Xavier Puigdemont i Torramilans
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Xavier Puigdemont i Torramilans 8 abril 1970 (54 anys) Salt (Gironès) |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | enduro trial bicitrial |
Família | |
Germans | Marc Puigdemont i Torramilans |
Lloc web | soloenduro.com |
Carrera esportiva | |
---|---|
Nacionalitat | Catalunya |
Temporades | 1984 - 2010 |
Equips | Gas Gas, KTM, Husqvarna |
Rècords | • Primer català a guanyar en categoria en un GP (1993) • Primer català a guanyar un GP (1998) |
Palmarès en enduro | |
C. Esp. 125cc | 3 (1995, 1996, 2004) |
C. Esp. Sup. C. Es. Scratch | 2 (1998, 2000) 1 (1998) |
Activitat professional | |
Negocis | Dirigeix l'escola d'enduro soloenduro a Bescanó |
Xavier Puigdemont i Torramilans (Salt, 8 d'abril de 1970), més conegut com a Xevi Puigdemont,[1][2] és un expilot d'enduro català de renom internacional. Entre els èxits acumulats al llarg de la seva dilatada carrera (més de vint anys com a pilot d'enduro i cap a mil curses disputades),[3] cal destacar-ne els seus sis títols de Campió d'Espanya -comptant-ne un de Scratch- i el fet d'haver estat el primer català a aconseguir una victòria en un Gran Premi del Campionat del Món, tant en categoria (Finlàndia, 1993) com absoluta (Escòcia, 1998).[4] La tardor del 2010 es retirà definitivament de la competició activa.[3]
El seu germà Marc[5] és també un reconegut pilot d'enduro (n'ha guanyat un Campionat d'Europa i tres d'estatals) i un altre germà, Gerard, és entrenador de futbol i actualment forma part del cos tècnic del Bolívar de La Paz (Bolívia).[6]
Trajectòria esportiva
[modifica]Xevi Puigdemont començà a anar en moto a l'edat de 8 anys, el 1978, tot pilotant una Bultaco Chispa[7] pels encontorns de la casa pairal dels seus avis materns, Ca l'Amat.[3] Uns anys més tard, el 1980, va començar a pilotar una Gas Gas Halley de trial, iniciant una llarga etapa de fidelitat a la marca de Salt que durà 23 anys (fins al març del 2003, en què fitxà per KTM).[8]
Després d'una etapa en què es dedicà al trialsín (el 1985 arribà al cinquè lloc als campionats de Catalunya i d'Espanya d'aquest esport[1]), començà a competir en trial amb la Halley fins als 14 anys, edat a la qual canvià a l'enduro[8] i encetà una llarga era d'èxits tant per a ell com per a Gas Gas, entre els quals en destaquen dos títols estatals de 125 cc (1995 i 1996, els quals ajuntats amb els èxits de Paul Edmondson atorgaren el títol de marques a Gas Gas), dos de 250 cc (1998 i 2000) i un d'absolut el 1998. Amb KTM aconseguí un altre títol estatal, el de 125 cc el 2004.
Durant la seva llarga etapa competint al màxim nivell, fou el primer català a guanyar una prova del mundial. «Vaig guanyar a Finlàndia quan semblava que ningú d'aquí no ho podia fer», declarà.[8] Aquell any, 1993, acabà tercer al mundial de 80 cc, posició que repetí el 2000. El 2005 abandonà la competició internacional i continuà actiu en els campionats de Catalunya i d'Espanya, fins que a l'edat de 40 anys es retirà definitivament.[3]
Cursets d'enduro
[modifica]Juntament amb el seu germà Marc, actualment dirigeix una escola de formació de joves pilots,[9] instal·lada a la casa de pagès de la seva família materna, Ca l'Amat Gros, a Bescanó (Gironès). Allí, a banda dels afeccionats que s'apunten als seus cursets,[10] s'hi entrenen alguns dels millors pilots del món, com ara Tadeusz Błażusiak, campió del món d'enduro indoor, qui fins i tot està cercant casa pels voltants. També hi van molts pilots finlandesos. Segons Puigdemont, «Els agrada el clima d'aquí i tenen bones connexions amb els seus països des de l'aeroport de Girona».[3]
Palmarès
[modifica]- 6 Campionats estatals d'enduro:
- 1995: 125 cc (Gas Gas)
- 1996: 125 cc (Gas Gas)
- 1998: Superiors + Scratch (Gas Gas)
- 2000: Superiors (Gas Gas)
- 2004: 125cc (KTM)
- Altres:
- 3r al Campionat del Món de 80cc (1993, Gas Gas)
- 3r al Campionat del Món (2000, Gas Gas)
- Primer català a aconseguir una victòria en categoria en un Gran Premi (Finlàndia, 1993, 80 cc)
- Primer català a obtenir la victòria absoluta en un Gran Premi (Escòcia, 1998, competint-hi a la categoria de 250 cc)[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Fernàndez, Pili «El petit esport» (PDF). La Farga. Revista de Salt. Impremta Pagès, S.A. [Salt], núm. 122, maig/juny 1991, p. 8 [Consulta: 20 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Gent de Salt. Esportistes». bibgirona.net. Diputació de Girona. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2011. [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Salgas, Marc. «I als 40 va dir prou. Xevi Puigdemont es retira de l'enduro després de més de vint anys en la competició». elpuntavui.cat. El Punt, 28-11-2010. [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ 4,0 4,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Todo Terreno/Enduro». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 272. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ «Campeonato del Mundo de Enduro 2002» (en castellà). enduromagazine.com, 01-06-2002. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2008. [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ Roura, Jordi. «Gerard Puigdemont. Un saltenc a la Copa Libertadores». diaridegirona.cat. Diari de Girona, 28-01-2011. [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «5 minutos con Xevi Puigdemont» (en castellà). 2y4t.com, 20-05-2009. [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Caminos diferentes para Gas Gas y Xevi Puigdemont» (en castellà). jas.es, 26-02-2003. [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «Enduro Show - Presentació: 18/05/08». esportsporqueres.com. Ajuntament de Porqueres (Àrea d'esports), 01-05-2008. [Consulta: 19 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «8-9 del 10: Curso enduro MTB con los hermanos Puigdemont» (en castellà). 2y4t.com, 13-10-2005. [Consulta: 19 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]- Xavier Puigdemont i Torramilans - Lloc web oficial (castellà)
- Entrevista a Puigdemont el 21-12-2010 amb motiu de la seva retirada (castellà)
- Article sobre l'homenatge que se li reté amb motiu de la seva retirada (castellà)
- Vídeo de la seva darrera cursa com a professional (castellà)
- Cartell d'una cursa del Campionat de Catalunya en homenatge a Xevi Puigdemont