Xancre del castanyer
Cryphonectria parasitica  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Malaltia | sweet chestnut canker (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Sordariomycetes |
| Ordre | Diaporthales |
| Família | Cryphonectriaceae |
| Gènere | Cryphonectria |
| Espècie | Cryphonectria parasitica (Murrill) Barr |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Diaporthe parasitica |
| Sinònims | Endothia parasitica
|
.svg){kind=icon}
El xancre del castanyer és una malaltia fúngica causada per l'ascomicet Cryphonectria parasitica. Afecta principalment les espècies de castanyer (Castanea dentata, Castanea crenata i Castanea sativa), i en menor mesura espècies del gènere Quercus, Acer, Rhus i Chrysolepis.[1] La malaltia és endèmica de l'Àsia oriental, però el segle xx va arribar a Amèrica (1904) i Europa (1938). Només als Apalatxes, van morir milers de milions de castanyers (Castanea dentata).[2] El progrés de la malaltia a Europa ha sigut menys acusat a causa de la major resistència del castanyer europeu respecte el patogen.[3]
Simptomatologia
[modifica]El fong infecta la planta a través de ferides de l'escorça. El primer símptoma que desenvolupa l'arbre és un ataronjament de l'escorça al voltant de la zona infectada. El fong es va alimentant del càmbium i aquest atac provoca un esquerdament de l'escorça. A mesura que les hifes es desenvolupen sota l'escorça, el fong genera un compost tòxic per la planta, l'àcid oxàlic, que pot provocar la mort de la part infectada i la part superior d'aquesta. Altres símptomes típics d'altres malalties que presenta un arbre afectat són el creixement de brots epicòrnics sota la zona de l'atac i la permanència de les fulles a l'arbre quan estan seques.[2][4]
Agent causant
[modifica]Cryphonectria parasitica és un fong de la família Cryphonectriaceae. És originari d'Àsia i actualment també es troba a l'Amèrica del Nord, Europa i Àfrica del Nord.[5] Degut a la seva facilitat de propagació i virulència es considerada una espècie invasora i de quarantena.[6] Aquest fong pot tenir reproducció sexual i asexual.
Els picnidis, els cossos fructífers asexuals, tenen forma de circell i són de color groguenc o ataronjat. Durant les etapes humides, en aquestes estructures es desenvolupen els conidis (espores asexuals) i aquests es dispersen per vectors animals, el vent o la pluja.
Per altra banda, durant l'hivern les seves espores sexuals es creen a uns peritecis en forma de berruga grogosa o ataronjada situats a l'estroma. Les espores són alliberades durant la primavera i són transportades pel vent. Un cop germinada, penetra infectant l'arbre a través de petites ferides i desenvolupa un miceli que creix a l'escorça interna i mata el càmbium a causa de l'alliberació d'àcid oxàlic.
Referències
[modifica]- ↑ «Cryphonectria parasitica». EPPO Global Database. [Consulta: 23 setembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Anagnostakis, Sandra L. «Chestnut Blight: The Classical Problem of an Introduced Pathogen». Mycologia, 79, 1, 1-1987, pàg. 23-37. DOI: 10.2307/3807741 [Consulta: 23 setembre 2018].
- ↑ DUTECH, C.; BARRÈS, B.; BRIDIER, J.; ROBIN, C.; MILGROOM, M. G.; RAVIGNÉ, V. «The chestnut blight fungus world tour: successive introduction events from diverse origins in an invasive plant fungal pathogen». Molecular Ecology, 21, 16, 8-2012, pàg. 3931–3946. DOI: 10.1111/j.1365-294X.2012.05575.x [Consulta: 23 setembre 2018].
- ↑ Muñoz López, Carmen. Sanidad forestal : guía en imágenes de plagas, enfermedades y otros agentes presentes en los montes. Madrid: Mundi-Prensa, 2003, p. 378-380. ISBN 84-8476-122-3 [Consulta: 23 setembre 2018].
- ↑ «Cryphonectria parasitica: Distribution». EPPO Global Database. [Consulta: 23 setembre 2018].
- ↑ «Cryphonectria parasitica: Categorization». EPPO Global Database. [Consulta: 23 setembre 2018].
