Xadda
La xadda (àrab: شدّة, xadda, etimològicament ‘intensificació, èmfasi, reforç’[1]) o taxdid (àrab: تشديد, taxdīd, etimològicament ‘enfortiment, consolidació; èmfasi’[1]) és un grafema auxiliar de l'alifat que indica la geminació o quantitat llarga de la consonant sobre la qual va escrit.[2][3]
És un dels signes diacrítics (harakat) que utilitza l'alfabet àrab per marcar una consonant llarga o geminada. Funcionalment, és equivalent a l'escriptura duplicada de les consonants que s'utilitza en gran quantitat d'idiomes europeus, i així se sol transliterar. Per exemple: عمّان, ʿAmmān àrab: عمّان, ʿAmmān, ‘Amman’; رُمَّان, rummān, ‘magrana’; كُتَّاب, kuttāb, ‘escriptors’.[2] La mateixa paraula xadda (شدّة) inclou una xadda, per la duplicació de la lletra d (dal).
Cal dir que el grafema de la vocal /i/ (kasra) pot escriure's baix del grafema de quantitat consonàntica, en lloc de fer-ho baix de la consonant afectada.[4]
En la literatura aljamiada es va utilitzar per a crear fonemes inexistents en àrab, com ara Ñ, P i Č.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «شدّ». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ 2,0 2,1 Corriente, Federico. «Lección 3.ª: Grafonomía». A: Gramática árabe. Madrid: Instituto hispano-árabe de cultura. Ministerio de Cultura, 1980, p. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica. «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català : publicat per acord del 21 de desembre de 1989». A: Documents de la Secció Filològica, I. Barcelona: IEC, 1990, p. 153. ISBN 84-7283-156-6 [Consulta: 24 juny 2018].
- ↑ Corriente, Francisco. Gramática árabe (en castellà). 5a ed. Barcelona: Herder, 1992, p. 45. ISBN 84-254-1649-3.