William Gifford Palgrave
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1826  Westminster (Anglaterra) | ||
| Mort | 1888 (61/62 anys) Montevideo (Uruguai) | ||
Ambassador of the United Kingdom to Uruguay (en)  | |||
| 1884 – 1888 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Trinity College, Oxford Charterhouse School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | explorador, orientalista, arabista, escriptor, diplomàtic, escriptor de viatges | ||
| Orde religiós | Companyia de Jesús | ||
| Família | |||
| Pares | Sir Francis Palgrave i Elizabeth Turner | ||
William Gifford Palgrave (Westminster, 24 de gener de 1826 - Montevideo, 30 de setembre de 1888) va ser un sacerdot, soldat, viatger i arabista anglès.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Primers anys i educació
[modifica]Palgrave va néixer a Westminster. Era fill de Sir Francis Palgrave (nascut jueu i convertit a l'anglicanisme) i d'Elizabeth Turner, filla del banquer Dawson Turner. Els seus germans eren Francis Turner Palgrave, Inglis Palgrave i Reginald Palgrave. Va ser educat a la Charterhouse School, situada llavors prop de Smithfield, i sota la direcció del Dr. Saunders, després degà de Peterborough. Entre d'altres honors, va guanyar la medalla d'or de l'escola per a vers clàssic i va anar al Trinity College d'Oxford, on va obtenir una beca i es va graduar en Literatura de priemra classe i en Matemàtiques de segona, 1846.
Els primers viatges a l'estranger i la conversió al catolicisme
[modifica]Va passar de la universitat a l'Índia, i va servir durant un temps al 8è d'infantería nativa de Bombai, H.I.C. Poc després es va convertir en catòlic romà, va ser ordenat sacerdot, es va unir a l'orde dels jesuïtes i va servir com a membre de l'orde a l'Índia, Roma i a Síria, on va adquirir un domini col·loquial de l'àrab.[4]
Va convèncer els seus superiors perquè recolzessin una missió a l'interior de l'Aràbia, que en aquell moment era terra incògnita per a la resta del món. També va obtenir el suport de l'emperador francès, Napoleó III, sota la premissa que un millor coneixement de l'Aràbia beneficiaria els esquemes imperialistes francesos a l'Àfrica i l'Orient Mitjà.
Viatges a Síria i Orient Mitjà
[modifica]Palgrave va tornar a Síria, on va assumir la identitat d'un metge sirià que viatjava.[4] Amb les seves bosses amb medicaments i petites mercaderies comercials, i acompanyat d'un criat, va marxar cap a Najd, al centre-nord de l'Aràbia. Va viatjar com a musulmà. El servei que va acabar fent per a la Companyia de Jesús i l'imperi francès va ser com un espia i no com a missioner.
Palgrave es va fer amic de Faisal bin Turki bin Abdullah Al-Saud mentre era a Najd. El fill i hereu de Faisal, Abdullah bin Faisal, va demanar a Palgrave que li aportés estricnina,[5] el que va fer pensar a Palgrave que Abdullah volia enverinar el seu pare.
Palgrave va ser acusat d'espionatge i gairebé va ser executat per les seves creences cristianes.[4]
Vida posterior i mort
[modifica]Després de viatjar durant un any des de Síria, passant per Najd, i fins a Bahrain i Oman, va tornar a Europa, on va escriure una narració dels seus viatges. Aquesta narració es va convertir en un èxit de vendes i s'ha reeditat moltes vegades. En aquesta obra no fa menció dels motius encoberts del seu viatge.
Després d'escriure aquest llibre, Palgrave va tornar a fer un gir espiritual i va renunciar a la seva vocació com a sacerdot jesuïta el 1865. Després va entrar al Ministeri d'Afers Exteriors britànic i va ser nomenat cònsol a Sukhum-Kale (Sukhumi) el 1866, i es va traslladar a Trebisonda.) el 1867. El 1868 es va casar amb Katherine, la filla de George Edward Simpson, de Norwich, amb qui va tenir tres fills. Va ser nomenat cònsol a Saint Thomas i Saint Croix el 1873, Manila el 1876 i el 1878 a Bulgària, on va ser nomenat cònsol general. El 1879 es va traslladar a Bangkok i el 1884 va ser nomenat ministre resident i cònsol general a l'Uruguai, on hi va servir fins a la seva mort el 1888.
Obra
[modifica]A més del seu treball sobre l'Aràbia Central, Gifford Palgrave va publicar un volum d'assajos sobre qüestions orientals, una narració anomenada Hermann Agha, un esbós de la Guaiana Holandesa i un volum d'assajos titulat Ulisses.
Referències
[modifica]- ↑ Speake, 2003, p. 916.
- ↑ Tidrick, 1989, p. 84.
- ↑ Wells, 2008.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Palgrave, 1866.
- ↑ Hobday, 1986, p. 16.
Bibliografia
[modifica]- Hobday, Peter. Saudi Arabia Today. An Introduction to the Richest Oil Power (en anglès). 2a ed.. Londres: The Macmillan Press, 1986. DOI doi:10.1007/978-1-349-03214-3. ISBN 978-0-333-21471-8.
- Speake, Jennifer. Literature of Travel and Exploration: G to P (en anglès). Taylor & Francis, 2003. ISBN 978-1-57958-424-5.
- Tidrick, Kathryn. Heart Beguiling Araby: The English Romance with Arabia (en anglès). I. B. Tauris, 1989. ISBN 9781850431350.
- Wells, John C. Longman Pronunciation Dictionary (en anglès). Longman, 2008. ISBN 978-1-4058-8118-0.
