Vés al contingut

Xavier Vinader i Sánchez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Xavier Vinader)
Plantilla:Infotaula personaXavier Vinader i Sánchez

Xavier Vinader (2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 2015 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
President Reporters Sense Fronteres
1990 – 1993 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Oficial de Periodisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCOM Ràdio (2003–2003)
Interviú (1978–1998)
El Correo Catalán (1975–1975)
El Temps Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Goodreads author: 1564279 Modifica el valor a Wikidata

Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 17 de febrer de 1947[1] - Barcelona, 9 d'abril de 2015)[2] fou un periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat,[3] i que destacà per la lluita continuada per la llibertat d'expressió.[4]

Biografia

[modifica]

Va estudiar als Claretians de Sabadell, on va tenir Pere Casaldàliga de professor.[5] A partir de 1965 col·laborà en revistes sabadellenques com Can Oriach i TS i presentà un programa a Radio Juventud de Sabadell.[6] El 1969 va ser nomenat corresponsal a Barcelona de Gaceta Universitaria i entra de redactor al Diario de Sabadell.[6]

Es diplomà per l'Escola Oficial de Periodisme el curs 1973/1974, el mateix any que escriu sobre la impunitat de l'extrema dreta a Mundo Diario i El Correo Catalán.[6][7] El 9 de juliol de 1975 va ser víctima d'un atemptat ultra a casa seva amb un artefacte incendiari.[6] L'any següent publicaria a Mundo i Arreu altres reportatges sobre l'extrema dreta espanyola i la Internacional feixista.[6] El 1978 va ser nomenat membre de l'equip directiu del grup Zeta i va entrar a Interviú, on va publicar 140 reportatges fins a 1993.[1][6] Va ser un dels professionals que més va investigar el fenomen terrorista a Espanya.[1]

Entre novembre i desembre de 1979 va escriure tres reportatges a la revista Interviú, en què explicava detalladament, amb noms i cognoms, les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al País Basc.[1] Poc després, el gener de 1980, ETA va matar dos dels individus mencionats als articles i un jutge va iniciar accions contra el periodista, que va emprendre un primer exili a París i Londres.[6] Paral·lelament, el 4 de juny del mateix any la casa de Vinader a Barcelona va ser assaltada per un escamot ultra, que hi fa destrosses i pintades amenaçadores.[6] El 17 de desembre de 1980 es va presentar voluntàriament a l'Audiència Nacional espanyola.[6] Tot i ingressar a la presó, va quedar en llibertat condicional amb fiança d'un milió de pessetes.[6]

El 13 de novembre de 1981 va ser jutjat per l'Audiència Nacional, que el 17 de novembre el va condemnar a set anys de presó i una multa multimilionària per un suposat delicte d'imprudència temerària en l'exercici del periodisme.[1] Aquest fet va generar una campanya de suport arreu d'Espanya, amb manifestacions i actes a favor de la llibertat d'expressió. Vinader va fugir, es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984; després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel, va ser indultat pel govern espanyol.[1]

Vinader va ser president internacional de l'ONG Reporters sense Fronteres des de 1990 fins al 1993.[1] Entre 1984 i 1998 va continuar treballant a Interviú i col·laborant amb altres col·laboracions com El Temps.[6] Com a reporter, va cobrir, entre altres, la guerra de l'Afganistan, la Revolució dels clavells a Portugal i la Guerra afganosoviètica.[1] El 2003 va presentar un programa cultural a COM Ràdio i l'any següent va fer el documental Sans cagoules sobre ETA per a Canal+.[6] El 2008 lliurà el seu valuós arxiu al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.[1] Xavier Vinader va morir als 68 anys a causa d'una pneumònia.[6]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació diversa per articles i reportatges que va publicar a Interviú, reculls de premsa, fotografies, material per articles i reportatges, l'arxiu Fuerza Nueva, l'arxiu CEDADE i l'arxiu Reporters sense Fronteres.

