Vés al contingut

Windermere

Plantilla:Infotaula indretWindermere
Imatge
Tipusllac Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaLake District National Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaCúmbria (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Map
 54° 21′ 30″ N, 2° 56′ 10″ O / 54.358333333333°N,2.9361111111111°O / 54.358333333333; -2.9361111111111
SerraladaLake District Modifica el valor a Wikidata
Afluents
EfluentRiver Leven (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud39 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat66,76 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió1,49 (amplada) × 18,08 (longitud) km
Superfície14,73 km² Modifica el valor a Wikidata

Windermere és el llac natural més gran d'Anglaterra.[1] Fa 14,73 km², amb 18 km de llargada i 1,5 km d'amplada. La seva fondària màxima és de 67 metres. Es va formar per la retirada d'una glacera en l'actual període interglacial. Va ser un dels llocs més populars de visita turística des de l'arribada del ferrocarril Kendal and Windermere Railway l'any 1847. Es troba al Comtat de Cumbria i es troba totalment dins el Lake District National Park. Dins el llac hi ha 18 isles, la més gran s'anomena Belle Isle.

Windermere en un matí boirós.

Mere és una paraula de l'Old English que en anglès actual es tradueix com 'lake' o 'pool' (llac o estany). Fins al segle XiX es coneixia com a "Winander Mere" o "Winandermere" .[2][3]

Windermere presenta una distribució de la temperatura de l'aigua, termoclina, important i que el diferencia d'altres llacs. El poeta Norman Nicholson commentà que l'ús de la frase 'Lake Windermere' era una tautologia però necessària per distingir la població del seu llac.[4]

Geografia

[modifica]
Un mapa del llac, 1925.

Windermere es va formar fa uns 13.000 anys per la retirada de dues glaceres, la de la vall Troutbeck i la de Fairfield horseshoe. El llac té dues conques separades amb roques volcàniques dures a la del nord i pissares toves a la conca del sud.[5]

El riu Leven drena aquest llac i li arriben els rius Brathay, Rothay, Trout Beck, Cunsey Beck i alguns torrents.

Directament a la riba del llac només hi ha una població, Bowness-on-Windermere. La població de Windermere es troba a uns 20 minuts caminant. No existia abans de l'arribada del ferrocarril.

La Freshwater Biological Association es va establir a la riba del Windermere l'any 1929 i s'hi van fer els primers estudis sobre limnologia.

[modifica]

Les primeres línies del poema de William Wordsworth, There was a Boy, són: There was a Boy; ye knew him well, ye cliffs And islands of Winander!

Els llibres per infants de Arthur Ransome, Swallows and Amazons i les seqüeles Swallowdale, Winter Holiday Pigeon Post i The Picts and the Martyrs, impliquen aventures de la dècada de 1930 al voltant d'un llac fictici que deriva de la combinació de Windermere i Coniston Water.[6] on the North-West shore.

En la novel·la de terror, The Pike (1982), de Cliff Twemlow, apareix el boom turístic del llac Windermere.

Aquesta zona apareix com escenari del videojoc d'arcade Tekken.

Algunes persones creuen que hi viu un monstre del llac ,[7] similar al suposat monstre del llac Ness i s'han presentat fotos anòmales del monstre;[8][9] Afectuosament s'anomena al monstre, "Bownessie."

Bibliografia

[modifica]
  • Parker, John Wilson. An Atlas of the English Lakes. Cicerone Press, 2004. ISBN 1-85284-355-1. 

Referències

[modifica]
  1. «Mention it is the largest lake on the Windermere YHA page». Arxivat de l'original el 2016-01-05. [Consulta: 21 juny 2015].
  2. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Gray's Book of Roads]». George Carrington Gray, 1824.
  3. Daniel Defoe. A Tour through the Whole Island of Great Britain, 1726.  "I must not forget Winander Mere, which makes the utmost northern bounds of this shire ..."
  4. Nicholson, Norman. Portrait of the Lakes. 2a edició. Londres: Robert Hale & Company, 1972, p. 190, p.77. 
  5. «Windermere Catchment Restoration Programme». Arxivat de l'original el 6 de març 2014. [Consulta: 5 febrer 2014].
  6. «History of Pullwood Bay». Pullwood Bay. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 juny 2015].
  7. «List of local stories relating to "Bownessie"». The Westmorland Gazette [Consulta: 18 febrer 2011].
  8. Kate Proctor «Is this Windermere's mysterious Bownessie monster?». The Westmorland Gazette, 17-02-2011 [Consulta: 18 febrer 2011].
  9. Collins, Nick «New photo of 'English Nessie' hailed as best yet». The Daily Telegraph [Londres], 18-02-2011.

Enllaços externs

[modifica]