Xarxa de rumbs
|
No s'ha de confondre amb rosa dels vents. |
.jpg)
La xarxa de rumbs o retícula de vents, és una característica comuna que comparteixen tots els portolans. Aquesta xarxa és com una teranyina, que forma una retícula sobre el mapa, que és un element bàsic de tot portolà. La retícula es pot veure fàcilment mirant la cara posterior del portolà a contra-llum, ja que el pergamí és força transparent. El forat al centre del cercle origen del traçat també és visible des del darrere.[1]
Disseny dels portolans
[modifica]
Pujades en el seu llibre Les cartes portolanes té un capítol amb totes les teories conegudes i per aclarir les discussions mostra la imatge de Petrus Vescomte dibuixant un portolà en una de les seves cartes en la qual es veu que ha començat a fer-ho dibuixant primer les línies de rumb. Hi ha autors que li diuen xarxa de vents en lloc d'usar el terme xarxa de rumbs o bé xarxa de línies de rumb .[2][3][4]
El cercle es divideix en setze parts iguals i els rumbs es representen per aquesta xarxa de línies que uneixen cadascun dels vèrtexs que divideixen el cercle amb els altres vèrtexs oposats però amb una cadència un vèrtex sí un vèrtex no , amb un total de línies que deixa cada vèrtex connectat amb 7 dels restants i sense connectar amb els altres 8. Les línies de la retícula es diuen línies de rumb o també línies dels vents.[4]
Les línies dels rumbs per als vuit rumbs principals (o vents) es dibuixen amb tinta negra (o, de vegades d'or); els vuit rumbs intermedis es dibuixen de color verd; i en el cas d'una rosa de 32 vents , els setze vents restants (quartes) es dibuixen de color vermell. La intersecció de tot aquest conjunt de línies de rumb determinen sobre els portolans una mostra variada i simètrica de: quadrats, paral·lelograms, trapezoides i triangles.[1]
Procés de creació dels portolans
[modifica]El procés de creació d'un portolans solia seria com segueix:
- Es preparava un pergamí de bona mida -o dos o més enganxats ..-
- Vegeu descripció de Pere de Syria.[5]
- Es dibuixava un hexadecàgon ben centrat (o dos tangents per un vèrtex) amb la xarxa de 16 línies de rumb per vèrtex (amb els diferents colors indicats anteriorment: negre verd i vermell) [4]
- Es copiava sobre la retícula la línia de les costes intentant que els vèrtexs quedessin en llocs visibles, com es pot veure al portolà de Vescomte de la figura on s'aprecien les línies de rumb amb els seus centres formant un polígon regular de 16 vèrtexs (hexadecàgon) que quedés molt ben centrat en el pergamí.
- En el cas del Mediterrani els dos vèrtexs oposats de l'hexadecàgon se situaven sobre el que rep el nom de diafragma del portolà (eix de la Mediterrània .. o paral·lel de Rodes)
- Per acabar, es retolava i decorava amb més o menys profusió segons l'ús final (adorn o navegació).
Planisferis amb doble hexadecàgon
[modifica]En els planisferis de grans dimensions, sobretot en els que contenen els oceans (tipus mapamundi) es dibuixen dos hexadecàgons dels que es fan coincidir els dos vèrtexs oposats al centre del portolà.
Doble hexadecàgon en el planisferi de Cantino
[modifica]
Doble hexadecàgon en el planisferi de Texeira
[modifica]
Ús de les línes de rumbs
[modifica]Per calcular en una carta portolana el rumb que cal seguir d'un punt d'origen a un punt de destinació, es trasllada -amb ajuda d'uns regles paral·lels, la recta traçada des del punt d'origen al punt de destinació, sobre la rosa de vents més propera a la posició del vaixell, obtenint-hi el rumb a seguir per arribar al punt de destí.
Vegeu també
[modifica]- Història de la cartografia
- La cartografía mallorquina
- Cartografia portolana
- Angelino Dulcert
- Atles Català
- Cresques Abraham
- Jafudà Cresques
- Samuel Corcós
- Projecció octant
- Hexadecàgon
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 P. D. A. Harvey. Medieval maps. British Library, 1991. ISBN 978-0-7123-0232-6.
- ↑ María Luisa Martín-Merás. Cartografía marítima hispana: la imagen de América. IGME, 1 gener 1993, p. 30–. ISBN 978-84-7782-265-3.
- ↑ Ernesto García Camarero; Julio Rey Pastor Julio Rey Pastor y Ernesto Garcia Camarero. La cartografia mallorquina. - Madrid: Dep. de historia y filosofia de la ciencia "Inst. Luis Vives", Consejo sup. de investigaciones cientificas 1960. XV, 207 S. 8°. Department de historia y filosofia de la ciencia "Inst. Luis Vives", Consejo sup. de investigaciones cientificas, 1960.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ramon J. Puchades i Bataller. Les cartes portolanes: la representació medieval d'una mar solcada. Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007. ISBN 978-84-9785-414-6.
- ↑ Pedro Syria. Arte de la verdadera nauegacion. En que se trata de la machina del mundo, es a saber, cielos, y elementos: de la mareas, y señales de tempestades: del aguja de marear: del modo de hazer cartas de nauegar: ... Compuesta por Pedro de Syria, natural de la ciudad de Valencia, y letrado en la dicha ciudad. en casa de Iuan Chrysostomo Garriz, junto al molino de Rouella, 1602, p. 66–.
Bibliografia
[modifica]- Francesco Maria Levanto, Prima Parte dello Specchio del Mare, Genova, G.Marino e B.Celle, 1664. Disponibile anche in ristampa anastatica dell'edizione originale, Galatina, Congedo, 2002. (italià)
- Konrad Kretschmer, Die italianischen Portolane des Mittelalters, Ein Beitrage zur Geschichte der Kartographie und Nautik, Berlin, Veroffentlichungen des Institut fur Meereskunde und des Geographischen Instituts an der Universitat Berlin, vol. 13, 1909. (alemany)
- Bacchisio Raimondo Motzo, Il Compasso da Navigare, Opera italiana della metà del secolo XIII, Cagliari, Annali della facoltà di lettere e filosofia dell'Università di Cagliari, VIII, 1947. (italià)
- Patrick Gautier Dalché, Carte marine et portulan au XIIe siècle. Le Liber de existencia rivieriarum et forma maris nostri Mediterranei, Pise, circa 1200, Roma, École Française de Rome, 1995. (francès)
