Vés al contingut

William Cullen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilliam Cullen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 abril 1710 Modifica el valor a Wikidata
Hamilton (Regne de la Gran Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1790 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Edimburg (Regne de la Gran Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKirknewton Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Edimburg
Universitat de Glasgow
Hamilton Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAndrew Plummer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEnsenyar a l'Edinburgh Medical School, autor del popular llibre de medicina First Lines of the Practice of Physic, figura de la Il·lustració escocesa i mentor de Joseph Black
Activitat
Camp de treballQuímica i medicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, professor d'universitat, escriptor, psiquiatre, acadèmic, químic, agricultor, cirurgià Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJoseph Black, Benjamin Rush, John Walker, John Morgan, George Fordyce, William Withering, John Haygarth, John Moore, John Brown, Robert Willan, Sir Gilbert Blane, John Coakley Lettsom
Obra
Estudiant doctoralJoseph Black, Wolter Forsten Verschuir (en) Tradueix, Benjamin Rush i John Morgan Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Johnstone Modifica el valor a Wikidata
FillsRobert Cullen, Henry Cullen, Margaret Cullen Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Cullen Modifica el valor a Wikidata  i Elizabeth Robertson Modifica el valor a Wikidata
GermansElizabeth Cullen Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 144537940 Modifica el valor a Wikidata


Cameo de William Cullen (primer pla), Museu Hunterian, Glasgow
William Cullen
Recinte d'enterrament de William i Robert Cullen a Kirknewton

William Cullen FRS FRSE FRCPE FPSG (Hamilton, Lanarkshire, 15 d'abril de 1710 - Edimburg, 5 de febrer de 1790) va ser un metge, químic i agrònom escocès i un dels professors més importants de l'Edinburgh Medical School durant el seu apogeu com el principal centre d'educació mèdica en el món de parla anglesa.[1] Va encunyar la paraula neurosi, terme que va utilitzar per primera vegada el 1769.

Cullen també era una figura central de la Il·lustració escocesa. Va ser el metge i amic de David Hume, i en termes íntims, amb Adam Smith, Lord Kames (amb qui va parlar sobre aspectes teòrics i pràctics de la ramaderia), Joseph Black, John Millar i Adam Ferguson, entre d'altres.

Va ser president del Royal College of Physicians and Surgeons of Glasgow (1746-47), president del Royal College of Physicians of Edinburgh (1773-1775) i primer metge del rei a Escòcia (1773-1790).[2] També va ser, per cert, un dels principals impulsors en obtenir una carta reial per a la Societat Filosòfica d'Edimburg, que va donar lloc a la formació de la Royal Society of Edinburgh el 1783.[3]

Cullen era un professor estimat, i molts dels seus estudiants es van convertir en figures influents per dret propi. Els seus estudiants més coneguts, molts dels quals van continuar mantenint -se en contacte amb ell durant la seva llarga vida (inclòs a Joseph Black, que es va convertir en el seu col·lega), Benjamin Rush, figura central en la fundació dels Estats Units d'Amèrica; John Morgan, que va fundar la primera escola mèdica a les colònies americanes (l'Escola Mèdica del College of Philadelphia);[4] William Withering, el descobridor de la digitalis; Sir Gilbert Blane, reformador mèdic de la Royal Navy; i John Coakley Lettsom, el filantrop i fundador de la Medical Society of London.[5]

Cal esmentar especialment a l'estudiant convertit de Cullen en oponent, John Brown, que va desenvolupar el sistema mèdic conegut com a brownianisme, que rivalitzava amb el de Cullen. Això va tenir una gran influència, especialment a Itàlia i Alemanya, a finals del segle xviii i principis del segle xix.[6]

Cullen també va ser un autor reeixit. Va publicar una sèrie de llibres de text mèdics, principalment per a l'ús dels seus estudiants, encara que també eren populars a tot Europa i també a les colònies americanes. La seva obra més coneguda va ser First Lines of the Practice of Physic, que es va publicar en una sèrie d'edicions entre 1777 i 1784.[7]


Referències

[modifica]
  1. ↑ Thomson, John. An Account of the Life, Lectures and Writings of William Cullen, M.D. Volume 1. William Blackwood & T. Cadell, 1832.
  2. ↑ Doig, A., Ferguson, J. P. S., Milne, I. A., and Passmore, R. William Cullen and the Eighteenth Century Medical World. Edinburgh University Press, 1993, pp. xii–xiii.
  3. ↑ Waterston, Charles D; Macmillan Shearer, A. Former Fellows of the Royal Society of Edinburgh 1783–2002: Biographical Index. I. Edinburgh: The Royal Society of Edinburgh, juliol 2006. ISBN 978-0-902198-84-5 [Consulta: 29 setembre 2010].  Arxivat 4 October 2006[Date mismatch] a Wayback Machine.
  4. ↑ Bell, Whitfield J «Some American Students of "That Shining Oracle of Physic," Dr. William Cullen of Edinburgh, 1755-1766». Proceedings of the American Philosophical Society, 94, 3, 1950, pàg. 275–281. JSTOR: 3143563.
  5. ↑ Doig, A., Ferguson, J. P. S., Milne, I. A., and Passmore, R. William Cullen and the Eighteenth Century Medical World. Edinburgh University Press, 1993, esp. pp. 40–55.
  6. ↑ Bynum, W.F. and Porter, Roy. Brunonianism in Britain and Europe. Medical History, Supplement No. 8 (1988), pp. ix–x.
  7. ↑ Doig, A., Ferguson, J. P. S., Milne, I. A., and Passmore, R. William Cullen and the Eighteenth Century Medical World. Edinburgh University Press, 1993, esp. pp. 34–39.

