Xavier Cortadellas i Gratacòs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 novembre 1956  (68 anys)la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, catedràtic, escriptor, editor |
| |
Xavier Cortadellas i Gratacòs[1] (La Bisbal d'Empordà, 27 de novembre de 1956) és un escriptor, periodista i editor català, autor de llibres d'assaig i de ficció en català.[2][3] Fou director de la revista Gavarres des de la seva fundació l'any 2002 fins al 2009,[2] i de la Revista de Girona entre 2009 i 2017.[4] També desenvolupà tasques d'articulista al diari El Punt i de crític literari al setmanari Presència i a la revista literària Caràcters.[5]
L'any 2010 va fundar Edicions Sidillà, juntament amb Judit Pujadó.[6] Al febrer de 2021, per commemorar el desè aniversari de l'editorial va publicar juntament amb Judit Pujadó i Ignasi Revés, el llibre Arrelats: les famílies més antigues de Catalunya[7].
Obres
[modifica]- Primer senyal (1989)
- Lleis binàries (Empúries, 1997)
- La terra blanca (Columna, 2010)[2]
- El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres (Sidillà, 2011)[8][9]
- Enaigats. Relats de gent i d'aigua (Sidillà, 2020)[10]
Premis i reconeixements
[modifica]- Premi Recull-Francesc Puig i Llensa de narrativa de 1989 per Primer senyal[1]
- Premi Marià Vayreda de narrativa de 1997 per Lleis binàries[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Xavier Cortadellas i Gratacòs». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sala, Xevi. «"Parlo d'un món que s'acaba"». El Punt Avui, 23-04-2010.
- ↑ «Cortadellas: «El problema de la literatura és que sobra ego i falten històries»». El Punt Avui.
- ↑ «Gerard Bagué, nou director de la Revista de Girona». Empordà.info, 18-12-2017. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «Xavier Cortadellas i Gratacòs». Grup62.cat. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ Gregori Borrell, Magda. «"Hi ha gent que es pensa que es pot escriure sense haver llegit"». LaMira.cat, 11-06-2020. [Consulta: 4 gener 2020].
- ↑ Sàez, A. «Les famílies més antigues». Segre, 13-03-2021, pàg. 33.
- ↑ Martín, Miquel. «El tresor de les Gavarres» (pdf). La Vanguardia (edició Girona) p. 6, 15-07-2011. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «El poble dels Centfocs». EdicionsSidilla.cat. [Consulta: 24 gener 2017].
- ↑ Vázquez, Eva. «Les venes de la terra». ElPuntAvui.cat, 08-09-2020. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2020. [Consulta: 4 gener 2020].