Vés al contingut

William Thomas Green Morton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilliam Thomas Green Morton
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Morton William Thomas Green Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 agost 1819 Modifica el valor a Wikidata
Charlton (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1868 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Mount Auburn Modifica el valor a Wikidata
FormacióHarvard Medical School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnestesiologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, odontòleg, cirurgià Modifica el valor a Wikidata
Influències
Find a Grave: 1759 Modifica el valor a Wikidata

William Thomas Green Morton (Charlton, Massachusetts, 9 d'agost de 1819 - Nova York, 15 de juliol de 1868),[1] va ser un dentista (no era metge) estatunidenc que va ser el primer a fer una demostració pública de l'ús de l'èter com a anestèsia quirúrgica el 1846. Encara que va ser Crawford Williamson Long qui va descobrir les propietats anestèsiques aquest no va publicar el seu descobriment fins a l'any 1849. Morton tota la seva vida va reivindicar que ell havia descobert l'anestèsia.[2]

William Thomas Green Morton utilitzant l'èter com anestèsic el 1846.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Charlton, Massachusetts va entrar a l'escola de cirurgia dental de Baltimore (Baltimore College of Dental Surgery) el 1840. El 1841, va guanyar notorietat quan va desenvolupar un nou mètode de soldar dents postisses en una placa d'or.[3] El 1842, deixà l'escola dental sense arribar a graduar-se per estudiar a Hartford (Connecticut) amb el dentista Horace Wells, amb qui formà una breu societat. El 1843 Morton es va casar amb Elizabeth Whitman i els pares d'ella van voler que Morton estudiés medicina. El 1844 va anar a estudiar a l'Escola Mèdica de Harvard (Harvard Medical School) i de les classes de química del doctor Charles T. Jackson, es va assabentar de les propietats anestèsiques de l'eter. Després d'això Morton va deixar Harvard sense arribar a graduar-se.

Replica de l'inhalador usat per William T. G. Morton el 1846 en la primera demostració pública de cirurgia amb èter

El 30 de setembre de 1846, Morton va realitzar una extracció dental sense dolor administrant èter a un pacient.[4] Aquesta intervenció va ser seguida el 16 d'octubre de 1846[5] de la famosa operació, amb el mètode de Morton, practicada per John Collins Warren en el mateix hospital de Massachusetts extirpant un tumor del coll al pacient Albert Abbott. Aquesta es considera la primera operació amb anestèsia total. Durant tota la demostració, Morton intentà d'amagar el nom de la substància utilitzada dient que era "Letheon". Morton tenia la intenció de patentar aquesta substància però ràpidament es va demostrar que el "Letheon" era només èter i el seu ús es va estendre a tot el món.

En reconeixement dels seus mèrits Morton fou nomenat doctor honorari per la Universitat de Baltimore l'any 1852. Morí a Nova York l'any 1868.

El 1944 Paramount Pictures va produir una pel·lícula sobre la vida i obra de Morton anomenada The Great Moment.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Asimov, Isaac. «Morton, William Thomas Green». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 318. ISBN 8429270043. 
  2. ↑ Fenster, J. M.. Ether Day: The Strange Tale of America's Greatest Medical Discovery and the Haunted Men Who Made It. New York, NY: HarperCollins, 2001. ISBN 978-0060195236. 
  3. ↑ Packard, Francis Randolph. The History of Medicine in the United States. Philadelphia and London: J. B. Lippincott Company, 1901, p. 475. 
  4. ↑ Journal of psychological medicine and mental pathology (en anglès). vol.16. Forbes Winslow, 1863, p.523 [Consulta: 12 novembre 2012]. 
  5. ↑ The Life of John Collins Warren, M.D (en anglès). Ticknor and Fields, 1860, p. vol.1, p.381. 

