar la seva formació, s'adreçà al Universitätsseminar des Herbartianers, que a Leipzig dirigia Tuiskon Ziller, del qual esdevindria professor.
El 1871 va anar a la Realschule de Barmen-Wupperfeld, on es va interessar pels plantejaments educatius de Friedrich Wilhelm Dörpfeld. Després del seu doctorat, de 1872 a 1876 fou professor al seminari de Weimar. Passà a ser director de seminari a Eisenach durant deu anys. El 1886 va succeir a Stoy com a professor de pedagogia a la Universitat de Jena. El 1912 m'era el catedràtic. Reorganitzà els estudis de pedagogia universitaris. Entre els seus deixebles hi trobem a Hermann Lietz. De 1907 a 1923 va ser president de l'"Associació per a la Pedagogia Científica". Va viatjar exposant les seves idees educatives principalment a Escandinàvia, Anglaterra i Hongria.[1]
Rein i la pedagogia neoherbatiana
[modifica]Wilhelm Rein fou el darrer dels grans pedagogs neoherbatians conjuntament amb Tuiskon Ziller (1917-1882) i Karl Stoy (1815-1885). Les idees dels quals ompliren l'educació europea de la segona meitat del segle xix i inicis del XX marcades pel caràcter intel·lectualista i individualista de la pedagogia de Herbart.[2]
Seguint aquestes orientacions, Rein contribuí a l'organització de l'escola primària alemanya.[3] La qual havia de tenir una especial cura en despertar l'interès de l'alumnat. Aplegà les seves indicacions en els vuit volums de la seva monumental obra Theorie und Praxis der Volksschul-Unterricht nach herbartischen Grundsätzen (Teoria i pràctica de l'ensenyament primari segons principis herbatians) publicada entre 1878 i 1885. On vol oferir al professor pràctic eines comprensibles per al disseny de la lliçó, unint empirisme i especulació.[4]
Tant en aquesta obra com a Resum de pedagogia, intenta contrarestar els avenços científics i el plantejament experimentalista de la pedagogia que competien amb la pedagogia neoherbatiana. Rein remarcava que el fi de la instrucció coincidia directament amb l'objectiu de la formació del caràcter.[5][6]
Però en iniciar-se el segle XX la pedagogia dels neoherbartians contradiu cada cop més les noves visions i lectures del que és el nen i la infància. Es va anar equiparant amb l'educació tradicional i va nodrir teòricament aquells que s'oposaven a l'Escola Nova i a l'activisme pedagògic.[7]
Obres
[modifica]- Theorie und Praxis des Volksschulunterrichts nach herbartischen Grundsätzen. 8 vols. Dresden/Leipzig, 1878 - 1885
- Pädagogik im Grundriss. Leipzig, 1890.
- Bildende Kunst und Schule: Eine Studie zur Innenseite der Schulreform. Dresden, 1902.
- Grundriss der Ethik. Osterwieck 1902.
- Pädagogik in systematischer Darstellung.. Langensalza 1902
- Grundlagen der Pädagogik und Didaktik. Leipzig 1909.
- Encyklopädisches Handbuch der Pädagogik. Langensalza, 1895
Bibliografia
[modifica]- Bowen, James. Historia de la educación occidental, vol. III. Barcelona: Herder, 1985.
- Luzuriaga, Lorenzo. Historia de la Educación y de la Pedagogía. Buenos Aires: Losada, 1967,
- Schlüter, Marnie. "Rein, Wilhelm" a Neue Deutsche Biographie, vol. 21, 2003,
Referències
[modifica]- ↑ Schlüter, Marnie. "Rein, Wilhelm" a Neue Deutsche Biographie, vol. 21, 2003, p. 342 - 343.
- ↑ Luzuriaga, Lorenzo. Historia de la Educación y de la Pedagogía. Buenos Aires: Losada, 1967, p. 206 -207..
- ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 74.
- ↑ Theorie und Praxis des Volksschulunterrichts nach herbartischen Grundsätzen., Vol. 1-8., 1878 - 1885.
- ↑ Rein, Wilhelm. Resumen de Pedagogía.. Madrid: Ediciones de la Lectura, 1925.
- ↑ Bowen, James. Historia de la educación occidental, vol. III. Barcelona: Herder, 1985, p. 465.
- ↑ Claparède,, Édouard. L'educació funcional.. Barcelona: Eumo i Diputació de Barcelona, 1991, p. 14 - 15 i nota 10..
Enllaços externs
[modifica]