Work
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Charlie Chaplin |
| Protagonistes | |
| Producció | Jess Robbins |
| Guió | Charles Chaplin |
| Música | Robert Israel |
| Fotografia | Roland Totheroh i Harry Ensign |
| Muntatge | Charles Chaplin |
| Productora | Essanay Studios  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1915 |
| Durada | 25 minuts |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia |
    
| |
Work és un curtmetratge estatunidenc amb direcció de Charles Chaplin i amb actuació seva i de Edna Purviance, Marta Golden i Charles Inslee. Va ser estrenat el 21 de juny de 1915.
Argument
[modifica]En una casa burgesa, una parella discuteix. El marit s'ha aixecat de mal peu i s'exaspera perquè triga l'esmorzar. Durant aquest temps, dos obrers s'encaminen cap a casa. El patró, assegut sobre la tartana amb tot el material, anima el seu aprenent que la tira amb pena.
Repartiment
[modifica]- Charles Chaplin: L'aprenent
- Charles Inslee: El cap de taller
- Edna Purviance: La minyona
- Billy Armstrong: El marit
- Marta Golden: La dona
- Leo White: L'amant
- Paddy McGuire: L'amic del cap de taller
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]Va ser rodada en l'estudi Majestic de Los Angeles.
En l'escena d'inici, amb Charlot tirant com a bèstia de càrrega d'un pesat carro, apareix el costat llastimós del personatge i al llarg de la trama s'observa sovint com a element present la posició social dels participants.
Són de destacar nous i delicats gags: veient a la patrona desconfiada guardar la plata, Charlot tanca les seves butxaques i els dels seus companys amb ganxos de seguretat; havent observat l'estàtua d'una dona nua, la cobreix amb una faldilla improvisada, però no per això disminueix l'atenció que li presta; mentre s'arregla les ungles amb una paleta, descriu amb mímica la trista història de la seva vida.
En la pel·lícula apareixen a través dels efectes de Mack Sennett el joc dels objectes animats de significats subjacents i, en el crescendo de les corregudes i salts, el ritme aturdidor de les pel·lícules de l'etapa de la Mutual.
Enllaços externs
[modifica]