Woburn (Massachusetts)
Tipus | ciutat dels Estats Units | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
Estat federat | Massachusetts | ||||
Comtat | Comtat de Middlesex | ||||
Població humana | |||||
Població | 40.876 (2020) (1.219,32 hab./km²) | ||||
Llars | 15.901 (2020) | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | Boston–Cambridge–Newton NECTA division (en) | ||||
Part de | |||||
Superfície | 33,523736 km² | ||||
Aigua | 2,4062 % (1r abril 2010) | ||||
Altitud | 30 m | ||||
Creació | 1640 | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 01801, 01813, 01815 i 01888 | ||||
Lloc web | woburnma.gov |
Woburn és una població dels Estats Units a l'estat de Massachusetts. Segons el cens del 2008 tenia 36.871 habitants.[1]
Demografia
[modifica]Segons el cens del 2000, Woburn tenia 39.684 habitants, 14.997 habitatges, i 9.658 famílies.[2] La densitat de població era de 1.135,4 habitants/km².[3]
Dels 14.997 habitatges en un 26,8% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 49,5% hi vivien parelles casades, en un 10,9% dones solteres, i en un 35,6% no eren unitats familiars. En el 28,7% dels habitatges hi vivien persones soles el 10,1% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,47 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,09.[2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 21,1% tenia menys de 18 anys, un 6,9% entre 18 i 24, un 34,9% entre 25 i 44, un 21,8% de 45 a 60 i un 15,4% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 38 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 93,1 homes.[2]
La renda mediana per habitatge era de 54.897 $ i la renda mediana per família de 66.364$. Els homes tenien una renda mediana de 45.210 $ mentre que les dones 33.239$. La renda per capita de la població era de 26.207$. Entorn del 4,5% de les famílies i el 6,1% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes
[modifica]El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
Incident de contaminació de les aigües subterrànies
[modifica]Woburn va ser l'escenari d'una greu crisi de contaminació de l'aigua. Entre mitjans i finals de la dècada dels 70, la comunitat local es va preocupar per l'alta incidència de leucèmia infantil i altres malalties, especialment a la zona de Pine Street, a l'est de la localitat. Després que es trobaren alts nivells de contaminació química als pous G i H de la ciutat de Woburn el 1979, alguns membres de la comunitat van sospitar que la incidència inusualment alta de leucèmia, càncer i una gran varietat d'altres problemes de salut estava relacionada amb la possible exposició a compostos orgànics volàtils a les aigües subterrànies bombejades dels pous G i H.
El maig del 1982, una sèrie de ciutadans els fills dels quals havien mort de leucèmia o l'havien desenvolupada van presentar una demanda civil contra dues corporacions, W. R. Grace and Company i Beatrice Foods. La filial de Grace, Cryovac, i Beatrice van ser acusades de contaminar les aigües subterrànies mitjançant l'eliminació inadequada de tricloroetilè (TCE), percloroetilè (perc o PCE) i altres dissolvents industrials a les seves instal·lacions de Woburn, prop dels pous G i H.[4]
En una decisió controvertida, el jutge Walter Jay Skinner dictaminà que els jurats haurien de respondre preguntes que ells i molts altres consideraven confuses.[5] Beatrice va ser absolta i Grace només va pagar 8 milions de dòlars, un terç dels quals es van destinar als advocats i als honoraris dels advocats. Un informe de l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units va trobar més tard Beatrice i Grace responsables de la contaminació i hagueren de pagar la neteja tòxica més gran i més cara de la història dels EUA, amb un cost que arribà als 68 milions de dòlars.[6]
Jonathan Harr va escriure un llibre titulat A Civil Action sobre el cas. El 1998 el llibre es va convertir en una pel·lícula protagonitzada per John Travolta i Robert Duvall, també titulada A Civil Action. La pel·lícula es va rodar en gran part a les properes Bedford i Lexington, amb només unes quantes fotografies a Woburn.
Referències
[modifica]- ↑ «U.S. Gazetteer: 2000 and 1990». Oficina del Cens dels Estats Units, 10-07-2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Woburn». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010. Arxivat de l'original el 2020-02-14. [Consulta: 3 agost 2010].
- ↑ «Geographic Comparison Table- Woburn». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Brief History» (en anglès). Arxivat de l'original el 21 setembre 2011. [Consulta: 9 febrer 2023].
- ↑ Long, Tom «Judge Walter Skinner, 77; oversaw Woburn-Grace case» (en anglès). The Boston Globe, 11-05-2005 [Consulta: 9 febrer 2023]. De subscripció o mur de pagament
- ↑ «Water contamination and environmental liabilities from chemical companies, Woburn (Mass), USA» (en anglès). Environmental Justice Atlas, 15-11-2018. [Consulta: 10 febrer 2023].