Vés al contingut

Xavier Antich i Valero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Xavier Antich)
Plantilla:Infotaula personaXavier Antich i Valero
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1962 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
la Seu d'Urgell (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
11è President d'Òmnium Cultural
26 febrer 2022 –
← Jordi Cuixart i Navarro
President Museu Tàpies
2011 – 2022
← Miquel Tàpies Barba Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiFrancesc Canals i Vidal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
10 novembre 2021Stop JJOO 2030 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJosé Antich i Valero Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: xavier.antich X: XavierAntich Modifica el valor a Wikidata

Xavier Antich i Valero (la Seu d'Urgell, 1962)[1] és un filòsof, escriptor i professor universitari català. És professor d'estètica de la Universitat de Girona. Va presidir el patronat de la Fundació Tàpies entre 2011 i 2022.[2] Des de 2022 és el President d'Òmnium Cultural.[3]

Biografia

[modifica]

Nascut a La Seu d'Urgell, fill de llibreter i de mestra.[4] Premi Extraordinari de Llicenciatura (1985) i doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb una tesi doctoral sobre la Metafísica d'Aristòtil (1997), va ser professor de Filosofia en els Instituts Joan Maragall (Barcelona) i Mercè Rodoreda (l'Hospitalet de Llobregat). Actualment, és professor titular d'Història de les Idees estètiques i Teoria de l'art a la Universitat de Girona (UdG). Ha estat visiting chair a la Stanford University i professor convidat en The Lisbon Consortium (Universidade Católica Portuguesa). Ha estat director del Màster en Comunicació i Crítica d'Art de la UdG i director del Programa d'Estudis Independents (PEI) del Museu d'Art Contemporani de Barcelona i, actualment, col·labora com a professor en els Tallers d'Humanitat(s) d'ESADE. Des de l'any 2011 i fins al 2022, va presidir el patronat de la Fundació Tàpies.[5][6] És germà del periodista José Antich.[7]

Ha escrit diversos llibres, com Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la Filosofía primera (1990), El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas, que va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig (1992), La doctrina del ser en Aristóteles. Lectura del libro Z de los Metafísicos (1997) o La voluntat de comprendre. Filosofia en minúscula (2016). Ha estat l'editor del recull de textos d'Antoni Tàpies En blanc i negre. Assaigs (Galàxia Gutenberg, 2009) i del volum col·lectiu De animales y monstruos (MACBA, 2011), i ha traduït diversos filòsofs contemporanis, com Maurice Merleau-Ponty, Emmanuel Lévinas, Franco Rella i Chantal Mouffe. Ha escrit en diversos diaris, com El País i l'Avui, entre 1995 i 2000. Entre els anys 2000 i 2016 va col·laborar regularment amb una columna a La Vanguardia,[8] on entre 2002 i 2014, va formar part de l'equip que va posar en marxa el suplement "Cultura/s". Des de 2014 escriu setmanalment a l'Ara. Va col·laborar en els programes radiofònics Àgora (Catalunya Cultura), El cafè de la República (Catalunya Ràdio), L'oracle (Catalunya Ràdio) i El matí de Catalunya Ràdio, a la secció setmanal El racó de pensar, compartida amb David Fernàndez. Va participar en el programa televisiu L'hora del lector i al programa Amb filosofia (ambdós de Televisió de Catalunya).

El 14 de novembre de 2011 va dimitir juntament amb nou membres més del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, del qual era conseller des del desembre del 2008, com a protesta pel trencament de model que proposà el projecte de la llei Òmnibus.[9] Des del desembre de 2011 forma part del Consell de Cultura de la ciutat de Barcelona.[10]

El 2022 es va convertir en President d'Òmnium Cultural, substituint Jordi Cuixart.[3]

Obres

[modifica]
  • Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la filosofía primera. Barcelona: PPU (1990). ISBN 84-7665-621-1
  • El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas. València: Eliseu Climent Editor (Premi Joan Fuster d'assaig) (1993). ISBN 9788475023748.
  • L'umanesimo di Lévinas e l'incontro a Davos, Idee (1994) pp. 91–96 [11]
  • Antoni Tàpies. Certeses sentides. Cracòvia: Museu Nacional de Cracòvia, Institut Cervantes (edició en català, castellà i polonès, 2000).
  • Barcelona, 1917-1928. Del 391 al Manifest Groc, dins: AAVV, Capitales del arte moderno. Madrid: Instituto de Cultura, Fundación Mapfre (2007).[12]
  • Ver para mirar. De la imagen-control a la imagen-deseo, dins: AAVV, Cuerpo y mirada. Huellas del siglo XX. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2007).[13]
  • Variaciones e intermitencias del gesto que permanece y retorna (Miradas oblicuas a partir del archivo Warburg), dins: Benavente, F.; Salvadó, G. (eds.), Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo. Barcelona: Prodimag / Intermedio / UPF (2012).
  • Per què necessitem les humanitats? Conviure amb els clàssics per viure el present. Barcelona: ESADE / CEJP (2013).[14]
  • La ciutat del dissens. Espai comú i pluralitat. Barcelona: CCCB (2013).
  • La voluntat de comprendre. Barcelona: Arcàdia (2016)

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Xavier Antich i Valero». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Barnils, Andreu «Xavier Antich: ‘Jueu és un adjectiu, i aquí l'hem convertit en substantiu’». Vilaweb, 01-06-2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Junta directiva». Òmnium Cultural, 01-03-2022. [Consulta: 4 març 2022].
  4. ↑ «Xavier Antich: 'Jueu és un adjectiu, i aquí l'hem convertit en substantiu'». [Consulta: 4 març 2022].
  5. ↑ Serra, Montserrat «Xavier Antich: 'Les lleis que no són justes no s'han d'acatar'». Vilaweb, 10-07-2012 [Consulta: 8 juny 2016].
  6. ↑ Ribas Tur, Antoni «Ferran Rodés, nou president de la Fundació Antoni Tàpies». Ara, 22-02-2022, p. 27.
  7. ↑ «José Antich, l'especialista en periodisme polític que va renovar La Vanguardia» (en castellà). La Vanguardia, 12-12-2013. [Consulta: 10 abril 2015].
  8. ↑ Antich, Xavier. «Després de 17 anys @LaVanguardia em comunica que ja no publicarà cap article meu. Així acabava l'últim publicat.». Twitter. [Consulta: 12 juliol 2016].
  9. ↑ «Comunicat en defensa del CoNCA». La Vanguardia. CoNCA. [Consulta: 8 juny 2016].
  10. ↑ «L'Ajuntament aprova els noms dels nous membres del ple del Consell de la Cultura de Barcelona». El Punt Avui, 13-12-2011. [Consulta: 18 desembre 2011].
  11. ↑ Antich, Xavier «L'umanesimo di Lévinas e l'incontro a Davos». Idee, 25, 01-01-1994, pàg. 91–96. DOI: 10.1285/i15910733v25p91. ISSN: 1591-0733.
  12. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-15. [Consulta: 18 gener 2016].
  13. ↑ «Xavier Antich» (en castellà). BNE. [Consulta: 12 abril 2015].
  14. ↑ [1]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Antich i Valero


Premis i fites
Precedit per:
Agustí Pons i Mir
Deu Daus 		Premi Joan Fuster d'assaig
1992 		Succeït per:
Anna Papiol i Constantí
La mirada de Narcís
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Antich_i_Valero&oldid=33977082»