Vés al contingut

Xarxa Stay Behind

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Xarxa Stay Behind és un operatiu creat per organitzacions secretes a un país, llestes per a actuar en cas que un enemic ataqués el seu territori. En aquest cas, els operaris passarien a formar la base d'un moviment de resistència o a actuar com a espies darrere de les línies enemigues. Les operacions poden cobrir petites zones o tenir capacitat de poder reaccionar davant la conquesta de tot un país.

Naixement

[modifica]

Les Xarxes Stay Behind, incloent moviments partisans i de resistència, van tenir una grandària significativa durant la Segona Guerra Mundial, alliberant per ells mateixos vastos territoris de països ocupats per l'Eix, com Itàlia, Iugoslàvia o la Unió Soviètica, o mantenint ocupades a nombroses tropes alemanyes en la rereguarda.[1][2]

Durant la Guerra Freda, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units van patrocinar nombroses Xarxes Stay Behind en molts països europeus amb la intenció d'activar-los en cas que els països del Pacte de Varsòvia els ataquessin o que algun partit comunista d'aquests països arribés al poder democràticament. Segons Martin Packard, aquests grups «van ser finançats, armats i entrenats en activitats de resistència encoberta, incloent assassinats, provocació política i tàctiques de desinformació».[3] Al llarg dels anys es van trobar molts amagatalls d'armes ocultes a Itàlia, Àustria, Alemanya, Holanda i altres països, a la disposició d'aquests exèrcits secrets. La més famosa d'aquestes operacions de l'OTAN va ser l'Operació Gladio, l'existència de la qual va ser reconeguda pel Primer Ministre italià Giulio Andreotti el 24 d'octubre de 1990.[4]

En alguns casos, aquests operatius es desvien del seu propòsit declarat i es converteixen en actius contra elements als seus propis països que considerin «subversius» -en lloc d'esperar i lluitar contra una invasió directa, al·leguen estar lluitant contra «una subversió silenciosa al seu país».[4]

Desenvolupament

[modifica]

La Xarxa Stay-Behind va ser esmentada el 1976 en l'informe de la comissió de recerca parlamentària d'EE.UU. sobre la CIA presidit pel senador Frank Church.[5] Informacions més precises van ser donades per a coneixement públic el 1978 per l'antic cap de l'stay-behind i exdirector de l'CIA, Wiliam Colby, en la seva autobiografia.[6]

Nombrosos detalls han estat publicats el 1982 pel coronel Alfred H. Paddok, antic comandant del 4.[7] º. Grup d'Acció Psicològica. En el mateix 1982, el responsable de l'Oficina de Recerques Especials, John Loftus, va revelar les condicions de reclutament dels stay-behind entre els agents nazis.[8] El periodista i historiador Gianni Flamini va descriure les seves accions a Itàlia en la seva monumental obra (1981 a 1984).[9] La redefinició de les accions del stay-behind va ser analitzat durant un col·loqui organitzat el 1988 pel United States National Strategy Informació Center (Centre Nacional d'Informació Estratègica dels EE. UU.).[10]

Malgrat l'abundant bibliografia i documentació d'aquest moviment, aquesta informació està tallada i dona una imatge tergiversada del sistema. Documents del Departament d'Estat d'EE.UU. desclassificats i publicats han completat la informació respectiva, donant a conèixer l'existència d'un dispositiu global d'ingerència en la vida democràtica dels països aliats. Aquesta xarxa d'espionatge va ser molt més àmplia del que es pensava, fins i tot els stay-behind no van ser els únics a participar.

Infiltració per l'Stasi

[modifica]
Article principal: Stasi

La Xarxa Stay Behind va ser penetrada per l'Stasi des dels 70. Heidrun Hofer, una secretària que treballava al Departament IV del Bundesnachrichtendienst de Múnic, el servei a càrrec de la direcció de la xarxa stay-behind va ser contactada i va començar a treballar per a l'Stasi. Ja des dels 60 l'Stasi identificava un tipus especial d'agents del servei secret de la RFA. L'Stasi els anomenava «agents» (Überrollagenten), es preparaven per a una invasió dels exèrcits del Pacte de Varsòvia i havien estat entrenats per a la realització d'accions subversives darrere de les línies enemigues.