Obres

[modifica]

És autor dels següents llibres i articles:

  • López Raimundo. La soledad del corredor de fondo (Laia, 1976), amb José Martí Gómez i Josep Ramoneda.[8]
  • Sabadell, febrero de 1976: una semana de huelga general política[7]
  • Operación Lobo: memorias de un infiltrado en ETA (1999)[9]
  • Quan els obrers van ser els amos (2012), basat en la seva cobertura de la vaga general obrera de Sabadell del febrer de 1976[6]
  • Confidencial (3i4 edicions, 2020), recull d'articles de periodisme d'investigació.[10]

Premis i reconeixements

[modifica]
Homenatge a Xavier Vinader a Sabadell

El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[4] El 2 de novembre de 2011 va rebre la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Periodístic en reconeixement al seu compromís com a ciutadà i per la lluita pel dret a la llibertat d'expressió.[11]

Sabadell homenatja Xavier Vinader el 17 de febrer de 2017, coincidint amb la commemoració dels 40 anys de la vaga general de 1976 a Sabadell i del 70è aniversari del naixement del periodista. Ho fa presentant un grafit a la paret del Centre Cívic de Sant Oleguer i amb una taula rodona amb els periodistes David Fernández i Jordi Borràs, moderada per Mònica Terribas.[12] Dos dies abans d'inaugurar-lo, el grafit va rebre un atac feixista i dos dels cinc autors van ser detinguts immediatament.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Xavier Vinader i Sánchez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «“L'Estat mai ha vist l'extrema dreta com un perill, sinó com una col·laboradora”». Directa. [Consulta: 9 abril 2015].
  3. ↑ Cardús i Cardellach, Pere. «Xavier Vinader: 'L'extrema dreta arriba allà on la gent d'uniforme no pot arribar'». VilaWeb, 27-02-2012. [Consulta: 27 març 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 Arxivat 2017-10-24 a Wayback Machine. a Directe.cat, 13 de juny de 2007
  5. ↑ Castellví Roca, Albert «Adéu a un referent del periodisme d'investigació». Ara, 10-04-2015, pàg. 52.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 «Amb V de Vinader». A: Anuari Mèdia.cat. Pol·len, 2015, pp. 34 – 35. ISBN 978-84-86469-83-2. 
  7. ↑ 7,0 7,1 «Xavier Vinader, medalla de Sabadell al Mèrit Periodístic». La Xarxa. [Consulta: 9 abril 2015].
  8. ↑ «López Raimundo. La soledad del corredor de fondo» (en castellà). Iberlibro.com. [Consulta: 11 desembre 2020].
  9. ↑ «Operación lobo: memorias de un infiltrado en ETA» (en castellà). Bookfinder.com. Arxivat de l'original el 2013-11-10. [Consulta: 10 novembre 2013].
  10. ↑ «Confidencial». TresiQuatre.cat. [Consulta: 11 desembre 2020].
  11. ↑ «Sabadell concedeix la Medalla de la Ciutat al Mèrit Periodístic aXavier Vinader Sánchez». Casa Amèrica Catalunya. [Consulta: 9 abril 2015].
  12. ↑ «Sabadell retrà un homenatge a Xavier Vinader». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 16 febrer 2017].
  13. ↑ «Dos detinguts per fer pintades feixistes al mural dedicat a Xavier Vinader a Sabadell». NacioSabadell.cat, 16-02-2017. [Consulta: 16 febrer 2017].

Bibliografia

[modifica]
  • Manuel Costa Fernández: L'imprudent Xavier Vinader. Sabadell: 22/11/1981. La Veu de la Ciutat, pàgina 6.
  • Pere Font Grasa: Semblança de Xavier Vinader. Sabadell: 2007. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 163, pàgina 141.
  • Manuel Costa Fernández: L'increïble Xavier Vinader. Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 173, pàgina 17.
  • Jaume Busqué i Barceló: La meva amistat amb en Xavier Vinader. Sabadell: 2010. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 177, pàgines 15 a 19.
  • Montanyà, Xavier. El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta. Barcelona: Editorial Pòrtic, 2015. ISBN 978-84-9809-342-1. 
  • Documentació diversa de Xavier Vinader 1938-1993. Barcelona : CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, 2016.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Vinader i Sánchez
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Vinader_i_Sánchez&oldid=32696025»