Vés al contingut

William Criss

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilliam Criss
Biografia
Naixement23 octubre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Memphis (Tennessee) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
FormacióJefferson High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic de jazz, saxofonista Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSaxòfon Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSavoy Records Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: de0b20ad-fc6f-460f-a21d-d0321e187ffc Discogs: 319761 Allmusic: mn0000755431 Modifica el valor a Wikidata

William "Sonny" Criss (Memphis, Tennessee, Estats Units,[1] 23 d'octubre, 1927 - Los Angeles (Califòrnia), 19 de novembre, 1977), va ser un músic de jazz nord-americà.[2]

Intèrpret destacat del saxòfon alt durant l'era del bebop del jazz, va ser un dels molts músics influenciats per Charlie Parker.

Biografia

[modifica]

William Criss va néixer Memphis i es va traslladar a Los Angeles als 15 anys. Després va passar a tocar en diverses bandes com "Howard McGhee's", que llavors comptava amb Charlie Parker.[2]

Criss havia desenvolupat el seu propi to concís i blues en aquest punt, i encara que el seu estil bàsic no variava gaire, la seva habilitat amb l'instrument va continuar desenvolupant-se. No obstant això, va continuar a la deriva de banda en banda, i va enregistrar en alguns discos amb Johnny Otis i Billy Eckstine.[2]

La seva gran ocasió li va arribar el 1947, en una sèrie de sessions improvisades organitzades per l'empresari de jazz Norman Granz. El 1956 va signar amb Imperial Records, amb seu a Nova York, i va gravar una sèrie d'àlbums com Jazz U.S.A, Go Man! i Sonny Criss interpreta Cole Porter amb el pianista Sonny Clark. Capitol, propietari dels enregistraments mestres, els va reeditar com a doble CD en el seu segell Blue Note l'any 2000. Criss també va gravar At the Crossroads amb el pianista Wynton Kelly.

"Prestige Records" va signar amb Criss el 1965, i va continuar gravant àlbums ben aclamats que estaven arrelats principalment en les tradicions del hard bop.[1] Sonny's Dream va incloure arranjaments d'Horace Tapscott.[1] Sessions posteriors es van gravar per a "Muse" i "Impulse".

El 1977, William Criss havia desenvolupat un càncer d'estómac i no va tornar actuar. Com a conseqüència d'aquesta afecció dolorosa, Criss es va suïcidar (un tret auto-infligit) el 1977,[1] a la seva ciutat d'adopció de Los Angeles.[2] No es va casar mai, però va tenir un fill, Steven Criss.

Discografia

[modifica]
Com a líder
  • California Boppin (Fresh Sound, 1947)
  • Intermission Riff (Pablo, 1951 [1988])
  • Jazz USA (Imperial, 1956)
  • Go Man! (Imperial, 1956)
  • Sonny Criss Plays Cole Porter (Imperial, 1956)
  • Sonny Criss at the Crossroads (Peacock, 1959) on CD as Featuring Wynton Kelly
  • Criss Cross (Imperial, 1963) compilation
  • Mr. Blues Pour Flirter (Brunswick [France] Records, 1963)
  • This Is Criss! (Prestige, 1966)
  • Portrait of Sonny Criss (Prestige, 1967)
  • Up, Up And Away (Prestige, 1967)
  • The Beat Goes On! (Prestige, 1968)
  • Sonny's Dream (Birth of the New Cool) (Prestige, 1968)
  • Rockin' in Rhythm (Prestige, 1968)
  • I'll Catch the Sun! (Prestige, 1969)
  • The Best Of Sonny Criss: Hits of the '60's (Prestige, 1970) compilation
  • Live in Italy (Fresh Sound, 1974)
  • Saturday Morning (Xanadu, 1975)
  • Crisscraft (Muse, 1975)
  • Out of Nowhere (Muse, 1976)
  • Warm & Sonny (Impulse!, 1976)
  • The Joy of Sax (Impulse!, 1977)
  • The Sonny Criss Memorial Album (Xanadu, 1984)
Com a sideman

Amb Dexter Gordon

  • The Hunt (Savoy, 1947) també al Jazz Concert West Coast vols 1-3 (Savoy)

Amb Wardell Gray All Stars

  • Wardell Gray Memorial, Vol. 2 (Prestige, 1950)

Amb Charlie Parker and Chet Baker

  • Inglewood Jam (Fresh Sound, 1952)

Amb Buddy Rich

  • The Wailing Buddy Rich (Norgran, 1955)
  • The Swinging Buddy Rich (Norgran, 1955)
  • The Cinch - quintet Live at Birdland - (1958)

Amb Lou Rawls i l'Onzy Matthews Big Band

  • Tobacco Road (Capitol, 1963)

Amb Onzy Matthews

  • Sounds For The '60's (Capitol, 1966)

Amb Esther Phillips i l'Onzy Matthews Orchestra

  • Confessin The Blues (Atlantic, 1966)

Amb Hampton Hawes All Stars

  • Live At Memory Lane (Fresh Sound, 1970)

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Sonny Criss a la pàgina d'inici de Hard Bop-[1](anglès)
  • Discografia de Sonny Criss al Jazz Discography Project-[2](anglès)