« Aquests agents són homes i dones, ciutadans de la RFA que viuen en territori d'Alemanya occidental, en molts casos al llarg de la frontera amb la RDA i Txecoslovàquia. Tenen un bon coneixement de la seva zona d'operacions i actuen sols o en grups de 3 o 4 per fer missions que se'ls confien en un radi de 40 quilòmetres a partir del lloc on resideixen. Segons les informacions de què disposem, entre 16 i 20 unitats estan en contacte regular amb el BND. Segons diverses fonts al si del BND, el nombre total d'agents es podria elevar a 80. »
— MfS Hauptabteilung III. Report of General Major Männchen to Genosse Generalleutnant Neiber, Berlín, 6 de novembre de 1984. Desclasificat.

Es reconeix la seva existència

[modifica]

L'existència de l'stay-behind va ser oficialment reconeguda a Alemanya, Àustria (xarxa Schwert), a Bèlgica, a Dinamarca, a Espanya, a França (Rosa dels vents), a Grècia (Vellón vermell), a Itàlia (Gladio), a Luxemburg, a Noruega, a Holanda, a Portugal, al Regne Unit, a Suècia, a Suïssa i a Turquia.[11][11][11][11][11][11][11][11] Cap recerca va ser duta a terme dins de les institucions de la Unió Europea, malgrat la gran quantitat d'informació i dels nombrosos indicis que deixaven pensar que els stay-behind controlaven els engranatges essencials de la unió pa-europea.[11]

En el moment de l'escàndol que va desencadenar Andreotti, el 1990, el canal de televisió privat RTL va commocionar a l'opinió pública alemanya en revelar en un reportatge sobre l'Gladio que exmembres de la temuda Waffen-SS havien estat després membres de la xarxa stay-behind alemanya.

« Alemanya disposava d'un excel·lent potencial en homes entrenats per conformar les unitats clandestines i les reserves de l'exèrcit secret unitats stay-behind. Una resistència eficaç es pot i s'ha d'organitzar. »
— Document de l'estat major nord-americà titulat Overall Strategic Concepts (Conceptes Estratègics Generals) 28[12]

