Woldemar Bargiel
 (1885)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Woldemar George Louis August Bargiel 3 octubre 1828 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 23 febrer 1897 (68 anys) Berlín (Alemanya) |
| Sepultura | Dreifaltigkeitskirchhof II (en)  |
| Mestre de capella | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Leipzig (1846–1849) Joachimsthalsches Gymnasium |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de les Arts de Berlín, catedràtic (1874–1897) Maatschappij tot Bevordering der Toonkunst (en) , director (1865–1874) Hochschule für Musik und Tanz Köln, professor de música (1859–1865) |
| Membre de | |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Siegfried Wilhelm Dehn, Ignaz Moscheles, Niels Gade i Julius Rietz |
| Alumnes | Waldemar von Baußnern |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu, piano, orgue i violí |
| Família | |
| Cònjuge | Hermine Bargiel (1870–) |
| Fills | Clementine Bargiel, Clara Schmiedel |
| Pares | August Adolf Bargiel i Mariane Bargiel |
| Germans | Clara Schumann Cäcilie Bargiel |
   
| |
Woldemar Bargiel (Berlín, 1829 – 1897) fou un compositor alemany.
Estudià a Leipzig amb Moscheles, Hauptmann i Gade, i es va donar a conèixer per les seves obres per a piano i per a orquestra; el 1859 fou nomenat professor del Conservatori de Colònia on tingué entre altres alumnes a Moritz Mayer-Mahr, Ernst Rudorff, Alexandr Alexandrovich Ilyinsky, a Jeanne Becker,[1] Waldemar E von Baußnern,[2] F. W. Francke[3] i l'estatunidenc Ernest Douglas,[4] i mestre de capella més tard a Rotterdam, on tingué per alumne a Theodoor Verhey i on fou succeït en el càrrec per l'alemany Friedrich Gernsheim,[5] més tard es traslladà el 1874 a Berlín, com a professor de l'Hochschule für Musik d'aquesta capital, on va tenir entre altres alumnes en Ernst Wendel,[6] Jakob Rothstein,[7] Fini Henriques,[8] Martin Grabert,[9] i l'anglès Arthur Somervell.[10]
Fou entusiasta admirador de Schumann, al qual l'unien llaços familiars, però en la seva música n'obstant, apareix amb personalitat pròpia. Entre les seves obres descollen les obertures de Medea i Prometeu, les peces corals Nit de Primavera, el Salm XXIII i distintes simfonies, trios, sonates i corals.
Referències
[modifica]- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 125. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 122. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1115 (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 519 (ISBN 84-239-4574-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 25, pàg. 1457 (ISBN 84-239-4525-1)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1571 (IBSN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 52, pàg. 495. (ISBN-84-239-4552-9)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa v. 27, pàg. 1081, (ISBN 84-239-4527-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 26, pàg. 882 (ISBN 84-239-4526-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 327 (ISBN 84 239-4557-X)
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 2 (ISBN 84-239-4510-3)