William Jones (matemàtic)
|
Per a altres significats, vegeu «William Jones». |
 “Retrat de William Jones” fet per William Hogarth, ca 1740 (National Portrait Gallery)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1675 Llanfihangel Tre'r Beirdd (Regne d'Anglaterra) |
| Mort | 1r juliol 1749 (73/74 anys) Londres (Regne de la Gran Bretanya) |
| Sepultura | Catedral de Saint Paul 51° 30′ 49″ N, 0° 05′ 51″ O / 51.513592°N,0.097582°O |
| Formació | Escola de Llanfechell |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Royal Navy (1695–1702) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | William Jones |
| Pares | Siôn Siôr i Elizabeth Rowland |
| Premis | |
| |
 | |
William Jones (Llanfihangel Tre'r Beirdd, 1675 - Londres, 1 de juliol de 1749) fou un matemàtic gal·lès. Degué gran part de la seva carrera al patronatge dels Bulkeley una família molt famosa del nord de Gal·les, i més tard al Comte de Macclesfield.[1]
Jones, nascut en una família pagesa de Gal·les (el seu cognom és una aglicanització del cognom gaèlic Siôn), va estudiar a l'escola de LLanfechell i, en destacar en matemàtiques, va anar a Londres per a treballar de comptable en una firma de la City. A continuació va ser contractat com matemàtic abord, i va ensenyar matemàtiques a bord d'una nau entre 1695 i 1702.[2] Després dels seus viatges esdevingué professor de matemàtiques a Londres. També va ensenyar a algunes oficines del govern.
Com a matemàtic, la seva contribució més prestigiosa ha estat la seva proposta d'usar el símbol π (la lletra grega pi) per a representar la ràtio de la circumferència d'un cercle al seu diàmetre.[3] Fou un amic íntim d'Isaac Newton i d'Edmund Halley. El 1712, esdevingué un membre de la Royal Society, de la qual fou després vicepresident.
Jones va publicar Synopsis Palmariorum Matheseos el 1706,[4] una obra que havia estat ideada per als principiants i que incloïa teoremes sobre càlcul diferencial i sèries infinites. L'art de navegació també era un dels seus temes de predilecció; el seu primer treball publicat va ser A New Compendium of the Whole Art of Navigation ("Un nou compendi sobre l'art complet de la navegació"). El 1731 va publicar Discourses of the Natural Philosophy of the Elements.[5]
El seu fill, que també es deia William Jones, va ser un filòleg destacat que va descobrir el grup de llengües indoeuropees.
Referències
[modifica]- ↑ Guicciardini i Mandelbrote, 2024, p. 508.
- ↑ Guicciardini i Mandelbrote, 2024, p. 505.
- ↑ Gullapalli, 2022, p. 4.
- ↑ Guicciardini i Mandelbrote, 2024, p. 506.
- ↑ Rothman, 2009, p. 24-30.
Bibliografia
[modifica]- Guicciardini, Niccolò; Mandelbrote, Scott. «Collaboration and Rivalry in the Publishing of Newton's Mathematics». A: Philip Beeley, Ciarán Mac an Bhaird (edds.). Mathematical Book Histories: Printing, Provenance, and Practices of Reading (en anglès). Birkhäuser, 2024, p. 485-532. ISBN 978-3-031-32610-3.
- Gullapalli, Kalyan. The Irrational Life of π (Pi) (en anglès). StoryMirror Infotech, 2022. ISBN 978-93-95374-86-6.
- Rothman, Patricia «William Jones and his Circle: the Man who Invanted the Concept of PI.» (en anglès). History Today, Vol. 59, Num. 7, 2009, pàg. 24-30. ISSN: 0018-2753.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Jones (matemàtic)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Westfall, Richard S. «Jones, William» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 11 novembre 2024].
- Baron, M.E. «Jones, William» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 setembre 2014].
- Wallis, Ruth. «Jones, William» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 11 novembre 2024].