Vés al contingut

Wolfsschanze

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
El cau del llop
Imatge
Ruïnes del Wolfsschanze. Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalWolfsschanze
EpònimAdolf Hitler Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusQuarter general i estructura arquitectònica Modifica el valor a Wikidata
Part deCasernes Generals del Führer Modifica el valor a Wikidata
Empresa constructoraHochtief AG
Organisation Todt
Construcció1941 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició25 gener 1945 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
20 juliol 1944 complot del 20 de juliol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialformigó armat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaKętrzyn (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 54° 04′ 46″ N, 21° 29′ 37″ E / 54.07944°N,21.49361°E / 54.07944; 21.49361
Activitat
ActivitatBúnquers de formigó camuflats i resistents a explosions
FundadorTercer Reich
EsdevenimentComplot del 20 de juliol
Lloc webwolfsschanze.pl… Modifica el valor a Wikidata

Wolfsschanze (El cau del llop en alemany) va ser el nom codi que designava la principal caserna d'Adolf Hitler durant la Segona Guerra Mundial.[1] Estava situat enmig del bosc, a prop de Forst Görlitz (avui en dia Gierłoż), a l'actual municipi polonès de Kętrzyn, llavors anomenat Rastenburg.

Posseïa uns 80 edificis camuflats, 50 dels quals eren búnquers. Estava rodejat de camps minats i de filferros de pues i immers en un atapeït bosc. Tenia la seva pròpia central elèctrica i rebia subministraments d'una base aèria propera.

Història

[modifica]

Després d'una decisió presa a la tardor del 1940, va ser construït el 1941 per a l'ofensiva alemanya sobre Rússia.

Hitler va anar per primera volta a Wolfsschanze la nit del 23 de juny de 1941. En va marxar definitivament el 20 de novembre de 1944. Sumant-ho tot, va passar-hi 800 dies durant els tres anys i mig d'aquest període.[2]

És allà on va tenir lloc l'atemptat del 20 de juliol de 1944 contra Adolf Hitler. La bomba, dipositada per Claus Schenk von Stauffenberg, només va ferir lleugerament el Führer, però va matar diversos oficials, dels quals un n'era Rudolf Schmundt.[1]

El complex va ser destruït i abandonat pels alemanys el 25 de gener de 1945. L'Exèrcit Roig en va prendre possessió dos dies més tard.[1]

Encara que severament en ruïnes per la demolició alemanya, la zona resta al segle xxi com un lloc de visita popular. S'hi ha erigit un monument commemoratiu.

Plànol del complex

[modifica]

Plànol del complex

  1. Locals residencials de Hitler i de la seva guàrdia personal
  2. Servei de protecció i de seguretat
  3. Generador d'urgència
  4. Búnquer
  5. Cap de premsa, Dr. Otto Dietrich
  6. Sala de conferències, emplaçament de l'atemptat contra Hitler del 20 de juliol de 1944
  7. Servei de Policia
  8. Refugi antiaeri per a convidats
  9. Guàrdies del cos personal de Hitler
  10. Reporters i periodistes
  11. Seguretat, guàrdia del cos de Hitler
  12. Tèlex
  13. Garatges
  14. Tren
  15. Cinema
  16. Calefacció
  17. M. Morell, Bodeschatz, Hewel, Voss, Wolff, Fegelein
  18. Intendència
  19. Refugi antiaeri de Bormann
  20. Funcionaris de Borman i el personal de la Wehrmacht
  21. Alojamiento y búnker de Adolf Hitler
  22. Personal militar II
  23. General Alfred Jodl, cap d'estat-major de les operacions de l'Alt Comandament de les Forces Armades (OKW)
  24. Extinció d'incendis
  25. Despatx del ministeri d'Afers Estrangers
  26. Fritz Todt, després del seu accident mortal: Albert Speer
  27. Lloc de comandament del RSD
  28. Refugi antiaeri amb les unitats de Flak i MG al sostre
  29. Personal militar I
  30. Nou saló de te
  31. General mariscal de camp Wilhelm Keitel, cap de l'Alt Comandament de la Wehrmacht
  32. Vell saló de te
  33. Hermann Göring, mariscal del Reich, cap de la Luftwaffe
  34. Refugi antiaeri de Göring per a ell i el personal.
  35. Oficines de l'Alt Comandament de la Força aèria.
  36. Oficines de l'Alt Comandament de la Marina.
  37. Búnquer i estació antiaèria.
  38. Cementerio
  39. Línia ferroviària de Rastenburg a Angerburg.

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Es van utilitzar una gran quantitat d'explosius per destruir els búnquers. En aquest cas, l'explosió va aixecar el sostre d'una casamata de formigó armat de 2m de gruix.
    Es van utilitzar una gran quantitat d'explosius per destruir els búnquers. En aquest cas, l'explosió va aixecar el sostre d'una casamata de formigó armat de 2m de gruix.
  • Un búnquer més ben conservat.
    Un búnquer més ben conservat.
  • Més ruïnes dels búnquers de Hitler.
    Més ruïnes dels búnquers de Hitler.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Kershaw.
  2. ↑ Junge, Traudl. Until the Final Hour. Weidenfeld & Nicolson, 2003, p. 145.

Bibliografia

[modifica]
  • Junge, Traudl, "Bis Zur Letzten Stunde: Hitlers Sekretärin erzählt ihr Leben", München: Claassen, 2002, pp. 131, 141, 162.
  • Junge, Traudl, "Until the Final Hour: Hitler's Last Secretary", London: Weidenfeld and Nicholson, 2003, pp. 116, 126, 145.
  • Junge, Traudl, "Voices from the Bunker", New York: G.P.Puttnam's sons, 1989.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wolfsschanze
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wolfsschanze&oldid=34079429»