Bibliografia

[modifica]
  • Alper M. H. «The Ether Controversy Revisited (Morton WT), (Jackson CT)». Anesthesiology, 25, 1964, pàg. 560–3. PMID: 14192801.
  • Andreae H. «The discoverer of ether anesthesia, dentist Morton, born 150 years ago» (en alemany). Zahnärztliche Praxis, 20, 23, desembre 1969, pàg. 276. PMID: 5263393.
  • Asbell M. B. «William Thomas Green Morton». Worcester Medical News, 35, 2, octubre 1970, pàg. 15–8. PMID: 5277344.
  • Ash H. L. «Anesthesia's dental heritage (William Thomas Green Morton)». Anesthesia Progress, 32, 1, 1985, pàg. 25–9. PMC: 2175398. PMID: 3888002.
  • Deranian H. M. «The great Morton-Jackson debate». Journal of the Massachusetts Dental Society, 46, 2, 1997, pàg. 24–5. PMID: 9540719.
  • Figuier, Louis. «Expérience d'Horace Wels à l'hôpital de Boston avec je gaz hilarant». A: Exposition et histoire des principales découvertes scientifiques modernes (en francès). 1. París: Masson, 1851, p. 212. OCLC 312611474.  Contains an account, in French, of the discovery of anaesthesia with ether by Morton and Jackson and of its reception in Europe.
  • Heynick F «William T. G. Morton and 'The Great Moment'». Journal of the History of Dentistry, 51, 1, març 2003, pàg. 27–35. PMID: 12641171.
  • Keys T. E. «William Thomas Green Morton (1819-1868)». Anesthesia and Analgesia, 52, 2, març 1973, pàg. 166. DOI: 10.1213/00000539-197303000-00004. PMID: 4572338.
  • Leonard A. G. «Stamp recognition for William Morton». British Dental Journal, 158, 9, maig 1985, pàg. 345. DOI: 10.1038/sj.bdj.4805605. PMID: 3890908.
  • Morton, William T. G.. Remarks on the Proper Mode of Administering Sulphuric Ether by Inhalation. Boston: Button and Wentworth, 1847. OCLC 14825070 [Consulta: 22 juliol 2009]. 
  • Morton W. T. «SMW 100 years ago. William Thomas Green Morton and the discovery of anesthesia» (en alemany). Schweizerische Medizinische Wochenschrift, 126, 47, novembre 1996, pàg. 2040–2. PMID: 8984612.
  • Pavlovskiĭ L. N. «Dentist William Morton is a founder of general anesthesia» (en russian). Likars'ka Sprava, 1-2, 2005, pàg. 111–5. PMID: 15916010.
  • Rozar L. B. «Dr. William T. G. Morton D.D.S., discoverer of surgical anesthesia». CAL, 39, 1, juliol 1975, pàg. 6–8. PMID: 795512.
  • Shampo M. A., Kyle R. A. «Morton: pioneer in the use of ether». Mayo Clinic Proceedings, 62, 1, gener 1987, pàg. 56. PMID: 3540476.
  • Vandam L. D. «Benjamin Perley Poore and his historical materials for a biography of W.T.G. Morton, M.D». Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, 49, 1, gener 1994, pàg. 5–23. DOI: 10.1093/jhmas/49.1.5. PMID: 8151115.
  • Vandam L. D. «The last days of William Thomas Green Morton». Journal of Clinical Anesthesia, 8, 6, setembre 1996, pàg. 431–4. DOI: 10.1016/0952-8180(96)00125-0. PMID: 8872680.
  • Westhorpe R «William Morton and the first successful demonstration of anaesthesia». Anaesthesia and Intensive Care, 24, 5, octubre 1996, pàg. 529. PMID: 8909661.
  • «Wimmiam McLintock Morton, T.D., L.D.S». British Dental Journal, 146, 4, febrer 1979, pàg. 128. DOI: 10.1038/sj.bdj.4804211. PMID: 367405.
  • «Two tormented lives. Horace Wells and William Morton» (en castellà). Boletin De Información, 15, 117, abril 1971, pàg. 17–21 passim. PMID: 5283677.
  • , «William T.G. Morton (1819-1868), demonstrator of ether anesthesia». JAMA, 194, 2, octubre 1965, pàg. 190–1. DOI: 10.1001/jama.194.2.190. PMID: 5319582.
  • «William Thomas Green Morton» (en castellà). Revista Española De Anestesiología, 3, 4, octubre 1956, pàg. 380–3. PMID: 13389978.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Thomas Green Morton
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=William_Thomas_Green_Morton&oldid=30438810»