Vés al contingut

XIST

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de gen XIST

La figura mostra imatges confocals d'un experiment combinat d'ARN-ADN FISH per a Xist en fibroblasts de ratolí femení.
Identificadors
ÀliesXIST (HUGO), DXS1089, DXS399E, LINC00001, NCRNA00001, SXI1, swd66, X inactive specific transcript (non-protein coding), X inactive specific transcript, Xist
Identif. externsOMIM: 314670   MGI: 98974   GeneCards: XIST   OMA: XIST - orthologs
Wikidata
Veure/Editar gen humàVeure/Editar gen del ratolí

Xist (X-inactive specific transcript, traduïble per transcripció específica X-inactiva) és un ARN no codificant transcrit a partir del cromosoma X dels mamífers placentaris que actua com a principal efector del procés d'inactivació X.[5] És un component del Xic – centre d'inactivació del cromosoma X[6] – juntament amb dos altres gens d'ARN (Jpx i Ftx) i dos gens de proteïnes (Tsx i Cnbp2).[7]

L'ARN Xist, és una transcripció gran (17 kb en humans),[8] i s'expressa al cromosoma inactiu i no a l'actiu. Es processa de manera similar als ARNm, mitjançant empalmament i poliadenilació. Tanmateix, segueix sent sense traduir. S'ha suggerit que aquest gen d'ARN va evolucionar almenys en part a partir d'un gen codificador de proteïnes que es va convertir en un pseudogen.[9] El cromosoma X inactiu està recobert amb aquesta transcripció, que és essencial per a la inactivació.[10] Els cromosomes X sense Xist no s'inactivaran, mentre que la duplicació del gen Xist en un altre cromosoma provoca la inactivació d'aquest cromosoma.[11]

El gen Xist humà va ser descobert per Andrea Ballabio mitjançant un cribratge de la biblioteca d'ADNc i després es va caracteritzar en col·laboració amb Carolyn J. Brown i Hunt Willard.[12][13]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 GRCh38: Ensembl release 89: ENSG00000229807 - Ensembl, May 2017
  2. 2,0 2,1 2,2 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000086503Ensembl, May 2017
  3. «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  4. «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  5. «Entrez Gene: XIST X (inactive)-specific transcript».
  6. «Silencing of the mammalian X chromosome». Annual Review of Genomics and Human Genetics, 6, 2005, pàg. 69–92. DOI: 10.1146/annurev.genom.6.080604.162350. PMID: 16124854.
  7. «Comparative sequence analysis of the X-inactivation center region in mouse, human, and bovine». Genome Research, 12, 6, 6-2002, pàg. 894–908. DOI: 10.1101/gr.152902. PMC: 1383731. PMID: 12045143.
  8. «The human XIST gene: analysis of a 17 kb inactive X-specific RNA that contains conserved repeats and is highly localized within the nucleus». Cell, 71, 3, 10-1992, pàg. 527–42. DOI: 10.1016/0092-8674(92)90520-M. PMID: 1423611.
  9. «The Xist RNA gene evolved in eutherians by pseudogenization of a protein-coding gene». Science, 312, 5780, 6-2006, pàg. 1653–1655. Bibcode: 2006Sci...312.1653D. DOI: 10.1126/science.1126316. PMID: 16778056.
  10. «Xist and the order of silencing» (Review Article). EMBO Reports, 8, 1, 1-2007, pàg. 34–39. DOI: 10.1038/sj.embor.7400871. PMC: 1796754. PMID: 17203100. «Figure 1 Xist RNA encompasses the X from which it is transcribed.»
  11. «Requirement for Xist in X chromosome inactivation». Nature, 379, 6561, 1996, pàg. 131–7. Bibcode: 1996Natur.379..131P. DOI: 10.1038/379131a0. PMID: 8538762. accés tancat
  12. «A gene from the region of the human X inactivation centre is expressed exclusively from the inactive X chromosome». Nature, 349, 6304, 1-1991, pàg. 38–44. Bibcode: 1991Natur.349...38B. DOI: 10.1038/349038a0. PMID: 1985261.
  13. «Gracefully ageing at 50, X-chromosome inactivation becomes a paradigm for RNA and chromatin control». Nature Reviews Molecular Cell Biology, 12, 12, 2011, pàg. 815–26. DOI: 10.1038/nrm3231. PMID: 22108600.