William Miller (historiador)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1864  Wigton (Anglaterra) |
| Mort | 23 octubre 1945 (80 anys) Durban (Unió Sud-africana) |
| Membre de l'Acadèmia d'Atenes | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Durban (1941–1945) Atenes (1923–1941) Roma (1903–1923) |
| Formació | Hertford College Rugby School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història, medievalisme, periodisme, estudis bizantins, ciències polítiques, Ottoman studies (en)  i estudis grecs |
| Lloc de treball | Roma Atenes Durban |
| Ocupació | historiador, politòleg, escriptor, medievalista, periodista, aventurer |
| Ocupador | King's College de Londres British School at Athens |
| Membre de | |
| Premis | |
William Miller (Wigton, 8 de desembre de 1864 - Durban, 23 d'octubre de 1945) fou un periodista i historiador britànic especialitzat en l'estudi de l'edat mitjana i, particularment, Grècia sota el domini franc.
Biografia
[modifica]Fill d'un propietari de mina de Cumberland, Miller fou educat a la Rugby School i posteriorment a la Universitat d'Oxford.[1] El 1895 es casà amb Ada Mary Wright[1] i el 1896 publicà The Balkans, seguit per Travels and Politics in the Near East el 1898.
El 1903 marxà d'Anglaterra a Itàlia amb la seva muller. Malgrat els esforços de Ronald Burrows per reclutar-lo com a primer titular de la Càtedra d'Història, Llengua i Literatura de la Grècia Moderna i Bizantina de la Universitat de Londres, romangueren a l'estranger durant la resta de la seva vida. Primer visqueren a Roma fins al 1923, data de l'arribada al poder de Benito Mussolini, i després a Atenes,[1] on Miller estigué associat a l'Escola Britànica d'Atenes fins a la invasió alemanya de Grècia el 1941. Durant la seva estada a Atenes, també fou corresponsal del diari britànic Morning Post.
A partir d'aquell moment, visqueren a l'Hotel Ocean View de Durban (Sud-àfrica) fins a la fi dels seus dies. Miller morí el 1945, cinc anys abans que Ada Mary. No tingueren fills.[1]
Obra
[modifica]El seu centre d'interès era el domini franc de Grècia, incloent-hi els estats croats establerts en territori grec després de la Quarta Croada. Fou un dels lletrats més destacats del seu camp a principis del segle xx i autor de diversos estudis de referència.[2]
Tot i que la seva obra porta la marca «d'una vista romàntica de les Croades i de l'expansió franca a la Mediterrània oriental» típica de les tendències occidentals del segle xix[3] i és considerat «clarament superada» per les investigacions de les últimes dècades, fou molt influent i encara es fa servir avui en dia.[4]
La seva obra The Latins in the Levant, del 1908, en particular, ha «restat durant dècades el relat de referència en llengua anglesa sobre aquest període»[2] i «encara és la referència principal dels estudiants de primer cicle que cerquen informació sobre la Grècia medieval».[4] La seva influència també es feu sentir a Grècia, on ja el 1909–1910 l'universitari Spirídon Lambros en publicà una traducció expandida.[4]
Bibliografia
[modifica]- The Balkans (1896)
- Travels and Politics in the Near East (1898)
- Greek Life in Town and Country (1905)
- The Latins in the Levant (1908)
- The Ottoman Empire and its Successors (1913)
- Essays on the Latin Orient (1921)
- History of the Greek People (1821-1921) (1922)
- Trebizond the Last Greek Empire (1926)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hetherington, 2009, p. 153.
- ↑ 2,0 2,1 Tsugarakis, 2014, p. 9.
- ↑ Tsugarakis, 2014, p. 8 i 9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Lock, 2013, p. 31.
Bibliografia
[modifica]- Hetherington, P. «William Miller: Medieval historian and modern journalist» (en anglès). British School at Athens Studies, 17, 2009, pàg. 153–161. JSTOR: 40960680.
- Lock, P. The Franks in the Aegean, 1204–1500 (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 978-0-582-05139-3.
- Tsugarakis, N. «The Latins in Greece: A Brief Introduction». A: N. I. Tsougarakis i P. Lock. A Companion to Latin Greece (en anglès). Brill, 2014, p. 1–22. ISBN 978-90-04-28410-4.