Bibliografia addicional

[modifica]

Fonts biogràfiques bàsiques

[modifica]
  • Thomson, John. An Account of the Life, Lectures and Writings of William Cullen, M.D. Volume 1. William Blackwood & T. Cadell, 1832.
  • Thomson, John; Thomson, William; Craigie, David. An Account of the Life, Lectures and Writings of William Cullen, M.D. Volume 2. William Blackwood & Sons, 1859. This book, in conjunction with its predecessor (see previous reference), is the standard biography of William Cullen's life and thought.
  • Doig, A., Ferguson, J. P. S., Milne, I. A., and Passmore, R (Editors). William Cullen and the Eighteenth Century Medical World. Edinburgh University Press, 1993. This collection of edited essays is the most recent, full-length work on the life and thought of William Cullen. It was the result of an exhibition and symposium at the Royal College of Physicians of Edinburgh in 1990 to commemorate the bicentenary of Cullen's death.
  • Bynum, W. F.. "William Cullen (1710–1790)." Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004. http://www.oxforddnb.com/view/article/6874.
  • Eddy, M. D. 'Dr. William Cullen, M.D., (1710–1790)', New Dictionary of Scientific Biography, Noretta Koertge (ed.), (Nova York: Charles Scribner's Sons, 2007).

William Cullen i la química

[modifica]
  • Donovan, Arthur L. Philosophical Chemistry in the Scottish Enlightenment: The Doctrines and Discoveries of William Cullen and Joseph Black. Edinburgh: University Press, 1975.
  • J V Golinski, "Utility and Audience in Eighteenth-Century Chemistry: Case Studies of William Cullen and Joseph Priestley," The British Journal for the History of Science (1988): 1–31.
  • Christie JR «Historiography of chemistry in the eighteenth century: Hermann Boerhaave and William Cullen». Ambix, 41, 1, 1994, pàg. 4–19. DOI: 10.1179/amb.1994.41.1.4. PMID: 11616322.
  • Eddy, M. D. The Language of Mineralogy: John Walker, Chemistry and the Edinburgh Medical School, 1750–1800 (Aldershot: 2008).
  • Eddy, M. D. "The Aberdeen Agricola: Chemical Principles and Practice in James Aderson's Georgics and Geology", in L. Principe (Ed.), New Narratives in Eighteenth-Century Chemistry (Dordrecht: Springer, 2007).

William Cullen i la medicina

[modifica]
  • Crellin JK «William Cullen: his calibre as a teacher, and an unpublished introduction to his A Treatise of the Materia Medica, London, 1773». Medical History, 15, 1, 1-1971, pàg. 79–87. DOI: 10.1017/s0025727300016148. PMC: 1034117. PMID: 4929623.
  • Johnstone RW «William Cullen». Medical History, 3, 1, 1-1959, pàg. 33–46. DOI: 10.1017/s0025727300024236. PMC: 1034445. PMID: 13632206.
  • McGirr EM «William Cullen MD (1710–1790)». Scottish Medical Journal, 36, 1, 2-1991, pàg. 6. DOI: 10.1177/003693309103600103. PMID: 2031172.
  • McGirr EM, Stoddart W «Changing theories in 18th-century medicine. The inheritance and legacy of William Cullen». Scottish Medical Journal, 36, 1, 2-1991, pàg. 23–6. DOI: 10.1177/003693309103600112. PMID: 2031170.
  • Risse GB «'Doctor William Cullen, physician, Edinburgh': a consultation practice in the Eighteenth Century». Bulletin of the History of Medicine, 48, 3, 1974, pàg. 338–51. PMID: 4618142.
  • «William Cullen (1710–1790)». JAMA, 188, 4, 4-1964, pàg. 388–9. DOI: 10.1001/jama.1964.03060300050015. PMID: 14114029.
  • Cramer M, De Morsier G «Teachings of the physician William Cullen of Edinburg (1712–1790) transcribed by his student physician Louis Odier of Geneva (1748–1817)» (en francès). Gesnerus, 33, 3–4, 1976, pàg. 217–27. PMID: 793940.
  • Dubois JC «Neuroses and practical medicine in the works of William Cullen» (en francès). Annales Médico-psychologiques, 143, 6, 6-1985, pàg. 572–7. PMID: 3909876.
  • Risse GB «William Cullen and child care. A 1788 letter». Clio Medica, 8, 1, 3-1973, pàg. 65–7. PMID: 4129567.
  • Stott R «William Cullen and Edinburgh medicine: a reappraisal». The Society for the Social History of Medicine Bulletin, 38, 6-1986, pàg. 7–9. PMID: 11612030.
  • Stott R «Health and virtue: or, how to keep out of harm's way. Lectures on pathology and therapeutics by William Cullen c. 1770». Medical History, 31, 2, 4-1987, pàg. 123–42. DOI: 10.1017/s0025727300046536. PMC: 1139708. PMID: 3550326.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Cullen
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=William_Cullen&oldid=34079109»