Vés al contingut

XXXIV edició de la Mostra de València

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentXXXIV edició de la Mostra de València
Imatge
Liliana Cavani, Palmera d'Honor
Map
 39° 28′ N, 0° 22′ O / 39.47°N,0.36°O / 39.47; -0.36
Tipusedició d'un festival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Part deMostra de València Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps24 octubre - 2 novembre 2019 Modifica el valor a Wikidata
Data2019 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició34 Modifica el valor a Wikidata
2018
2020
LocalitzacióPalau de la Música de València (Comarca de València) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
PresentadorPau Durà i Peiró Modifica el valor a Wikidata
DireccióRosa Roig i Costa
Pressupost590.000 € Modifica el valor a Wikidata
Assistència10.705 Modifica el valor a Wikidata
Retransmès per

Modifica el valor a Wikidata

La XXXIV edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXXIV Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 24 d'octubre i el 3 de novembre de 2019 a València. La segona edició de la Mostra, recuperada el 2018, fou dirigida per Rosa Roig Costa i Eduardo Guillot. Es va augmentar la dotació de premis: Palmera d'Oro (25.000 €), Palmera de Plata (10.000 €) i Palmera de Bronze (5.000 €).[1] El cartell de l'edició seria "El pez-cámara" del dissenyador valencià Diego Mir.[2] El pressupost de l'edició va augmentar als 590.000 euros.[3]

En aquesta edició es va augmentar l'oferta de pel·lícules de 89 a 109, amb 12 produccions inèdites a la secció oficial i 15 a la informativa, que foren projectades als Cines Babel, la Filmoteca Valenciana, la Fundació Bancaixa, la seu de la SGAE, el Palau de Congressos i el Teatre Principal. També es va fer una retrospectiva sobre la comèdia italiana (amb 20 pel·lícules de Dino Risi, Mario Monicelli, Federico Fellini o Pietro Germi) i es va projectar el cicle La revolució de la dona en el cine egipci, que originà una taula rodona amb la participació de directores egípcies, i es van projectar tres pel·lícules de Guy Debord. Al final fou vista per 10.705 espectadors, 1.500 més que a l'edició anterior.[4] La gala inaugural fou presentada pe Maria José Peris i Pau Durà, es van entregar dues palmeres d'honor a Liliana Cavani i a Ferzan Özpetek, i es va retre homenatge a Toni Canet amb la projecció de Calç blanca, negro carbón.[5]

Pel·lícules exhibides

[modifica]

Secció oficial

[modifica]

Secció informativa

[modifica]

Cicle La revolució de la dona en el cine egipci

[modifica]

Inclou 12 títols de les directores Kamla Abou Zekry, Sandra Nashaat, Ayten Amin, Mariam Abou Ouf, Hala Khalil, Hala Lotfy, Nadine Khan i Amal Ramsis.[7][8]

Cicle L'edat d'or de la comèdia italiana

[modifica]

Guy Debord, cineasta

[modifica]

Palmera d'Honor

[modifica]
Ferzan Özpetek
Liliana Cavani

Jurat

[modifica]

El jurat oficial fou presidit per la directora de fotografia francesa Marie Spencer; i compost per l'actriu egípcia Bushra Rozza, el director palestí Muayad Alayan; la investigadora audiovisual Julia Sabina Gutiérrez, autora de Rafael Azcona, el guionista como creador i la guionista i directora algeriana Sofia Djama.[9]

Premis

[modifica]
  • Palmera d'Or (25.000 euros): Anons ("The Announcement") de Mahmut Fazıl Coşkun Turquia[10]
  • Palmera de Plata (10.000 euros): The Day I Lost my Shadow de Soudade Kaadan Síria
  • Palmera de Bronze (5.000 euros): Sympathie pour le diable de Guillaume de Fontenay França
  • Palmera d'Honor: Liliana Cavani i Ferzan Özpetek
  • Premi al millor actor: Ahmed Hafiene per Fatwa de Mahmoud Ben Mahmoud Tunísia
  • Premi a la millor actriu: Emilie Pipponier per Alice de Josephine Mackerras França
  • Premi al millor guió: Mahmut Fazıl Coşkun i Ercan Kesal per Anons ("The Announcement") Turquia
  • Premi a la millor fotografia: Krum Rodríguez per Anons ("The Announcement") Turquia
  • Premi a la millor banda sonora: Marius Leftarache per Streha mes reve de Robert Budina Albània
  • Premi al millor director: Michela Occhipinti per Flesh Out Itàlia
  • Premi À Punt: Fatwa de Mahmoud Ben Mahmoud Tunísia

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]