Fins i tot es van planificar accions de subversió dins de les fronteres alemanyes.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gill, H. A.; Gill. Soldier Under Three Flags: Exploits of Special Forces' Captain Larry A. Thorne (en anglès). Pathfinder Publishing, Inc., 1 de gener de 1998. ISBN 9780934793650. 
  2. ↑ Collins, John M. Military Geography: For Professionals and the Public (en anglès). Potomac Books, Inc., 1 de març de 2011. ISBN 9781597973595. 
  3. ↑ Packard, Martin (2008). Getting It Wrong: Fragments From a Cyprus Diary 1964. UK: AuthorHouse. p. 364. ISBN 978-1-4343-7065-5.
  4. ↑ 4,0 4,1 «L'organizzazione Gladio». [Consulta: 9 setembre 2015].
  5. ↑ US Congress, Senate, Select Committee to Study Governmental Operations with Respect to Intelligence Activities, Final Report, 94 th Cong., 2d sess., 1976. Extractos del informe Church fueron publicados en versión francesa en Les Complots de la CIA, manipulaciones y asesinatos, Stock, 1976. No toman en cuenta los pasajes relativos al Gladio contenidos en los libros I y IV del informe.
  6. ↑ Honorable Men, my Life in the CIA, traducido en francés bajo el título 30 años de CIA, William Colby, Presses de la Renaissance, 1978.
  7. ↑ US Special Warfare: its origins, Alfred H. Paddock, National Defence University Press, 1982.
  8. ↑ The Belarus Secret, 1982. Versión francesa: Horrible secreto, cuando los norteamericanos reclutaban espías nazis. De Gehlen à Klaus Barbie. John Loftus, Plon, 1985.
  9. ↑ Il partido del golpe. Le strategie della tensione e del terrore dal primo centrosinistra organico al sequestro Moro, Gianni Flamini, Italo Bovolenta, 4 vol., 1981 à 1984
  10. ↑ Political Warfare and Psychological Operations, Rethinking the US Approach, US National Strategy Information Center, National Defence University Press, 1989.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 11,8 Stay behind : como controlar las democracias Las redes estadounidenses de desestabilización y de injerencia
  12. ↑ Intelligence Newsletter, 19 de desembre de 1990.
  13. ↑ Leo Muller, Gladio. Das Erbe des Kalten Krieges. Der NATO Geheimbund und sein deutscher Vorläufer (Rowohlt, Hamburgo, 1991), p.72. Con este libro, publicado en los primeros momentos del escándalo sobre el Gladio, el periodista alemán Leo Muller es probablemente quien ha presentado la mejor descripción de lo sucedido en Alemania en 1952. El fragmento sobre el testimonio de Hans Otto figura en el informe BDJ-TD que el gobierno local de Hesse publicó a raíz del escándalo.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Statewatch (gener de 1991), Operation Gladio, consultat el 30 de juliol de 2008 .
  • Secret Warfare: Operation Gladio and NAT's Stay-Behind Armies.ISBN 0-7146-5607-0 Editat per Daniele Ganser i Christian Nuenlist. 29 Nov 2004. Parallel History Project, ETH Zürich
  • Ganser, Daniele (2005), NATO's Secret Armies: Operation GLADIO and Terrorism in Western Europe, Frank Cass Publishers, ISBN 0-7146-85003 .
  • Resum de l'anterior
  • Daniele Ganser, Els Armées Secrètes de l'OTAN, Gladio et Terrorisme en Europe de l'Ouest, ISBN 978-2-917112-00-7 éditions Demi-Lune, 2007. Same book as above, in French. (a quick Resum en Francés)
  • William Colby (former CIA director), Honorable Men (1978) extracte
  • David Hoffman, "The Oklahoma City bombing and the Politics of Terror", 1998 (chapter 14 online sobre estratègia de tensió
  • Giovanni Fasanella and Claudio Sestieri with Giovanni Pellegrino, "Segreto di Stato. La verità dona Gladio al cas Moro", Einaudi, 2000 (see civic website de Bologna)
  • Jan Willems, Gladio, 1991, EPO-Dossier, Bruxelles (ISBN 2-87262-051-6).
  • Jens Mecklenburg, Gladio. Die geheime terrororganisation der Nat, 1997, Elefanten Press Verlag GmbH, Berlín (ISBN 3-88520-612-9).
  • Llegeixo A. Müller, Gladio. Das Erbe donis kalten Krieges, 1991, RoRoRo-Taschenbuch Aktuell no 12993 (ISBN 3499 129930).
  • Jean-François Brozzu-Gentile, L’Affaire Gladio. Els réseaux secrets américains au cœur du terrorisme en Europe, 1994, Albin Michel, Paris (ISBN 2-226-06919-4).
  • Anna Laura Braghetti, Paola Tavella, Le Prisonnier. 55 jours avec Aldo Moro, 1999 (translated from Italian: Il Prigioniero), Éditions Denoël, Paris (ISBN 2-207-24888-7)
  • Regine Igel, Andreotti. Politik zwischen Geheimdienst und Màfia, 1997, Herbig Verlagsbuchhandlung GmbH, Múnic (ISBN 3-7766-1951-1).
  • Arthur E. Rowse, "Gladio: The Secret O.S. War to Subvert Italian Democracy" in Covert Action #49, Summer of 1994.
  • Anti-Fascist Action (AFA), "Staying Behind: NAT's Terror Network" in Fighting Talk #11, maig 1995.
  • François Vitrani, "L’Italie, un Etat de 'souveraineté limitée'?", in Le Monde diplomatique, desembre 1990.
  • Patrick Boucheron, "L'affaire Sofri: un procés en sorcellerie?", in L'Histoire magazine, n°217 (January 1998) Concerning Carlo Ginzburg's book The judge and the historien about Adriano Sofri
  • "Els procès Andreotti en Italie" ("The Andreotti trials in Italy") by Philippe Foro, published by University of Tolosa II, Groupe de recherche sud l'histoire immédiate (Study group on immediate history).
  • Angelo Paratico "Gli assassini del karma" Robin editore, Roma, 2003.
  • Tamir Sinai: Eyes on target: ‘Stay-behind' forces during the Cold War. In: War in History. Band 28, Nr. 3, juliol 2021, pp 681–700. [1]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xarxa_Stay_Behind&oldid=34181262»